SELECCIONS NACIONALS
Periódicament torna al debat d'actualitat la demanda de les seleccions esportives nacionals a Catalunya, ara amb un nou impuls de la combativa federació de patinatge i del seu president Ramon Basiana. L'avenç en els darrers anys és indubtable, per una part la voluntat de la ciutadania i la majoria dels partits polítics de veure competir a la selecció nacional catalana en partits internacionals, i per altre la major facilitat de les institucions esportives de l'Estat en que això sigui possible. Un bon exemple és el darrer partit oficial de la selecció catalana i d'euskadi de futbol al Camp Nou, que anys enrera hauria estat impensable i que gràcies al actual secretari d'estat per l'esport Jaime Lisavetzki, al president de la federació catalana de fútbol Jordi Roche , i al consentiment de la federació espanyola es va disputar amb gran èxit de públic i de suport popular. Les vies de futur estàn obertes, ara caldrà explorar i revisar la llei de l'esport i treballar per què algún dia en determinats esports i/o en determinades competicions puguin competir les seleccions nacionals i/o autonòmiques.
No comparteixo la via difícil i complexe que ha anat utilitzant la federació de patinatge després de l'èxit de Macau i la frustració per no acceptar Catalunya com a membre de ple dret de la federació internacional. Ara ens sorprén la decisió d'acceptar Catalunya com a membre de la confederació sudamericana de patinatge que podria permetre competir a Catalunya en les competicions internacionals que organitzi aquesta confederació. A mi m'agradaria veure un dia la selecció d'hockey competint en el campionat d'Europa però no crec que tingui cap sentit veure-la competir en el campionat americà.
Periódicament torna al debat d'actualitat la demanda de les seleccions esportives nacionals a Catalunya, ara amb un nou impuls de la combativa federació de patinatge i del seu president Ramon Basiana. L'avenç en els darrers anys és indubtable, per una part la voluntat de la ciutadania i la majoria dels partits polítics de veure competir a la selecció nacional catalana en partits internacionals, i per altre la major facilitat de les institucions esportives de l'Estat en que això sigui possible. Un bon exemple és el darrer partit oficial de la selecció catalana i d'euskadi de futbol al Camp Nou, que anys enrera hauria estat impensable i que gràcies al actual secretari d'estat per l'esport Jaime Lisavetzki, al president de la federació catalana de fútbol Jordi Roche , i al consentiment de la federació espanyola es va disputar amb gran èxit de públic i de suport popular. Les vies de futur estàn obertes, ara caldrà explorar i revisar la llei de l'esport i treballar per què algún dia en determinats esports i/o en determinades competicions puguin competir les seleccions nacionals i/o autonòmiques.
No comparteixo la via difícil i complexe que ha anat utilitzant la federació de patinatge després de l'èxit de Macau i la frustració per no acceptar Catalunya com a membre de ple dret de la federació internacional. Ara ens sorprén la decisió d'acceptar Catalunya com a membre de la confederació sudamericana de patinatge que podria permetre competir a Catalunya en les competicions internacionals que organitzi aquesta confederació. A mi m'agradaria veure un dia la selecció d'hockey competint en el campionat d'Europa però no crec que tingui cap sentit veure-la competir en el campionat americà.
Mentre tant aquests dies estic d'enhorabona seguint el sis nacions de rugbi, on gales, escòcia i irlanda s'enfronten a Anglaterra sense cap problema - per cert quin magnífic partit el de diumenge entre Irlanda i França !-. Ja he explicat alguna vegada que soc fidel seguidor de la selecció nacional de Gales, i que poques coses m'emocionen més- esportivament parlant - que sentir l'himne de gales - land of my father - cantat pels milers de galesos a Cardiff, i viure-hi en directe un partit. Si tot va bé el mes vinent amb els meus amics i també ex-jugadors del GEIEG Jordi Margarit, Isidre Mor, Jordi Vich i Enrich Estrach seré al Millenium stadium per seguir el Gales- Anglaterra, i tot i que no hi ha res millor pels galesos que guanyar a Anglaterra... no és trenca la Gran Bretanya!
