10.31.2006


PARTICIPA!



No us ho dic per que ho hagi de fer, sinó per que es tal com ho sento de veritat, cal anar a votar demà sigui per la força política que sigui. En temps de profunda desafecció democràtica, de cansament de excés de política en el nostre dia a dia, és imprescindible que un a un els ciutadans de Catalunya ens expressem demà, es l'èxit o el fracàs de la democràcia.

Em permeto recordar-vos com un grapat de vots van impedir que Al Gore fos president dels Estats Units, i les consecuències derivades de l'actual presidència dels Estats Units, o per exemple el nostre company Esteve Pujol, avui alcalde de Camprodón i candidat al Parlament, va tardar un mandat més per que en unes eleccions municipals li va faltar un sol vot. I no haureu oblidat que si el catorze de març la gent no s'hagués mobilitzat, per exemple no hauriem fet tornar les tropes de l' Irak. El meu i el teu vot són decissius demà.

Certament pertanyo a allò que s'anomena de vegades despectivament classe política i podeu pensar que en soc part interessada, però us garanteixo que en política he conegut de totes les ideologíes i partits, gent més vocacional, entregada i honesta que en molts altres llocs. Que superades les legítimes vanitats i ambicions personals, la gran majoria de polítics que avui ens representen hi són amb el convenciment de que poden transformar, millorar la qualitat de vida de les persones. Que son com tú i com jo. Avui hi soc jo i demà hi seras tu. Cal tenir-hi confiança amb la política, sinó hi confiem, ni tampoc amb els homes i dones que ens representen tampoc confiem amb el país i amb nosaltres mateixos. No et quedis a casa, i vota. Si estas descontent, creus que podries fer més, pensa que també ho pots fer a través d'un partit polític, i reflexiona si l'endemà d'haver votat pots trucar a la porta de qualsevol dels partits per aportar-hi el millor de tu mateix o de tu mateixa. I si votes per primera vegada encara més, els joves sou la força transformadora, i demà decidim no del present sinó del futur. Participa!





DIARI DE CAMPANYA (XI)


30 d'octubre miting final de campanya al blaugrana a Barcelona, Hereu, Maragall, Montilla i Zapatero. Amb tot el simbolisme de la catedral de l'unificació del socialisme català, Montilla ara presidenciable tanca el cercle (Macià, Companys, Irla, Tarradellas, Pujol, Maragall...i ara Montilla!-com va dir Maragall-.

Montilla va fer un discurs emotiu, de sentiment, que no havia escoltat durant la campanya. Va sumar les propostes de la Catalunya social ( per l'educació, la salut, l'habitatge, la llei de barris, les ajudes domiciaries ), per la Catalunya de tots ( la dels treballadors, la de l'esforç de les dones, dels joves, de la gent gran, dels pagesos ) a la Catalunya de sentiment ( la integradora, la que suma, la del COR VERMELL, la que ens estimem de veritat PRÓSPERA, IGUAL, JUSTA, la de la seva gent sense sectarismes ).

De Zapatero em va agradar el discurs de classe, apel.lant a les classes treballadores que sens dubte conformen el nostre PSC i de les que Montilla és el més viu exemple d' algú que ha forjat el seu futur amb la força del seu treball.

Estic esperançat en la victòria de l'1 de novembre però no us amago certa preocupació, i de la mateixa manera que Montilla ens ho va demanar ahir cal que cadascú de nosaltres parlem amb 10 indecisos, per derrotar a les enquestes i derrotar a la prepotència. Endavant! Ni un pas enrera!

10.30.2006



DIARI DE CAMPANYA (X)

Fires de Girona, les setmanes més intenses de la ciutat, i a més en campanya. Unes fires estranyes en que no estrenem abric com és tradició dels gironins des de petits, per que fa una calor impressionant. Fidel a aquesta tradició dijous vaig estrenar el meu vestit de pana coincidint amb el nostre miting central a Girona. No sabeu la calor que vaig passar!

Pregó nostàlgic de la rectora Anna Maria Geli divendres a la plaça del vi, amb presència de més convergents del que és habitual- que són eleccions!-, dissabte inaguració de la Fira de mostres amb el President Pasqual Maragall que fa una intervenció magnífica i ens exhorta als gironins a continuar excel.lint en el camp de l'economía, de la cultura... Diumenge a l' ofici de St. Narcís
, la més bella de les litúrgies,després inaguráció al museu d'història del'exposició de Rafael Masó, ciutadà de girona, dedicat al Masó regidor, activista cultural- Narcís-Jordi Aragó, comissari de l'exposició en fa una emotiva presentació-. Avui també la roda de premsa per cridar a la participació, amb millor decorat impossible: la plaça dels apòstols. Diumenge també de castells a la Plaça del vi, i els Marrecs de Salt continúen creixent cada día més, l'alcalde i casteller Jaume Torramadé content des del balcó però aquest any sense fer pinya.

En tot el cap de setmana hem tingut una parada a la plaça de la sardana, gràcies als companys de l'agrupació i de la JSC, hem repartit moltes paperetes electorals però l' èxit sens dubte ha estat pels globus vermells del PSC.

