2.23.2007


URI CAINE

Ens estem acostumant a Girona de gaudir d'una programació musical excepcional, estimulada i augmentada des de l'entrada en funcionament de l' Auditori de Girona. Molts anys de treball per convertir Girona en una autèntica capital de la cultura a Catalunya, i l'excel.lent feina que a cultura despleguen l'amic regidor Ignasi Thió, i els programadors musicals David Ibáñez i Victor Garcia.
Ahir un nou exemple en un magnífic i inoblidable concert del pianista Uri Caine acompanyat del trompetista, fiscornista Paolo Fresu, del standards que tan li agrada deconstruir a Caine al bebop més punyent que hauria complagut al mestre Dizzy Gillespie.
Uri Caine està en el meu podium personal de pianistes de referència, amb el jove talent Brad Mehldau- que també ha trepitjat la sala de cambra de l'auditori de Girona-, i amb el qui anomeno déu, el mític Keith Jarrett - és diferent a tot, un ésser sobrehumà, si una divinitat toqués música ho faria amb l'entrega, sensibilitat i perfecció com jarret toca el piano-.

Uri Caine és un pianista que explora totes les possibilitats del jazz des del format de trio clàssic amb standards, a les deconstruccions dels clàssics musicals de Bach, Wagner, Schumann, o Mahler. Alguns dels meus discs preferits de Caine: Uri Caine trio, live at the village vanguard ( winter & winter, 2004 ), Uri Caine/Gustav Mahler, ulricht-primal light ( winter & winter, 1997 ).
Algunes recomenacions més de grans pianistes de jazz contemporanis, els nordics Ethan Iverson - primer amb el seu trio EST i ara amb The bad plus -, i Esbjörn Svensson, un parell de més de pianistes clàssics en actiu Monty Alexander i l'elegant Mc Coy Tyner, i dos més llatins el dominicà Michel Camilo i el barceloní Chano Dominguez.