CONFIDENCIAL: vol Girona-Madrid. Dimarts vaig estrenar el vol d'Spanair girona-madrid que hauria de millorar la meva qualitat de vida i de treball. Per exemple podré deixar de conduir de Girona a Barcelona per agafar el pont aèri d'Iberia en les matinades boiroses d'hivern. Confiava que aquest vol no patiria els habituals retards del pont aèri, però de moment dimarts el vol de les set va arribar més de mitja hora tard i em va impedir atendre el meu primer compromís del día amb la cadena Ser amb qui havia compromés entrar en directe a tres quarts de nou del matí.
11 comentarios:
Els socialistes no voleu seleccions catalanes. Tot això es fum ara venen eleccions municipals i teniu que vendre un producte. Els socialistes PSOE&PSC, que sou els mateixos no voleu a sentir a parlar de les seleccions. I si no fos veritat pregunteu al Rodríguez Zapatero, Felipe González, José Montilla, actual president de la Generalitat de Catalunya, si aquet personatge vol les seleccions catalanes, pregunta-li al president de Catalunya que es socialista si les vol.
Això que diu no s'ho creu ni vostè. Aquesta obsessió que teniu els "socialistes" de pintar l'orc de color rosa federal és grotesca. Us penseu que els catalans som imbècils o què?
Les federacions espanyoles han fet, fan i faran sempre la guitza a tot allò que posi en perill la fal·laç divina unitat d'allò que mai ha reeixit del tot.
No s'equivoqui, el mèrit és de les nostres institucions nacionals, en cap cas de les dels beligerants veïns de ponent. Al final us ho haurem de fer escriure mil cops a la pissarra: "Estranya no ens estima. Estranya no ens estima. Etcètera."
Apa, a parar les galtetes perquè l'amo us les escalfi amb aquell tarannà paternal, i un caramel somàtic de regal per mantenir-vos enganxats a la reial realitat virtual substitutòria.
Salut!
Quanta hipocresia, noi, quanta hipocresia. Qui coi va fer pressió a Fresno contra la selecció nacional d'hoquei patins? el papa de Roma?
Almenys podríeu mirar de no fer-nos passar vergonya, que ja és trist que una part dels catalans sigueu tant i tant i tant hipòcrites.
El post que has escrit resulta francament ofensiu. T'ho dic amb tot el respecte (amb tot el que puc). El país (el meu país) va com va per culpa dels que essent d'aquí hi heu renunciat. I hi heu renunciat amb alegria, satisfets de la renúncia. Almenys no digueu mentides. El psc no vol les seleccions catalans, i punt. O és que el president Montilla va venir, al Catalunya-Euskadi.
Que d'acord, que teniu el dret a ser espenyols, si és el què voleu. Però no ens vingueu amb la conya que és gràcies a vosaltres que les seleccions nacionals van endavant. Que som burros però sabem llegir,. i tenim memòria.
Quina pena. Quina pena que foteu.
Què li sembla si deixés d'enganyar descaradament a la gent i els diners que entre tots li pagem els invertís en aprendre a escriure bé la seva llengua, senyor diputat sociata. Deunidó quins penques esteu fets.
Nosaltres tranquils,
Tenim les nostres seleccions Andorranes.
Jo sóc del Partit Socialdemòcrata d'Andorra. Però cada cop una mica menys.
El grau de cinisme es evident, no fotis bromes amb les seleccions.
Àlex, jo també estic frisant per veure el Gales Vs Anglaterra d’aquest any.
Suposo que allà tindrem temps per a discutir a la manera clàssica, sobre un tema tant punyent com les Seleccions Catalanes.
Coneixes be com penso sobre aquest tema... , nomes puc entendre la nostra nació amb la seva selecció.
Un exemple tant clar com el britànic, et podria servir per fer pedagogia tant dins del PSC , com als vostres cosins germans del PSOE.