Heu vist quin pas de manaies perfecte que feiem diumenge baixant de les escales de la catedral?




DIARI DE CAMPANYA (IX)

L'imatge que acompanya el diari de campanya és d'en Quim Nadal l'any 1.985 a la barana de l'escala que puja a l'alcaldia de Girona. Tenia la mateixa edat que jo ara 37 i en portava sis a l'alcaldia de Girona, per tant comprovo que estava en molt més bona forma que jo mateix. És una imatge prou coneguda que he trobat al google i que he afegit per dir-vos que el nostre candidat per Girona vint-i-dos anys després continúa en molt bona forma (Ho dic pel ritme de campanya per que se m'entengui!).

Divendres vam fer passejades i portes a portes pels barris de Gns. Sàbat i Vilarroja, i l'ex-alcalde va recollir l'escalf i el suport de la gent. El partit ens demana que fem un treball específic en aquests barris que ens voten massivament a les municipals i a les generals però que no voten tant a les autonòmiques. Hi hem anat molts de dies en aquesta campanya i veiem la gent motivada per anar a votar. A Gns. Sàbat Montilla hi té molta gent nascuda a Iznájar que fan campanya doblement motivada.

Dissabte campanya per Lloret amb la nostra candidata a l' ajuntament la Lucia Echegoyen, i també amb en Pep Quintanas, secretari d' organització, i la Pepa Celaya, candidata al Parlament. Lloret vessa de gent aprofitant aquesta tardor tant estiuenca, recollim adhesions en la recta final d' aquesta campanya. Finalitzem amb un acte públic en que Quim Nadal i Pepa Celaya fan discurs a favor del model social i compromés de les esquerres davant del nou model lliberal de CIU. La gent vol que els hi parlem clar d'escoles bressols, de la temporalitat dels llocs de treball a l'hosteleria, de residències per la tercera edat...el nostre programa per la Catalunya social va en aquesta direcció. D'altres competeixen en afirmar qui més estima el país, i potser deixen en segon terme a les persones...



10.25.2006


PAPERS DE SALAMANCA


" Esta ley no será utilizada en Cataluña como una victoria moral. Los territorios no ganaron ni perdieron la guerra. Es justo recordar que hubo vencedores y vencidos en Girona y en Salamanca, en Cataluña y en Castilla y León. No hay superioridades morales sino experiencias distintas y la presente ley debe resultar una aportación a la conciliación y a la superación de la guerra civil desde la verdad y la justicia. Salvador Espriu se refiere a ella en su pell de brau como el gran crimen de Sepharad- la España histórica-: La infinita tristesa del pecat de la guerra sense victòria entre germans. Años antes, Espriu, revisando el mito de Antígona y del enfrentamiento a muerte entre hermanos, nos proponía para superar la tragedia fraticida: Una almoïna recíproca de perdó i tolerancia. No puede construirse desde el rencor y el resentimiento, sino desde la generosidad del perdón, desde la verdad y desde la memoria. Nuestro modelo de transición democrática no puede perpetuar la desmemoria histórica y el silencio."

- Fragment de la meva intervenció el 15 septembre de 2.005 al Congrés de diputats amb motiu de l' aprovació de la ley de restitución a la Generalitat de Cataluña de los documentos incautados con motivo de la Guerra Civil Española y de creación del Centro Documental de la Memoria Histórica. -

Ahir al Centre Cultural La Mercè va inagurar-se l' exposició EL RETORN DELS DOCUMENTS CONFISCATS A CATALUNYA, que es podrà visitar fins el 26 de novembre.
Sens dubte l' aprovació del retorn dels documents de Salamanca a Catalunya es una de les fites de la present legislatura, i un exemple del grau de compromís del govern de l' Estat amb Catalunya. La comissió de la dignitat, i també la consellera Caterina Mieres i la ministra Carmen Calvo van fer possible reparar una injustícia històrica. Per mi personalment un dels moments més emotius de la meva experiència parlamentària.


10.24.2006


DIARI DE CAMPANYA (VIII)


Cada dia ens llevem amb una nova dada demoscòpica, avui El periódico, diumenge El País i Diari de Girona. Diuen que els convers tenen enquestes internes boníssimes, sembla que les nostres tampoc van malament, els d' esquerra van d'eufòrics, els d' iniciativa ballen per un peu, els populars confiats. No surten els números ni casen les enquestes, ja se sap que la que val es la de l' 1 de novembre. De totes maneres les sensacions- que valen el que valen - em diuen que nosaltres anem a més. Una situació semblant al 2003 que anavem de clars guanyadors i CIU ens va anar remuntant fins assolir un resultat poc esperat. A CIU ara els hi pot estar passant quelcom similar, segurs d'una victòria còmode a mesura que anat avançant la campanya els errors se'ls hi acumulen a l' equipo A de Mas: xecs en blanc, carnet d'immigrant, DVD, fiasco en el debat, el pacte de Doñana...

