3.31.2009

NEW DEAL



New Deal
Article d'Àlex Sáez publicat al diari El Punt

Vivim uns temps d'incertesa, no només per la crisi mundial. També per la política internacional, que necessita decisions multipolars per garantir la pau i la justícia social. Probablement no podem comparar la situació actual amb la depressió del 29. La d'avui és una crisi global que afecta tot el planeta. Tots els països estan greument afectats per la connexió entre els mercats financers. Anomenem New Deal als plans econòmics que va impulsar l'administració de Roosevelt entre 1933 i 1937. Consistien en la intervenció de l'Estat en la regulació de l'economia per afavorir les inversions, el crèdit i el consum, i per reduir la desocupació. Van ser els anys que van convertir l'economia americana en la més dinàmica i poderosa del món. Avui les economies mundials necessiten un New Deal com a resposta a la situació de crisi. I de la cimera del G-20 de Washington, en va sortir un acord en aquesta direcció per desplegar polítiques que estimulin la creació d'ocupació, que assegurin els mercats i que reactivin l'economia. Les decisions que avui prenen els nostres governs són més complicades i més difícils que mai pels excessos d'una etapa neoliberal que ens obliga a repensar les estructures econòmiques i la necessitat de més control estatal. El secretari d'estat d'Economia, David Vegara, ho ha sintetitzat perfectament amb una frase: «Tant mercat com sigui possible, i tant estat com sigui necessari.» L'administració d'Obama i l'administració de Zapatero han pres mesures coordinades i semblants: inversió pública, garanties als mercats per assegurar liquiditat i noves inversions per crear ocupació i mantenir la xarxa bàsica de protecció social. A Catalunya, i a Espanya, les mesures també han anat especialment dedicades a no comprometre l'estat del benestar i preservar la igualtat d'oportunitats. Sense un discurs alternatiu, l'oposició –CiU, i especialment el PP– reclamen retalls a les prestacions socials, més flexibilitat al mercat de treball, contenció en la despesa pública i congelar salaris per no generar dèficit públic. Això sí, les administracions més endeutades són precisament els ajuntaments de Madrid i de València. Són polítiques que avui no comparteixen ni els països on governa la dreta. Els governs han actuat com calia, i ara cal vetllar perquè l'esforç arribi als afectats; per demostrar confiança. En sortirem reforçats, amb economies menys especulatives, menys vulnerables i amb més control, supervisió i tutela dels estats.

3.27.2009

DEMOLICIÓ VIADUCTE TREN A GIRONA. SÍ!



No sempre és fàcil recollir les posicions polítiques i les argumentacions. El dimecres vam discutir i aprovar una iniciativa parlamentària de CIU que demanava ras i curt que Foment pagués la demolició del viaducte del tren al seu pas a Girona, el PSC reclamavem més enllà del compromís de la despesa que és respectés el diàleg institucional i que és tingués en compte que la demolició del viaducte no serà l'única actuació urbanística a fer, ni l'única amb cost econòmic després del soterrament. La no acceptació de l'esmena proposada va decantar el nostre vot negatiu.

Si algú hi te interés aquí hi ha la transcripció de la meva intervenció

El señor SÁEZ JUBERO: Empezaré agradeciendo al grupo proponente, al Grupo Parlamentario Catalán (Convergència i Unió) y al señor Xuclà que haya presentado esta iniciativa que sin duda nos permite hablar en esta sede parlamentaria de nuestra ciudad, de mi ciudad, que es Girona, y además poner en valor una inversión importantísima histórica del Gobierno de España, de ADIF, en Girona ciudad que permitirá el soterramiento tanto del tren de alta velocidad como del tren convencional a su paso por Girona. Una infraestructura que debo reconocer que no era ni soñada desde que yo he visto la luz en mi ciudad natal. Esta infraestructura, el viaducto o paso elevado del tren en Girona, es del año 73 y ya no puedo ni recordar cuándo el tren pasaba en superficie en Girona con los consecuentes inconvenientes para la ciudad. Ya en su día el viaducto supuso un gran avance, pero sin duda el soterramiento nos permitirá vivir otra Girona, otra ciudad, otra calidad de vida y la posibilidad de conectarnos, como es nuestro objetivo, con el conjunto de ciudades europeas en red y transformar la vida de los ciudadanos de Girona y de las comarcas de Girona. Sin duda es una gran oportunidad para nuestra ciudad y un gran compromiso del Gobierno de España en esta infraestructura, como muchas otras inversiones que este Gobierno ha hecho en nuestra ciudad, por ejemplo infraestructuras culturales. La historia de esta inversión tuvo una decisión inicial del entonces Gobierno del Partido Popular y del ministro Álvarez Cascos y del último diputado del Grupo Popular por esta circunscripción al que quiero recordar aquí, el señor Jordi de Juan, con acuerdo con nuestro alcalde entonces, el señor Joaquim Nadal, pero terminó con un frustrado intento de inauguración de una primera traviesa antes de las elecciones generales de 2004 y el impedimento de esa inauguración por parte de la junta electoral en Girona. Por tanto, el compromiso del Gobierno de España, el Gobierno socialista, es el que ha afrontado esta infraestructura y el que se está comprometiendo finalmente a llevar a cabo esta obra.
Quiero recordar además, y me viene bien que estén en esta sala tanto el señor Xuclà como el señor Macias, que aunque ahora están alentando también esta importante infraestructura en el centro de Girona ciudad, en su día el propio grupo proponente tenía una alternativa que proponía el paso de esta infraestructura alejada de la ciudad y con una estación en el aeropuerto de Girona, y yo celebro que finalmente hayan aceptado también y estén alentando esta infraestructura, como bien ha dicho el señor Xuclà. Esta inversión deja expedito ese viaducto, ese paso elevado del tren en Girona que evidentemente es una infraestructura que hay que demoler, y quiero también recordar al grupo proponente que en la ciudad de Girona incluso se vivió un debate por poco tiempo, pero bajo mi punto de vista incomprensible, en el que el entonces grupo municipal de Convergència i Unió y otro grupo municipal, Iniciativa per Catalunya Verds, estuvieron considerando la posibilidad de mantener este viaducto para utilizarlo como tranvía; ese fue un debate que duró poco tiempo. Nuestro grupo municipal y nuestro grupo parlamentario siempre han sostenido la necesidad del derribo de este viaducto. Para que no haya dudas, estamos perfectamente de acuerdo en que debe realizarse ese desmontaje y que debe acordarse, por tanto, presupuestariamente la Administración que debe hacerse cargo de este coste, y a criterio de este diputado es el Ministerio de Fomento, que es el que ha hecho la infraestructura de soterramiento, el que deberá conjuntamente, en el marco institucional que se está produciendo ahora en el diálogo con el Gobierno de la Generalitat y con el Ayuntamiento de Girona, decidir el grado de compromiso en retirar esta infraestructura.

