11.07.2006


HUMILTAT

M'ha agradat la compareixença d'avui al Parlament per donar a conèixer l'acord per l'Entesa Catalana de Progrés entre PSC, ERC i ICV. Sense eufòries, amb seriositat, respecte i humiltat. Tant de bó sigui un signe de la present legislatura. Els partits que conformaran el nou govern han expressat el que ens uneix: la lluita per les desigualtats, millores de les polítiques de benestar, el treball per les persones que viuen i treballen a Catalunya, i la lluita per la seva cohesió social. Ningú vol perdre aquesta segona oportunitat de consolidar un govern estable de les esquerres. No fallarem! -hem pogut sentir-.

Tot va prou ràpid: l'acord de govern, el repartiment de responsabilitats entre els partits i ben aviat els consellers i conselleres escollits per acompanyar el president Montilla. La veritat és que tinc ganes que arribi el moment de constituir el nou Parlament, escollir el nou President i que comencem a treballar com a millor resposta a les tensions dels darrers dies. Que no sorgeixin les discussions internes de repartiment de poder i la insensibilitat amb els qui han treballat els darrers anys amb eficàcia al govern.

El meu reconeixement personal i polític a la consellera Tura, que discretament deu haver acceptat que el seu departament sigui gestionat en breu pel conseller Joan Saura. Així ha de ser: aquest és el resultat de la negociació, en que la vàlua personal, l'eficàcia de la gestió i els projectes pendents queden per darrera de la necessitat de l'acord. El mateix podria dir del conseller Mascarell, el conseller Sabaté, o la consellera Figueras. Això no treu que m'incomodi, que malgrat la voluntarietat i accidentalitat d'aquesta professió sovint la sortida sigui poc justa. Per que darrera dels polítics hi ha persones. El meu afecte per tots ells i espero que sapiguem aprofitar tota la seva vàlua i experiència política.