Nosaltres estem fent una campanya de les més actives que recordo, observo la gent al partit amb ganes, sabent que ens juguem molt. Ahir erem a Sant Narcís, a la sortida del Cassià Costal, avui serem a Sta. Eugènia- Can Gibert i demà a Germans Sàbat segurs que si mobilitzem la gent dels nostres barris obtindrem un resultat excel.lent a Girona.

Jose Montilla i tots els candidats del PSC demostren dia a dia la solvència de la feina feta al govern, del programa socialista i la seva qualitat humana i personal. El dia 1 obtindrem un gran resultat, i cal treballar-hi encara! Ànims companys!

10.23.2006

PONÇ FELIU SÁNCHEZ-FROU

MSM a les 08:18 de diumenge: "Després de 9 mesos d'incubació, en Ponç Feliu Sánchez-Frou ha sortit de l'ou! Pobre Mercè, sense epidoral. 3 kilos, pelut com una llúdriga i en plena forma. Mercè+Ponç".

No podíem rebre la notícia d'altra forma, amb l'afició d'en Ponç pels MSM. Gran alegria per en Ponç que compleix la promesa de l'inici de legislatura a l'Ajuntament -que crec que d'altres no complirem...-.

A la tarda l'anem a veure estan contentíssims la Mercè i en Ponç, els avis Feliu-Latorre també, en Ponç junior serà el novè de la nissaga Feliu. Per molts anys a tots!

DIARI DE CAMPANYA (VII)

Dissabte de bon matí al Mercat del Lleó ens acompanya en Quim Nadal, però en som una bona colla de l'agrupació del PSC i de la JSC, també hi és en Pep Quintanas, secretari d'organització i els candidats David Maldonado i Iolanda Vilà. Què agradable és el passeig! I en Quim només recull adhesions -com és nota que juguem a casa!-. Després anem al mercat de la Devesa, on els marxants em traslladen contínuament el seu disgust amb l'emplaçament del mercat, els demano confiança i els explico les millores que hem anat fent de l'espai. Crec que aquesta vegada no els convenço massa, els veig molt dolguts, però sembla evident que l'espai que ells voldrien al parc central no és possible. Les parades de fruites i verdures continuen esplèndides, però les de roba han anat minvant per la crisis del tèxtil i la forta competència. A la tarda li trasllado a la regidora de mercats, la Glòria Plana, l'experiència del matí.

A la tarda anem a Mas Gri, a la sortida del Decathlon, del Bauthaus i del Media Market, també venen regidors de l'ajuntament: Joan Pluma, Ponç Feliu i Glòria Plana. Recollim també bones sensacions, ens diuen que cal continuar amb el govern d'esquerres a Catalunya.

Diumenge a la tarda, prèvia de l'Akasvayu Girona- Menorca, amb paradeta del PSC. En som també una bona colla, i me'n adono que estem fent una de les campanyes amb més implicació de la militància que jo recordi. La veritat és que aquí trobem més rebuig, molta gent jove aparentment desencisda amb el procés d'eleccions i molts que ens reconeixen el seu suport a ERC -esperem que tot sumi!-. Després, l'Akasvayu Girona ens demostra que es un equip guanyador, com esperem ho sigui el PSC l'1 de novembre.


DIARI DE CAMPANYA (VI)

Divendres matí mercat a Platja d' Aro, amb la nostra candidata a l' ajuntament la Dolors Padilla, la Pepa Celaya, directora dels serveis territorials de Benestar social i tinent d' alcalde a l' Ajuntament de Blanes i regidors de l' ajuntament. La Dolors Padilla te a tocar l' alcaldia, amb permís de l' alcalde Guiraut (UDC), que per cert ens el trobem també fent mercats amb el candidat al parlament Dilmé (UDC)- veig que els d' UDC no es poden barrejar amb els companys de CDC ni en campanya!-. Salutació una mica freda amb Guiraut, que intento trencar amb la nostra comú simpatia per l' Espanyol, i comentem la victòria a Praga- ja ens tocava!-. Contràriament el que deu pensar molta gent les visites tradicionals per campanya als mercats no es fan gens pesades pels candidats, rebem bona resposta de la gent, dels marxants que aprofiten per fer-nos sugeriments i també algún retret.

A la tarda debat dels caps de llista de Girona a la farinera, organitzat pel PUNT i Onda Rambla, com sempre -i que no es perdi!- amb el fair play de la política gironina, amb contundència però amb respecte a l' adversari. Sincerament només pateixo per que les capacitats, arguments i experiència del nostre Quim Nadal respecte a la resta de candidats no sembli abassegadora i crec que ho aconseguiex. Tot i així cal reconèixer que els candidats Casadessús (CIU), Vigo (ERC), Millo (PPC) i Boada (ICV) es defensen prou bé, sense incomodar al candidat Nadal que guanya clarament el debat.