Potser que en convidis a alguns a conèixer el mon de les Sis Nacions i com es viu a Cardiff , a Edinburgh o a Dublín, les seleccions nacionals. Sense separació d’afeccionats als camps, ni tanques protectores , ni problemes de trencament de la Gran Bretanya. .
Gairebé podria esser una sortida facultativa dels vostres diputats i dirigents, entendrien una altra manera de cohesionar les diferents nacionalitats que volten per la península.
Certament us vaig arribar a creure durant la redacció de l’estatut , pensant que aniríeu a buscar un projecte federal real....... Els cops de ribot i algunes infidelitats sociovergents , ens han portat a un estatut que tampoc resol el problema de les seleccions (a cada bugada heu perdut un llençol i en van ja...)
A part que encara no heu començat a desplegar-l’ho ni es veu per enlloc les ganes de fer-ho (no serà que el “cepillo” encara no ha acabat?).
L’anticatalanisme es transversal a la política estatal i a la societat española , dona vots i genera tema per a qualsevol sopar de dissabte, per tant es políticament correcte fomentar l’animadversió cap als catalans i a Catalunya. Des de el PSC hauríeu de tenir-ho mes en compte , fomentar el grup parlamentari propi i lluitar per la Catalunya que us ha votat.
(no parlo de nacionalisme , tant sols donar respostes a les necessitats dels ciutadans que us han portat al govern català i espanyol)
No cal dir que l’esperpent de anar a jugar a Sud-Amèrica , a mi tampoc m’agrada , però recorda que a Fresno , el Sr. Lisavetzki va esser el que va fomentar el canvi d’opinió de la majoria dels països , deixant a la selecció catalana amb el cul a l’aire.
També cal recordar que la selecció de rugby , a rebut un pal a Paris al reclamar el seu dret innegable com a membre fundador de la federació internacional.
Amb la pressió de la federació española y de l’inefable Lisavetzki .
Catalunya va deixar de tenir representació durant la dictadura franquista i tant sols es reclamava retornar a l’estat inicial d’abans de l’aixecament feixista.
Una abraçada , i prepara be els temes, que els hem de discutir a fons davant d'una bona Guiness..
Jordi Margarit
http://jordi-margarit.blogspot.com
Gràcies per vostres comentaris - m'agraden més els educats -, però tingueu per segur que al PSC també estem per les seleccions esportives catalanes, però no estem per la confrontació, ni per renunciar a la seleccions nacionals espanyoles que també son nostres.
jordi, llàstima que aquest any no veurem guanyar a gales el grand slam com fa dos anys a edimburg...però sempre ens quedarà guanyar a Anglaterra...amb permís d'en Wilkins!
Avui he tingut un somni, un somni on els homes lliures poden gaudir de l´esport en representació del seus sentiments colectius.
Un somni en que la selecció catalana (reforçada amb jugadors de la Catalunya Nord)s´enfrontava a la de Wales al Millenium Stadium.En el meu somni tot l´estadi cantava els "Segadors" i el "Land of my Fathers"i jo plorava d´emoció. Però em vaig despertar i vaig posar la televisió. Feien un partit Santboiana-FCB , jugant en un camp (La Fuxarda) convertit en un camp de cols o de patates, quasi ploro, però no d´emoció.
Enric ja veus que passa el temps i els vells estadis on corriem plegats darrera la pilota oval encara perduren ( fuxarda i altres ). Estaria bé un catalunya-gales!
Em glaça la sang la ràbia que suscita tota argumentació o comentari sobre el debat, que ha de ser debat, del nacionalisme, resulta com si quan es parla d'això haguem d'estar amb els uns o amb els altres, amb aquests o contra aquests, i això arrela en creure una ideologia com quelcom absolut, vull dir absolutista, vull dir totalitari, i de totalitarismes n'hi ha hagut de moltes classes, de classe o de feixistes o d'ultranacionalistes. En fi, una abraçada Àlex des del respecte profund que mereixen tots els teus arguments, racionals i sumament educats com a contraposició a l'agressivitat que aquí he vist, i certament m'ha preocupat.
Publicar un comentario