INDEPENDÈNCIA JUDICIAL? (2)
La recusació del magistrat del tribunal constitucional (TC) Pablo Pérez Tremps, per part del bloc conservador del TC ha obert un nou front de crisi institucional a la vegada que posa novament de relleu la voluntat d'utilització del poder judicial amb finalitats estríctament polítiques.
La recusació del magistrat del tribunal constitucional (TC) Pablo Pérez Tremps, per part del bloc conservador del TC ha obert un nou front de crisi institucional a la vegada que posa novament de relleu la voluntat d'utilització del poder judicial amb finalitats estríctament polítiques.
A aquestes alçades no cal amagar el que tothom sabia i és que amb la recusació o no de Pérez Tremps es jugaven bona part de les espectatives del partit popular (PP) en que prosperés el recurs d'inconstitucionalitat interposat contra l' Estatut de Catalunya. En l'entorn del PP ja feia mesos que tenien coll avall que la recusació es confirmaria, i que per tant que Rajoy podria reobrir l'altre gran argument d'oposició - a més del del bloqueig al procés de pau a Euskadi -: el de " l'estatut i españa se rompe ", amb l' única finalitat de que el PP torni novament al govern d'Espanya en les properes eleccions i de passada emportar-se per davant el govern d'Entesa a la Generalitat.
És evident que l'única sortida és la dimissió de Pérez Tremps, el nomenament d'un nou magistrat per tal de reestablir l'equilibri en el TC i esperar la decisió judicial que podria o no declarar l'inconstitucionalitat d'algún dels articles però no l'estructura de l'Estatut. En cas contrari coneixem anticipadament la decisió del tribunal: l'estimació en bona part del recurs d'inconstitucionalitat interposat pel PP i per tant l'eliminació dels fonaments, de l'arquitectura de l'Estatut de Catalunya aprovat pel poble de Catalunya en referèndum. En aquest cas el grau de frustració i victimització que es viuria a Catalunya obriria riscos de fractura institucional i de radicalització, i qüestionaria el nou encaix de Catalunya en l'Espanya plural i moderna construides amb les reformes estatutàries.
El que ja és irreversible amb les darreres decisions dels màxims tribunals: suprem i constitucional, és el qüestionament polític i sobretot dels ciutadans de les própies institucions judicials i de que aquestes vetllin en tots els casos per l'estat de dret i per l'imperi de la llei. Com home de dret em resisteixo a no poder confiar en el dret i la justícia i per tant espero que les properes decisions ens permetin recuperar la confiança en les institucions judicials i la seva independència, autèntica garantia del nostre estat de dret.
CONFIDENCIAL: EL MUNDO en portada i altres mitjans en pàgines interiors com LA VANGUARDIA, recullen manifestacions de companyes i companys diputats i senadors de la reunió que ahir vam tenir a porta tencada amb la vicepresidenta Teresa Fernández de la Vega.
Vaig aprendre ràpidament que en aquestes reunions internes no has de dir res que no és vulgui que sàpiguen els mitjans. Va ser en ocasió de la tramitació de la llei de retorn dels "papers de Salamanca" a la Generalitat, de la que era ponent, vaig intervenir en una reunió interna per demanar a la direcció del grup parlamentari, a Alfredo Pérez Rubalcaba, que estudiés l'inteposició d'accions penals contra les joventuts del PP a Castella-Lleó que en la seva web reproduien fotografies dels companys diputats d'aquesta comunitat autónoma amb rètols de "traidors" per haver votat a favor de la llei. Al cap de poques hores tenia a periodistes demanant-me que fes declaracions i l'endemà EL MUNDO i diferents confidencials se'n feien ressò.
És evident que l'única sortida és la dimissió de Pérez Tremps, el nomenament d'un nou magistrat per tal de reestablir l'equilibri en el TC i esperar la decisió judicial que podria o no declarar l'inconstitucionalitat d'algún dels articles però no l'estructura de l'Estatut. En cas contrari coneixem anticipadament la decisió del tribunal: l'estimació en bona part del recurs d'inconstitucionalitat interposat pel PP i per tant l'eliminació dels fonaments, de l'arquitectura de l'Estatut de Catalunya aprovat pel poble de Catalunya en referèndum. En aquest cas el grau de frustració i victimització que es viuria a Catalunya obriria riscos de fractura institucional i de radicalització, i qüestionaria el nou encaix de Catalunya en l'Espanya plural i moderna construides amb les reformes estatutàries.
El que ja és irreversible amb les darreres decisions dels màxims tribunals: suprem i constitucional, és el qüestionament polític i sobretot dels ciutadans de les própies institucions judicials i de que aquestes vetllin en tots els casos per l'estat de dret i per l'imperi de la llei. Com home de dret em resisteixo a no poder confiar en el dret i la justícia i per tant espero que les properes decisions ens permetin recuperar la confiança en les institucions judicials i la seva independència, autèntica garantia del nostre estat de dret.
CONFIDENCIAL: EL MUNDO en portada i altres mitjans en pàgines interiors com LA VANGUARDIA, recullen manifestacions de companyes i companys diputats i senadors de la reunió que ahir vam tenir a porta tencada amb la vicepresidenta Teresa Fernández de la Vega.
Vaig aprendre ràpidament que en aquestes reunions internes no has de dir res que no és vulgui que sàpiguen els mitjans. Va ser en ocasió de la tramitació de la llei de retorn dels "papers de Salamanca" a la Generalitat, de la que era ponent, vaig intervenir en una reunió interna per demanar a la direcció del grup parlamentari, a Alfredo Pérez Rubalcaba, que estudiés l'inteposició d'accions penals contra les joventuts del PP a Castella-Lleó que en la seva web reproduien fotografies dels companys diputats d'aquesta comunitat autónoma amb rètols de "traidors" per haver votat a favor de la llei. Al cap de poques hores tenia a periodistes demanant-me que fes declaracions i l'endemà EL MUNDO i diferents confidencials se'n feien ressò.
2 comentarios:
El PP amb una actitud d'oposició visceral, com va succeir a l'Iraq, no té en compte els mals col·laterals, i en aquest bombardeig també ha estat afectada la justícia, i com bé diu, és un dels nostres grans valors, l'Estat de Dret en el qual es fonamenta la democràcia. Mal temps per la lírica! Una abraçada.
ultimament ets deus relacionar molt amb gent d'erc, perque cada dia parles més d'independencia
Publicar un comentario