El vespre participo en un sopar convocat pel Fòrum de seguretat, on comparteixen taula membres dels mossos d' esquadra, de policies locals, de policia nacional, de guardia civil. M' exposen les dificultats de coordinació dels cossos policials, i les esperances dipositades en la futura llei de seguretat que l' actual govern de la Generalitat no ha pogut aprovar en la present legislatura. Sens dubte que les lleis resolen problemes, però també les relacions personals travades en la confiança en són tant o més importants, el fòrum n'és un bon exemple. Els hi explico el nostre programa electoral i el compromís de futur amb els valors de seguretat i la millora dels cossos policials.

A l' hora del cafè tinc temps d' arribar al final del sopar-tertúlia, que un grup de gironins encapçalats per l' amic periodista Eduard Batlle, organitzen periódicament a l' Hotel Fornells Park. Avui han convidat al diputat i company d' Unió al Congrés Josep Sánchez-Llibre- amb qui també m'uneix el sentiment periquito -, tinc temps de frenar l' excessiva confiança en la victòria que els ha trasmés en el sopar. És evident que nosaltres anem a més, sobretot quan en el transcurs de la nit ens arriben notícies de que Mas ha perdut clarament el debat de candidats a TV3.

10.20.2006

DIARI DE CAMPANYA (V)

He dedicat bona part de la jornada a acompanyar el nostre candidat per Girona, en Quim Nadal. Intento fer-ho sempre que en tinc ocasió. En política s'aprèn cada dia i convé tenir-hi referents, cadascú en tria els seus. En Quim n'és un exemple difícil de seguir: coneixement, capacitat, treball, vocació, sensibilitat, lleialtat...

En la roda de premsa de les cinc demostra que es coneix el país com si fos la mateixa Girona. L'acció de govern i el programa que presenta demostra que la protecció del paisatge i el territori son compatibles amb les infraestructures. Bons exemples en aquesta legislatura: Pals, Fluvià nàutic, club mediterraneé. L'acompanya a la presentació Jordi Sargatal i com no en Ponç Feliu, referents de protecció del nostre medi natural.

Al vespre, acte a l'Escala amb quasi un centenar de persones, presentat per l'Estanis Puig, avui primer tinent d'alcalde i esperem que el proper mes de maig alcalde. En Quim fa un discurs netament social contraposant el model liberal de convergència amb el model social del PSC. Ens alerta a on ens porta la política de CiU de baixar impostos i repartir xecs, i per contra ens desgrana el programa de govern per Catalunya i per Girona en defensa i millora dels serveis públics.

"CATALANISME, NO ÉS UNA DECLARACIÓ D'ESTIMA EN ABSTRACTE, LA NOSTRE ÉS UNA ESTIMACIÓ TÀCTIL PER LES PERSONES: EL CATALANISME SOCIAL"

10.19.2006

DIARI DE CAMPANYA (IV)

Dia plujós a Madrid menys que a Girona segons he pogut saber al llarg del dia després d'una conversa amb Josep Paluzié.

A primera hora hem enllestit en ponència la llei de societats professionals, amb la incorporació d'esmenes de tots els grups. El proper 8 de novembre fixem la data de la comissió en competència legislativa plena per discutir i aprovar la llei. Sembla que aquesta vegada pot haver-hi cert consens, un petit miracle en les posicions obstruccionistes dels populars en les lleis de justícia. La discussió principal d'avui gira en torn els professionals farmacèutics. Crec que la solució adoptada a la llei serà satisfactòria.

Continuen les especulacions sobre la data de marxa del ministre López-Aguilar per encapçalar les eleccions a la comunitat autònoma canaria. Es diu podria marxar entre desembre i gener. El relleu pot ser el mateix secretari d' Estat López-Guerra home de gran prestigi acadèmic i provada gestió al ministeri, tot i que jo tinc la intuició que acabi arribant al ministeri la directora general de Registres i del Notariat, Pilar Blanco, jurista brillant, jove, eficaç, amb do de gents i estremenya.

Dino amb els companys i amics Antonio Hernando, Oscar López i Juan Moscoso, tres bons exemples de joves diputats amb responsabilitats al grup i en el partit. L'Antonio es portaveu d'Interior, l'Oscar de control a RTVE i és membre de l'executiva federal del PSOE com adjunt a organització, i en Juan podria ser en breu el portaveu d'Exteriors. Esperàvem també en Pedro Sánchez, regidor de l'Ajuntament de Madrid -l'Hereu de Madrid en el millor sentit barceloní-, i que amb una mica més d'experiència podria ser una bona aposta de futur per fer front a Gallardón. La feina municipal l'impedeix venir. És evident que Zapatero i la direcció del grup parlamentari han apostat per donar oportunitats a les noves generacions.

Tarda de sessió de control, crispada com sempre, amb atacs del trident Rajoy-Zaplana-Acebes contra Zapatero i De la Vega. La utilització novament del terrorisme amb finalitat partidària del PP m'exalta.

Torno a Girona, amb el marge de retard habitual en Iberia. Al vespre veig per televisió el 59 segundos a TVE-1, amb en Joan Puigcercós de convidat. M'agrada el discurs de la Catalunya social i l'Espanya social que en fa, se'n surt bé de les preguntes compromeses. Ja m'ho perdonarà però sempre he pensat que en Joan, perfectament, podria militar en el nostre partit. El respecto molt i sé que es pot treballar amb ell. Després de l'1 de novembre veure'm què en podem fer.