A este fin y respetando el diálogo institucional, mi grupo parlamentario ha propuesto una enmienda de sustitución que permite que en el marco de colaboración o diálogo institucional con el Ayuntamiento de Girona y la Generalitat de Cataluña se recoja esta actuación urbanística. El mismo señor Xuclà ha recordado que no es una actuación inmediata, primero han empezado las obras de tuneladora para hacer la infraestructura del soterramiento, y en el momento en que sea oportuno, con el acuerdo entre ambas instituciones se comprometerá el grado de responsabilidad de cada administración en el marco de este convenio urbanístico en función de la obra que será necesaria efectuar después del soterramiento, y por tanto és en éste marco institucional del convenio de colaboración dónde se situará el grado de compromiso del Ministerio de Fomento en esta infraestructura. Entendemos que el grupo proponente debería aceptar esta enmienda de sustitución para que continue el diálogo institucional y sin duda el Ministerio de Fomento, el Gobierno de España, ADIF, que se ha comprometido como nadie con la ciudad de Girona, continuarán comprometiéndose en el marco del convenio de colaboración con los costes que se acuerden con las demás instituciones para hacerse cargo conjuntamente o en solitario del derribo de este viaducto del tren a su paso por Girona, y de las demás actuaciones urbanísticas que serán precisas una vez finalizadas las obras de soterramiento."

3.18.2009

MANHATTAN TRANSFER. BIRDLAND



Manhattan transfer, el grup vocal per excel.lència del jazz ! Birdland, un dels locals emblemàtics de l'escena jazzistica a NY, bird el gran Charlye Parker, blackbird el gran Miles Davis...

3.10.2009

advocacia i torn d'ofici a girona


Advocacia i torn d'ofici a Girona

Article d'opinió del Diputat Àlex Sáez al Diari de Girona

L´advocacia té un paper fonamental en les anunciades reformes legislatives i en l´aposta definitiva per assolir una administració de justícia, moderna i àgil per al segle XXI. Sovint reclamem el consens dels grups polítics i la col·laboració del poder judicial i de jutges i fiscals, oblidant també un dels pilars sobre els quals s´assenta el nostre sistema judicial, que són els advocats. Sense l´advocacia, sense el servei que presta amb professionalitat en defensa dels justiciables, i també sense la seva comprensió i voluntat inequívoca d´afrontar les reformes resulta impensable l´horitzó imprescindible de canvis legislatius.Un dels serveis públics fonamentals que presta l´advocacia i que garanteix la independència del seu exercici en defensa dels ciutadans és el torn d´ofici. Tenen accés al torn d´ofici tots aquells ciutadans que necessitin assessorament, orientació, oportunitat d´instar si cal o contestar una demanda judicial o de defensa lletrada en el procés penal i no tenen mitjans suficients per pagar-s´ho.No fa tant temps els advocats assumien el torn d´ofici de manera obligatòria, no va ser fins als anys vuitanta amb l´accés de noves generacions d´advocats que el torn d´ofici va esdevenir un torn voluntari i retribuït mitjançant indemnitzacions. Al llarg d´aquests anys l´advocacia ha prestat un servei eficient, de qualitat, independent i organitzat a través dels col·legis d´advocats, i que ha permès silenciar les veus que defensaven la creació de defensor públics.La retribució dels advocats del torn d´ofici s´ha anat dignificant i millorant, especialment després que la Generalitat de Catalunya assumís les competències que anomenen com de l´administració de l´administració de justícia. El cost de retribució dels serveis professionals i de gestió dels advocats del torn d´ofici pràcticament s´haurà duplicat en els darrers cinc anys, fruit en part per nous mòduls de compensació i per increments d´altres. Entenc la preocupació dels meus companys de la junta del col·legi d´advocats de Girona -de la qual també vaig tenir la satisfacció de formar part- per defensar l´interès i el neguit dels advocats que presten el torn d´ofici. Però coneixent perfectament el camí recorregut i atenent al compromís expressat per la mateixa consellera de justícia Montserrat Tura sembla que no s´han de produir majors dificultats en el pagament del servei. Si que em sembla que paga la pena dedicar renovats esforços per tal que l´advocacia tingui una veu pròpia, cooperant, compromesa, crítica si cal en tot el procés de reformes a l´administració de justícia i també en el de modernització -on cal reconèixer que a Catalunya s´ha fet un esforç superior que d´altres administracions autonòmiques o per part del Ministeri-, per fer efectiva d´una vegada aquesta administració de Justícia moderna i de qualitat que necessitem amb caràcter d´urgència.