JUAN FERNANDO LÓPEZ AGUILAR
Ara que tots els focus informatius son amb el nou titular del ministeri de justícia, el fiscal del tribunal suprem Mariano Fernández Bermejo, em permeto destacar modestament des del meu bloc un dels polítics que com a parlamentari i com a titular de ministeri més m'ha impressionat en la meva recent etapa a les Corts espanyoles: el ministre Juan Fernando López Aguilar. Amb una trajectòria académica brillant, uns coneixements jurídics sólids, de la nova fornada de líders socialistes, López Aguilar tenia pràcticament assegurada la seva presència en el primer executiu de Rodríguez Zapatero, i així va ser. Home de verb fàcil i amb enormes capacitats de generar consensos i empaties - va ser l'artifex del pacte per la justícia des de l'oposició- ha tingut anys difícils tant per l'actitut de permanent bloqueig del PP en els projectes de llei que el ministre ha presentat, abandonat el PP en la pràctica unilateralment tots els acords suscrits en el pacte per la justícia de la darrera legislatura, com per la política de blocs del órgan de govern dels jutges que s'ha extés a les màximes institucions judicials: Suprem, Constitucional i en alguna mesura l'Audiència Nacional.
Ara que tots els focus informatius son amb el nou titular del ministeri de justícia, el fiscal del tribunal suprem Mariano Fernández Bermejo, em permeto destacar modestament des del meu bloc un dels polítics que com a parlamentari i com a titular de ministeri més m'ha impressionat en la meva recent etapa a les Corts espanyoles: el ministre Juan Fernando López Aguilar. Amb una trajectòria académica brillant, uns coneixements jurídics sólids, de la nova fornada de líders socialistes, López Aguilar tenia pràcticament assegurada la seva presència en el primer executiu de Rodríguez Zapatero, i així va ser. Home de verb fàcil i amb enormes capacitats de generar consensos i empaties - va ser l'artifex del pacte per la justícia des de l'oposició- ha tingut anys difícils tant per l'actitut de permanent bloqueig del PP en els projectes de llei que el ministre ha presentat, abandonat el PP en la pràctica unilateralment tots els acords suscrits en el pacte per la justícia de la darrera legislatura, com per la política de blocs del órgan de govern dels jutges que s'ha extés a les màximes institucions judicials: Suprem, Constitucional i en alguna mesura l'Audiència Nacional.
En la seva primera compareixença davant la comissió de justícia al congrés com a ministre López Aguilar va desgranar els objectius del seu mandat amb una ocurrent declaració de principis. Va dir-nos que ell no cauria en el penelopisme ni en l' adanisme, que no volia desteixir els canvis legislatius que s'havien produit en els anys de govern d'Aznar - com la Penélope d' Ulyses que desteixia el vespre la roba que teixia el matí per evitar casar-se amb algún dels seus pretendents mentre esperava l'espós-, i que no pensava que en el passat tot s'havia fet malament i ell tenia la recepte màgica per solucionar tots els problemes que afecten a l'administració de justícia, per tant no tot començava amb el seu mandat.
El ministeri de justícia ha treballat de valent per impulsar reformes legislatives profundes per ampliació de drets ( modificació codi civil en matèria de matrimoni, reforma de la llei del divorci ) , o per reformes processals i de modernització a l'administració de justícia ( llei orgànica del poder judicial: oficina judicial, consells territorials de justícia, justícia de proximitat, estatut del ministeri fiscal, tutela propietat intelectual, reforma de la llei del menor, del codi penal... ).
El ministeri de justícia ha treballat de valent per impulsar reformes legislatives profundes per ampliació de drets ( modificació codi civil en matèria de matrimoni, reforma de la llei del divorci ) , o per reformes processals i de modernització a l'administració de justícia ( llei orgànica del poder judicial: oficina judicial, consells territorials de justícia, justícia de proximitat, estatut del ministeri fiscal, tutela propietat intelectual, reforma de la llei del menor, del codi penal... ).
L'obstaculització del PP i les dificultats d'assolir acords per majoria estàn fent molt difícil que algunes d'aquestes puguin completar-se en la present legislatura pel seu caràcter d'orgàniques i que per tant precissen de majories reforçades, algunes tan necessàries o imprescindibles com les reformes de la llei orgància del poder judicial. L'altre pedra a l'espardenya constant en la gestió del ministre ha estat el contrapoder que ha volgut exercir la majoria conservadora del màxim órgan de govern dels jutges, el Consejo, així com les controvertides sentències de l'Audiència Nacional i Tribunal Suprem enmarcades en el frustrat procés de pau a Euskadi.
Probablement en la designació del nou ministre i el seu perfil de carrera judicial i fiscal cal veure-hi una voluntat de reconduir l'actual deriva de les màximes institucions judicials, massa sovint influenciades per posicions ideològiques properes al PP, on López Aguilar de perfil acadèmic hauria tingut serioses dificultats d'interlocució.