10.18.2006

DIARI DE CAMPANYA (III)

Jornada intensa Girona-Madrid. Tinc temps de treballar una mica al despatx, faig un café amb en Camil Ros (UGT), coincidim en valorar equivocada l'estratègia de CIU amb el DVD i la signatura notarial. Els compromisos cal adquirir-los amb els ciutadans: si Artur Mas necessita un notari potser no es de fiar.

Al migdia assisteixo a la sessió inagural del curs a la facultat de ciències empresarials a l'UdG. Un bon exemple de l'avenç de les polítiques d' igualtat amb un auditori majoritari de dones i una taula presidencial amb la conferenciant Mercedes Gallizo, directora general d'Instituciones Penitenciarias, la rectora Anna Maria Geli, la degana Rosa Ros i la representant del Consell Social, Pepita Perich, de la fundació Ramón Noguera.

La Mercedes Gallizo, bona amiga de la Montse Palma, fa un discurs sensible, de contingut, que arriba a l'audiència Em quedo amb una dada: l'11,8% de la població penitenciaria es analfabeta i només un 2% són universitaris. La demostració de que l'exclusió social es combat amb formació, educació i igualtat d'oportunitats. "La seguridad no se consigue con muros sino con el pasado y en el futuro", destaca la Mercedes.

A la tarda, a Madrid, PNB I CIU retiren les esmenes a la totalitat a la llei de pressupostos. Aparenment, una nova gesticulació perquè la retirada surt gratis, el compromís de revisió del cupo i les negociacions bilaterals Generalitat-Estat eren en el guió.

També tenim reunió amb el candidat Montilla, que avui en la seva condició de diputat a Corts és a Madrid. Segurament, serà la darrera amb ell abans de ser proclamat president de la Generalitat. En tota la legislatura hem tingut sempre periòdiques reunions de coordinació de totes les diputades i diputats del PSC. Ambient distés i moral alta en l'actual procés de campanya. Veig al candidat molt motivat i convençut, no sembla que la grip i els antibiòtics l'hagin debilitat. Preparem esmenes als pressupostos i estratègies de campanya.

A la nit, encara tinc temps d'arribar a l'estrena de MAR Y CIELO de Dagoll Dagom, al Teatro Gran Via. Saludo en Bozzo i quedo novament fascinat per un dels millors musicals que s'han produït a Catalunya. No puc evitar que em surti mentalment la versió original catalana: les veles s'inflaràn, el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones... Per cert, excel·lent interpretació del nostre Ferran Frauca.

10.17.2006

DIARI DE CAMPANYA (II)

Inici de campanya a la Rambla Verdaguer, al costat de la cafeteria Rex, que crec es propietat d'algún il·lustre convergent -que consti que no estem d'entrada per la sociovergència!-. En Quim Nadal fa un discurs esplèndid, de contingut, de programa, d'obra de govern amb total respecte per als adversaris. Ens fan saber que la Pia Bosch ha tingut algún problema de salut i està hospitalitzada al Trueta. Diuen que es una al·lèrgia, però acabo sabent que és alguna cosa més seriosa que l'obligarà a reposar durant la campanya. Una baixa important perquè la Pia estava coordinant la campanya i és un motoret que no s'atura i que ens obliga a tots. Molts ànims Pia!

El dilluns vaig a Barcelona per assistir en el primer acte del nostre candidat consistent en un dinar amb el món de la justícia. M'agrada molt la presentació que en fa el conseller Vallés, sense afalagar-lo. En Vallés ha dut a terme una gran feina a la conselleria, amb valentia, ha posat les bases de la modernització i autonomia de la nostra administració de justícia.

En Montilla ens recorda que el PSC "és el partit dels serveis públics", que el govern no ha d'imposar -veig que segueix també la doctrina republicanista de Pettit- i es compromet amb el desplegament de la nova oficina judicial, creació de nous òrgans judicials i en la nova política de personal. També tranquil·litza als advocats afirmant que no hi haurà canvi de model en el torn d'ofici.

Francesca Puigpelat, vicerectora de l'UAB, em causa una gran impressió i veig que la meva uni (sóc llicenciat per l'Autònoma) està en molt bones mans. La degana del Col·legi d'Advocats de Barcelona, la Sílvia Giménez-Salinas em diu que em trucarà per dinar perquè està preocupada per la reforma de la llei orgànica del poder judicial.
DIARI DE CAMPANYA (I)

Diumenge compro El Punt, Diari de Girona, El País, La Vanguardia i El Periódico. No tinc altre remei que visionar el famós DVD de CIU. Haig de ser sincer, no m'escandalitza, fins i tot, el trobo ingeniós però de mal gust. Demostra l' inconsistència de CIU, i d' Artur Mas en aquesta campanya. M' ha fet recordar la campanya que Zoila Riera i CIU ens van voler fer a les municipals de 2003 a Girona contra el PSC, i l' Anna Pagans. La campanya no era de programa, en positiu, sinó destructiva.

