Àlex Sáez

INDEPENDÈNCIA JUDICIAL?

Difícil situació la que ens deixen les darreres actuacions judicials en el context del frustrat procés de pau a Euskadi. És evident que toca defensar des de les responsabilitats polítiques i des del govern l'independència judicial i el respecte a les sentencies i actuacions judicials. Altra cosa - des del meu punt de vista - és que les actuacions i sentències judicials no puguin ser qüestionades des de criteris estrictament jurídics i d'oportunitat política sempre que no tinguin per objecte les crítiques influir i condicionar les actuacions judicials.

La sentència condemnatòria de De Juana per amenaces, o la controvertida vinculació de JARRAI com a banda terrorista o armada són objectables des d'un punt de vista jurídic, i a més demostren escasa sensibilitat a un procés de pau que des del punt de vista de l'interés general i del bé jurídic protegit més important la vida, poden resultar fins i tot contraproduents. La possible imputació del president Ibarretxe - malgrat no sempre actui amb la prudència que cal exigir al lendakari - per iniciar diàleg amb l'esquerra abertzale és un nou episodi de noves dificultats i de decisions judicials objectables.

Per altra banda el poder judicial ja fa temps que intentar subvertir el poder legislatiu, a través de la majoria conservador en el Consell General del Poder judicial, que massa sovint ha estat utilitzat com un dels darrers ressorts de poder de la dreta espanyola.

La situació per tant és delicada per totes bandes, i si als governs autonòmics i a l' estatal cal exigir-los-hi certa cura amb les seves manifestacions públiques per tal que no erosionin al nostre estat de dret, també cal fer-ho amb jutges i magistrats i amb el poder judicial si amb les seves decisions forcen interpretacions jurídiques o actuen contra l'interés general, la voluntat popular i la sobirania nacional.

CONFIDENCIAL: Fa pocs dies vaig visitar per primera vegada la presó model per assistir-hi a un client. Em va demanar ajuda a través d'una emotiva carta i no em podia negar a anar-lo a veure i intentar-lo ajudar. No m'he tret encara la sensació de fred i de tristor que em va deixar la visita. El meu client a punt d'arribar a la seixantena d'anys se n'hi ha passat uns quants de tancat, ara però fa molt temps que no delinqueix i hi ha entrat novament per l'execució de condemna d'una vella sentència de l' Audiència nacional per falsificació de moneda. M'assegura que per primera vegada està complint una sentència injusta per fets que no va cometre, i m' admet una vida plena d'errors i de problemes amb la justícia mentre parlem amb l'impediement físic del vidre en un dels locutoris.
Escolto també un altre pres, un noi jove, de bona presència parlant per telèfon amb el seu pare, li parla esperençat amb que potser el mes de febrer podrà sortir de permís.

En temps en que es parla massa alegrement de l'enduriment o compliment íntegre de penes, una visita a la vetusta i inhòspita presó model deixa palès la duresa d'un sol dia de privació de llibertat.