2.19.2007


THE POLICE,"we are the police and we are back"
CONFIDENCIAL. Així ho van anunciar al dia següent de l'entrega dels premis Grammy a Los Angeles, som els Police i tornem, Sting, Andy Summers i Stewart Copeland preparen tour que arrivarà a Europa el mes de setembre d'aquest any.
Els Police van ser el primer grup del que vaig ser reconegudament seguidor en la meva adolescència, coneixia totes les seves cançons, portava les carpetes escolars ben forrades de fotografies seves, em pasava tardes escoltant-los amb el vell tocadiscs i fent play back ajudat per la raqueta de tennis que em feia de rèplica de guitarra, i presentava adaptacions de les seves composicions als examens de música de primer de bup als maristes. Pensava que definitivament no els podria veure mai en directe, la darrera vegada que van tocar a Barcelona fa més de vint anys, no vaig tenir per edat l'autorització paterna per anar-hi, i ara sembla que The police seran a Barcelona el setembre vinent de la mà del promotor Gay Mercader.
Every little think she does is magic, Next to you, Roxanne, Tea in the sahara, Message in a bottle...hi han tantes cançons que formen part de la banda sonora de la meva vida que l'anunci del retorn de Police ha estat un gran regal. A Sting vaig decidir castigar-lo i mai vaig comprar-li cap dels seus discs en solitari enfadat per la responsabilitat que va tenir en la dissolució del grup. Avui amb l'anunci del retorn m'hi he començat a reconciliar. A Police els vaig substituir als anys de final del batxillerat coincidint amb els anys en que vaig estudiar al Collell, pels Iron Maden i altres grups de heavy i hard rock com AC/DC o Led Zeppelin. Després els meus gustos musicals s'han anat refinant: jazz, bossa nova, ópera, mpb, però sempre he tingut moments per recordar als police i per intentar trobar en els U2 o els Coldplay la seva enorme herència musical.

17 comentarios:

Juan Manuel dijo...

Espero que ens veiem si venen per aquí. Jo també vaig castigar a Sting. Molt interesant el documental que ha fet Stewart Copeland sobre la vida The Police. Segons ell, només havia un obstacle per que tornessin: Sting.

jltambo dijo...

Una molt bona notícia. Feia gràcia com vam fer "Roxanne" en l'entrega dels Grammy, amb l'Sting cantant a la seva manera ---"perdiendose por los cerros de Ubeda"---, tal i com ha fet els últims 20 anys.
Jo tampoc he comprat cap disc de l'Sting, ni tan sols els he piratejat... Què encara té més mérit...!!!

Laura dijo...

Hola Àlex!
Recordo perfectament l'època que eres un seguidor incondicional de Police. Encara sembla que et vegi dins la teva habitació amb la raqueta de tennis fent de guitarra elèctrica, la música a màxim volum i les melenes anant amunt i avall en sintonia amb els cop de cap.
Quina època més maca!!!!!!!

Aquestes eren les primeres melodies que van omplir la meva pre-adolescència, les que sentia a l'habitació del costat, la del meu germà gran.


Sé que el professor de música dels Maristes flipava quan et sentia tocar amb la flauta melodies de Police i dels altres grups que escoltaves en aquell moment. A mi també m'agradava escoltar-te.

La família escoltàvem Police, Iron Maden, AC/DC... al cotxe en el trajecte Girona-Estartit, Estartit-Girona i així ens anàvem encomanant d'aquella música heavy amb la que tant et vas sentir identificat durant un llarg temps.

Aquests són alguns dels records preciosos i divertits que tinc la sort d'haver viscut al teu costat.

Un petonet!

Laura.

Àlex Sáez dijo...

juan manuel, et dec moltes de les meves influències musicals i que el primer disc de vinil que demanés fos precissament el dark side of the moon dels pink floyd.

jltambo, hi ha una versió de roxanne acústica d'sting-época police- en concert d'amnisty o similar organitzat per bob geldof impressionant, revisaré discografía.

laura, jo t'atormentava amb la meva música i tú amb les teves primeres classes de piano ( Quina enveja que em fas que el puguis tocar tant bé! ). Entranyables, fraternals temps ben guardats a la memòria. Petonets germaneta!

Jordi dijo...

Veig que tenim alguns referents similiars. No vaig arribar a sentir Police en directe, però si un dels primers concerts d'Sting en solitari, farcit de temes de Police, a la Monumental, cap el 1987... També el concert d'Amnistia el 88... Quins temps!. LLavors vaig tenir una època Dire Straits (un mala temporada la té tothom).