El lema de la Zoila era: líder o buròcrata? (veure per creure-ho si un coneix a la Zoila!). Resultat: PSC 11 regidors i CIU 5 regidors, amb un dels pitjors resultats de la història i una de les oposicions més febles. Probablement, la campanya de CIU va perjudicar-los i l'atac frontal contra l'Anna va provocar adhesions. Era una campanya molt americanitzada a diferència de la nostra: propera i patejant barri a barri. Espero que la campanya de CIU tingui els mateixos resultats. Per cert, gràcies al DVD de CIU diumenge vaig poder fer una bona migdiada abans d'acostar-me a l' inici de campanya!

10.09.2006

VILA-SACRA, capital del món
Dia de festa grossa a Vila-sacra, a l'Alt Empordà, amb la visita de la ministra d'Habitatge, Maria Antonia Trujillo, i l'adjudicació demà a Madrid de les obres de rehabilitació del Castell-Palau de l'abad. El poble de Vila-sacra i el seu ajuntament, amb la seva alcaldessa Carme Barceló al davant, han preparat una jornada de matí emotiva, amb la visita al castell-palau, la signatura del conveni de col·laboració i els parlaments. Té tot el sentit que el govern de l'Estat faci una actuació tant important (uns 250 milions de les antigues pessetes) en un municipi petit de l'Empordà, que els hi permetrà canviar les dependències municipals, oferir serveis a la gent gran, tenir un espai polivalent i una biblioteca i recuperar una peça arquitectònica de valor patrimonial.

El treball de l'alcaldessa i del seu equip de govern per aconseguir aquesta inversió, els hi ha portat anys i molts esforços però a partir d'avui se'n comencen a veure els fruits. Admiro moltíssim les transformacions que es fan a pobles i ciutats gràcies a la visió i la constància d'alcaldes i alcaldesses com la Carme Barceló. Em sento feliç de poder-hi contribuir i, més, a Vila-sacra que la sento propera, per l'alcaldessa i per que hi tinc una família: la familia de Torre, que també és la meva.

Avui Vila-sacra, més que mai, era la capital del món. Fages de Climent tenia tota la raó.
CATALUNYA-EUSKADI
Diumenge de futbol al Camp Nou i reivindicatiu de les seleccions esportives nacionals. M'acompanya l'amic Camil Ros (UGT), amb vena més nacional que la meva. Ja us podeu imaginar que m'hauria agradat més que el partit es disputés a Montjuïc per raons de colors personals, però haig de reconèixer que a can Barça vam ser molt ben tractats per la Federació Catalana de Futbol i pel seu president, l'amic Jordi Roche, que està fent una feina impressionant de modernització de la federació.

Sens dubte es un pas més cap al reconeixement de les seleccions esportives a Catalunya i no sé si queda un camí llarg o curt, però la diada de diumenge, esportiva, cívica, amb una resposta notable de públic queda en l'imaginari col·lectiu per temps. Estic segur que ha de ser possible trobar-hi solució a través de la llei de l'esport. Certament, sembla difícil que les seleccions nacionals de Catalunya i Euskadi dels esports majoritaris, amb lligues nacionals potents com el futbol o el bàsquet puguin competir oficialment, però em resulta més comprensible en esports de tradició als nostres païssos. Em semblava raonable que pogués competir la selecció d'hoquei patins o Euskadi poso per exemple competís oficialment en pilota basca. A la Gran Bretanya, Anglaterra, Escòcia, Gales o Irlanda competeixen oficialment en un estat menys desconcentrat que el nostre i no passa res.

No he viscut com espectador en el món de l'esport res més emocionant que un partit de rugbi a Cardiff. Escoltar el Land of my fathers en gaelic al mític Arms Park, avui Estadi del Mil·leni (Millenium Stadium), és indescriptible. Per als gal·lesos guanyar esportivament a Anglaterra és el màxim, però no per això es trenca la unitat de la "Gran" Bretanya... Nosaltres poc a poc i bona lletra... Dit això, no crec que estem en disposició de demanar que Catalunya s'integri de moment en els Sis Nacions...
BOADA, l'accent ecosocialista
Haig de reconèixer que Joan Boada, portaveu d'ICV al Parlament de Catalunya, sempre m'ha caigut bé. Vaig coincidir amb ell en un període breu com a regidor, ell intentava fer oposició al darrer dels governs de Quim Nadal. Difícil tasca la de fer oposició a un lideratge sòlid i un govern sense la més mínima fisura amb una àmplia majoria. Ni ell, ni en Santi Niell (ERC), no se'n van sortir massa, però eren estimulants i la seva oposició era treballada i practicaven un discurs intel·ligent, que costa de trobar en els qui no governen a l'Ajuntament de Girona.