Per algú que estima el dret com López Aguilar, no deu haver estat fàcil acceptar la candidatura a la presidencia del govern autònom de Canàries i deixar el ministeri, però com escau a un bon polític i un bon gestor, el que sempre importa és el projecte col.lectiu i per tant que Canàries guanyi un excel.lent president i un bon govern.
CONFIDENCIAL: Dimecres passat López Aguilar va tenir la seva darrera intervenció al Congrés en una interpel.lació del PP. Em va costar fer-ho pel respecte que em produeixen els membres del govern, per un punt de timidesa, o per que no semblés una adulació gratuïta però finalment ho vaig fer, vaig acostar-me al seu escó per agrair-li com a jurista tot el que havia après d'ell compartint les sessions a la comissió de justícia i en les reunions i estones que m'havia dedicat de discussió en els temes en que he estat ponent o durant el debat de l'estatut de Catalunya, sempre predisposat, un luxe com a ministre. Em sembla que van emocionar-li les meves paraules, i que paga la pena reconèixer la feina entregada i ben feta malgrat les enormes dificultats, i també que aquestes coses cal dir-les.
Després el PP no va tenir l'elegància de respectar-lo una mica, la diputada del PP Ana Torme va dedicar-li una intervenció penosa, plena d'improperis, desacreditacions i electoralisme. El ministre va contestar-la amb la seva brillant oratòria i coneixement, i recitant Molière com a bon comiat.
Probablement en la designació del nou ministre i el seu perfil de carrera judicial i fiscal cal veure-hi una voluntat de reconduir l'actual deriva de les màximes institucions judicials, massa sovint influenciades per posicions ideològiques properes al PP, on López Aguilar de perfil acadèmic hauria tingut serioses dificultats d'interlocució.
Per algú que estima el dret com López Aguilar, no deu haver estat fàcil acceptar la candidatura a la presidencia del govern autònom de Canàries i deixar el ministeri, però com escau a un bon polític i un bon gestor, el que sempre importa és el projecte col.lectiu i per tant que Canàries guanyi un excel.lent president i un bon govern.
CONFIDENCIAL: Dimecres passat López Aguilar va tenir la seva darrera intervenció al Congrés en una interpel.lació del PP. Em va costar fer-ho pel respecte que em produeixen els membres del govern, per un punt de timidesa, o per que no semblés una adulació gratuïta però finalment ho vaig fer, vaig acostar-me al seu escó per agrair-li com a jurista tot el que havia après d'ell compartint les sessions a la comissió de justícia i en les reunions i estones que m'havia dedicat de discussió en els temes en que he estat ponent o durant el debat de l'estatut de Catalunya, sempre predisposat, un luxe com a ministre. Em sembla que van emocionar-li les meves paraules, i que paga la pena reconèixer la feina entregada i ben feta malgrat les enormes dificultats, i també que aquestes coses cal dir-les.
Després el PP no va tenir l'elegància de respectar-lo una mica, la diputada del PP Ana Torme va dedicar-li una intervenció penosa, plena d'improperis, desacreditacions i electoralisme. El ministre va contestar-la amb la seva brillant oratòria i coneixement, i recitant Molière com a bon comiat.
Sort Juan Fernando a Canàries!
3 comentarios:
El monumental Rèquiem d'Hector Berlioz: Una obra composta l'any 1837, quan el músic francès acabava de traspassar la trentena. Una de les curiositats de l'obra és que Berlioz no era especialment creient: el rèquiem no neix de la fe del músic, sinó d'un encàrrec que Berlioz rep del govern francès. No hi ha dubte que el principal actractiu d'aquesta obra és que demanen un nombre d'efectius, instrumentals i corals, sensiblement superior al que és habitual i per tant la sonoritat és excel.lent. Estic ´d'acord amb tu Álex
Et felicito per aquest breu però intens recordatori de la figura política i també acadèmica del ministre de justícia López Aguilar. Avui tothom ha oblidat les grans contribucions que aquest ministre ha dut a terme i el seu treball incessant en molts assumptes que no han traspassat més enllà de les portes del Congrés i amb una mica de sort, algun diari li ha dedicat una petita columna, normalment signada per algun entès en la matèria.
Com a estudiant de dret, he procurat seguir de prop totes les notícies que es generaven entorn aquest ministeri perquè sempre he pensat que a les aules de les facultats ens ensenyen nombrosos coneixements però la millor escola és la de la vida i el dia a dia sempre ens ofereix notícies que per una vessant o una altra tenen una relació amb el món del dret.
anònim, espero que la justícia no estigui pe rèquiem...
laia gràcies pel teu comentari, deixes veure un futur valuós però no deixis de formar-te.
Publicar un comentario