Juan Manuel dijo...

Àlex. Acabo d'obrir-me un blog. De moment només he possat un text de benvinguda. Si clickes el meu nom suposso que aniràs al blog.

Àlex, Jordi: Per fer-vos dentetes, jo vaig estar al concert de Police a la Monumental quan encara no havien tret el Zenyatta Mondatta. Gran concert. Molta frescura. I el que no he vist mai més: 8 bissos.

Depsrés els vaig veure al camp del Sant Andreu (Synchronicity Tour), No tan fresc, peró igualment recomanable.

Salut.

José Luis Tamborero dijo...

Âlex,

Jo vaig ser-hi als mateixos concerts que Juan Manuel, perque sempre anàven junts per aquell temps. Jo no tenia germans, ni germanes, quina pena, sempre anàven junts als concerts:

Queen. Amb el Serrano, que se'n anar al lavabo just quan tocaven "We will Rock You".

Supertramp. Que plovia a la sortida. I no ho van fer tan malament.

Bruce Springsteen. 21 de abril de 1982. Sense comentaris. Mereix una anotació només per ell.

etc...

La versió de "Roxanne" és de l'any 1982 del Secret Policeman's Concert, molt bona. Tinc el disc davant meu. No sé si va sortir en CD. Suposso que sí.

Si t'agrada Pink Floyd, en el meu blog hi ha informació d'una banda tribute que ho fan molt bé. Pinktones, la coneixeu?
En la seva web hi ha audio i video suficient per veure de que van.

José Luis Tamborero dijo...

Perdoneu,

21 d'abril de 1981...

albert dijo...

també els police em varen enganxar a la primer joventut, però no me'n vaig desenpellagar mai. vaig seguir l'sting, recordo com si fes ben poc un meravellos concert a la monumental de bcn en autobus fletat per l'acces 21. millor no seguir amb aquests records d'institut perquè es comencen a comptar els anys que han passat i els cabells que han caigut, i s'acaba en la melanconia. millor gaudir del present amb el q encara ofereix l'sting (que és molt) i celebro el retorn de la única policia que m'encisa. una abraçada

Àlex Sáez dijo...

jose luis, efectivament la versió de roxanne a la que feia referència és la del concert dels secret policemans del 82, amb un combo final de luxe de la cançó de marley i shall be release.

jordi, jo també vaig tenir época Dire Straits. Vaig anar a un concert a la monumental amb l'actual secretari general d'indústria Ignasi Nieto. Erem a segona fila i amb tanta gent recordo que em feia mal l'esquena i vaig pensar que em feia gran... i d'això fa uns quinze anys...

Juan Manuel dijo...

Al concert del secret policeman també hi eren Phil Collins, Eric Clapton, Donovan, però....

I shall be released és de Bob Dylan. Que no et senti el Gerard Quintana.

José Luis Tamborero dijo...

Aún alucino con los Minilyrics. Que descubrimiento!

Anónimo dijo...

Quina pena jo tampoc he tingut germans ni germanes!!!!

Juan Manuel dijo...

Confirmat.

http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=177415

Juan Manuel dijo...

Proper dilluns 17, entrades a la venda a Servicaixa.

Juan Manuel dijo...

Objectiu aconseguit. Després de suar una mica ahir, ja tenim entrades. Ah! I espero que els de la reventa se les tinguin que menjar amb patates.

freefun0616 dijo...

酒店經紀人,
菲梵酒店經紀,
酒店經紀,
禮服酒店上班,
酒店小姐兼職,
便服酒店經紀,
酒店打工經紀,
制服酒店工作,
專業酒店經紀,
合法酒店經紀,
酒店暑假打工,
酒店寒假打工,
酒店經紀人,
菲梵酒店經紀,
酒店經紀,
禮服酒店上班,
酒店經紀人,
菲梵酒店經紀,
酒店經紀,
禮服酒店上班,
酒店小姐兼職,
便服酒店工作,
酒店打工經紀,
制服酒店經紀,
專業酒店經紀,
合法酒店經紀,
酒店暑假打工,
酒店寒假打工,
酒店經紀人,
菲梵酒店經紀,
酒店經紀,
禮服酒店上班,
酒店小姐兼職,
便服酒店工作,
酒店打工經紀,
制服酒店經紀,
酒店經紀,

,