Boada va deixar l'Ajuntament de Girona pel Parlament de Catalunya a les eleccions de 1999 en una llista compartida a Girona PSC-ICV. Anys més tard i gràcies al Pacte del Tinell, PSC i ICV hem pogut compartir el govern de la Generalitat. Divendres vaig voler ser a la seva presentació com a cap de llista al Parlament per Girona a l'Auditori de Girona, per ell i per qui el presentava Carlos Jiménez Villarejo. No em va incomodar gens el seu discurs, tot i que era crític en alguns punts cap el PSC. Aquests darrers mesos de govern la cohesió del govern s'ha vist reforçada i estic segur que després de l'1 de novembre podrem seguir treballant junts.

10.06.2006

LA CLEMENZA DI TITO
Em va atrapar l'òpera en la primera ocasió que vaig tenir de tastar-la. Va ser al Liceu, quan vivia a Barcelona acabant els meus estudis de Dret i abans de l'incendi que va obligar a rehabilitar-lo. L'obra era difícil (Les valquíries de Wagner) i en situació incòmode: al galliner i amb visió pràcticament nula. Però va ser una experiència fascinant i des de llavors soc un modest aficionat a l' òpera.
He anat cultivant mínimament el gènere a base de CDs, DVDs, amb alguna visita al Liceu, al Teatro Real a Madrid i l'òpera a l'estiu, a Perelada. Haig de reconèixer les meves limitacions de coneixements operístics, que això sí, em permeten gaudir intensament a cada representació. I al Liceu, encara més!

Ahir va ser un d'aquests dies, amb la representació de La clemenza di Tito, l'òpera seria de Mozart. Diuen que va composar-la amb quinze dies i l'ha catalogaria paral·lelament a la meva estimadíssima i òpera preferida La flauta màgica i el seu Réquiem. Experiència meravellosa que us la recomano.
MAI MÉS SOLES
L'aprovació dijous al Congrés, de la llei de la promoció de l'autonomia personal i atencio a les persones en situació de dependència, que va presentar el ministre Jesús Caldera, marca un abans i un després en el nostre Estat del benestar i subratlla les polítiques socials i progressistes del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. Mentre altres països europeus molt més avançats que el nostre i amb un Estat del benestar més desenvolupat, han iniciat un cert retrocés en les prestacions i ajudes públiques en la xarxa social, a Espanya iniciem un camí històric que ens apropa als models més desenvolupats d'Estat del benestar escandinaus.
A partir de l'1 de gener les ciutadanes i ciutadans espanyols assolirem per dret de ciutadania la possibilitat de ser atesos per la xarxa de serveis públics si tenim situacions de dependència. S'haurà acabat amb la situació injusta que feia recaure en les famílies, majoritariament en les dones, que deixen feina o tenen moltes dificultats per treballar, dedicant molt del seu temps a tenir cura de la gent gran o de persones discapacitades que necessiten de l'ajuda d'una tercera persona. Les famílies podran triar fer-ho elles mateixes o bé a través dels serveis que proveirà l'Estat i les comunitats autònomes. Aquest es un servei universal que tindrà algunes correccions en funcions de les rendes (copagaments) per assegurar-ne l' equilibri financer que provindrà dels pressupostos generals de l'Estat i de les Comunitats autònomes i no de noves quotes a la Seguretat Social.
Aquesta llei va comptar amb el suport de tots els partits d'esquerres i, fins i tot, del partit popular que no podia votar en contra d'una llei que tindrà tants beneficiaris. La sorpresa la va donar CIU i el seu diputat Carles Campuzano, que van votar en contra defensant arguments de conflictes de competències i el que es més greu defensant un model alternatiu íntegrament lliberal, inspirat en les tesis clàsiques de Milton Friedman.
Les sessions parlamentàries tenen a vegades notícies excel·lents com aquesta, que permetrà que les dones no es quedin soles en l'atenció a les persones amb dependències. Un canvi d'autèntica justícia social.
IGNASI NIETO
Dimecres, a Madrid, sopo al Restaurant La Antxa, molt aprop del Congrés dels Diputats, amb l'amic Ignasi Nieto i el company Dani Fernández, coordinador del grup de diputades i diputats del PSC.
L'Ignasi ha estat nomenat recenment Secretari General d'Energia del ministeri d'Indústria de Joan Clos. L'Ignasi és el càrrec de govern gironí més alt que tenim. Amb l'Ignasi que som amics de tota la vida, a més de tenir molts punts en comú des de la perspectiva més personal, crec sempre hem compartit una actitud de compromís amb la política i amb les idees de progrés, que sovint ens comportaven freqüents discusions amb els amics dissidents de la colla a Girona, coneguda com "el club dels 9". Més o menys a l' hora vam decidir militar al PSC, ell a Barcelona per raons laborals i jo a Girona. Les casualitats ens han dut a compartir etapa política a Madrid, i a veure'ns una mica més que darrerament.

Aquests darrers anys l'
Ignasi ha tingut oportunitat de sumar experiències en tota l'onada de transformació que viu el sector elèctric, primer amb l'equip del conseller Rañé a Indústria de la Generalitat, i recentment, a la Comissió Nacional de l'Energia amb la Maite Costa. En la conversa que mantenim veig a l'Ignasi molt segur i molt capaç de contribuir a la regulació del sector, a què sigui més competititu i a vetllar pels interessos dels usuaris. Estic ben segur que farà molt bona feina. Preparació, experiència i determinació no n'hi falten.

10.04.2006


L' OASIS DE LA COMISSIÓ DE CULTURA

Aquest matí a la comissió de cultura del Congrés, hem acordat una proposició no de llei per instar al govern a elaborar una llei marc de la música. D' una proposta inicial d'ERC, per tal d'establir un pla de promoció i difusió musical, hem avançat cap a una proposta més ambiciosa. Si sovint us explico que és pràcticament impossible assolir acords amb el partit popular, i acords de consens, la comissió de cultura és l' excepció, un autèntic oasis en el desert popular.

Resulta fàcil quan al davant tens persones intel.ligents i amb ganes d' apropar postures. D' aquest perfil es la Beatriz Rodriguez-Salmones, portaveu de cultura del grup popular, i l'amic Joan Tardà, portaveu de cultura d' ERC, amb qui avui hem treballat la proposició no de llei. Per cert, avui no hi havia cap representant de CIU a la comissió de Cultura, on cal reconèixer que el seu portaveu Jordi Vilajoana, també respón al perfil d' home d'entesa.

Amb el PP també va ser possible acordar la reforma de la llei de propietat intel.lectual i en temes de cultura només hem trobat la seva oposició frontal en aquesta legislatura al retorn dels papers de Salamanca, oposició més de víscera que d' arguments.

Ja veieu que com sempre pel diàleg i els acords només cal voluntat política. Benvingut sigui l' oasis de la comissió de cultura !.

PASQUAL MARAGALL A GIRONA

El darrer cap de setmana Pasqual Maragall va participar en dos actes a l'Auditori de Girona. Dissabte en l' entrega dels Premis Nacionals de Cultura i diumenge en la clausura del seminari Internacional de joves sindicalistes. Vam tenir ocasió de comprovar com el President davant dos autoritoris diferents conserva una enorme capacitat d' articular discurs, de reflexionar, de sorprendre i de fer propostes. Sigui recitant Shakespeare, Ausiàs March o reflexionant sobre economía, vam veure el president més còmode que mai.

No el conec molt personalment, però diria que després de renunciar a encapçalar la llista del PSC en les properes eleccions s' ha tret pressió, però manté les ganes de fer aportacions al pensament polític. No se com aprofitarem les capacitats i experiències del President, potser en alguna institució europea en temes de construcció de l' espai polític mediterrani o de l' euroregió econòmica, però també a nivell de partit em semblen imprescindibles les aportacions que ens pugui fer al projecte socialista de present i de futur.

10.02.2006

GANDIA I LA REFORMA DE L' ADMINISTRACIÓ DE JUSTICIA

Divendres, convidat pel Colegio nacional de secretarios judiciales, que presideix Antonio Dorado, vaig participar en una jornada sobre la reforma i modernització de l' administració de justicia a Gandia. Per cert, em vaig quedar sense poder visitar el Palau dels Borgia...

La taula rodona es va reduir a una confrontació amb un representant del partit popular (José Ramón Calpe, diputat a Corts). Val a dir que majorment els secretaris integrats en aquest col.legi son propers al partit popular. Bona part del debat va girar en les causes i conseqüències de la ruptura del Pacte d' Estat per la Reforma de la Justicia del 2.001. El representant del PP en responsabilitza exclusivament al ministre Juan Fernando López Aguilar. Res a veure amb la realitat, el partit popular arrossega un mal perdre derivat de les eleccions del catorze de març, fet que l' ha portat a trencar qualsevol mena d' acord o negociació amb els socialistes. Ni volen parlar de reformes estatutàries, ni de pacificació al país basc, ni de justícia. A la comissió de justícia aquesta actitud es flagrant, s' oposen a la reforma de la llei orgànica del poder judicial, que ha de desplegar la nova oficina judicial que deriva d'una llei pactada i aprovada quan governava el partit popular, s' oposen a la llei d' accés a l' advocacia sense cap motiu de fons i contra la voluntat del consejo general de la abogacía, a la reforma de la llei orgànica de responsabilitat del menor, i no volen ni sentir a parlar de la justícia de proximitat. Em pregunto si en algún moment pensen en el justiciable o únicament amb interessos de partit. Fixeu-vos el despropòsit dels populars, que en la clausura de la jornada,el Conseller de Justícia valencià, Miguel Peralta, va arribar a dir que si s' aprova la reforma de la llei orgànica del poder judicial en matèria de justícia de proximitat i consells territorials de justícia, ell no ho aplicaria en el seu territori.

Sempre hi ha marge per l' esperança, i em consta que la direcció parlamentària socialista manté canals oberts amb els populars per intentar arribar acords en les reformes de la Justícia. També a Gandía en conversa amb Enrique López, vocal del bloc conservador del Consejo General del Poder Judicial, m' assegura que s' ha rebaixat tensió en el Consejo i que és podran renovar els seus membres sense problemes. Sens dubte una bona notícia per reduir la crispació en el món judicial i avançar cap el que realment interessa,una justícia més eficaç i més propera al ciutadà.