ERNEST LLUCH
Demà a Maià de Montcal el PSC fem un homenatge a Ernest Lluch, el temps passa però el record és viu, i si en els darrers anys ens ha acompanyat el president Maragall demà ho farà el president Montilla. Probablement serà el primer acte que farà el nou president de la Generalitat, i ex-ministre i ex-diputat a l'ex-ministre, i ex-diputat LLuch. Dues personalitats diferents però amb molts punts en comú, amb una visió d' Espanya moderna i integradora, i amb una contribució decisiva com a catalans al bon govern de l' Estat.
No vaig conèixer personalment a Lluch, el recordo per darrera vegada al congrés del PSC- Comarques gironines a Olot on vam escollir a la Marina Geli, primera secretària de la federació, ell també es sentía garrotxí per la seva residència a Maià on avui descansa, i per això era amb nosaltres. Lluch va ser diputat a Corts per Girona, i aquest detall sempre m'ha imposat, era un intel.lectual i polític molt complert, difícilment comparable. No sols va protagonitzar un dels períodes més importants de l'història recent del nostre país, amb una contribució decisiva universalitzant els serveis sanitaris a tota la població, sino que anem descobrint la seva erudició en tots els camps, des de la música a l'història. El Festival de Torroella amb en Josep Lloret al davant i la Fundació Lluch amb en Lluís Maria de Puig i el PSC permeten tenir-nos molt present a Lluch a tots aquells que no vam tenir la fortuna de compartir la seva amistat i el seu mestratge.
No vaig conèixer personalment a Lluch, el recordo per darrera vegada al congrés del PSC- Comarques gironines a Olot on vam escollir a la Marina Geli, primera secretària de la federació, ell també es sentía garrotxí per la seva residència a Maià on avui descansa, i per això era amb nosaltres. Lluch va ser diputat a Corts per Girona, i aquest detall sempre m'ha imposat, era un intel.lectual i polític molt complert, difícilment comparable. No sols va protagonitzar un dels períodes més importants de l'història recent del nostre país, amb una contribució decisiva universalitzant els serveis sanitaris a tota la població, sino que anem descobrint la seva erudició en tots els camps, des de la música a l'història. El Festival de Torroella amb en Josep Lloret al davant i la Fundació Lluch amb en Lluís Maria de Puig i el PSC permeten tenir-nos molt present a Lluch a tots aquells que no vam tenir la fortuna de compartir la seva amistat i el seu mestratge.
2 comentarios:
Feia pocs anys que vivia a Girona. Em va trucar la meva mare, va explicar-me el que havia passat, els assassins d'ETA havien matat un dels nostres polítics més estimats, un home de pau. Els meus pares havien quedat especialment afectats, era un home que s'havia convertit en polític durant la seva generació.
Vaig arribar a classe. Ana Maria Garcia, una professora estimada, mare de la Magalí, una amiga socialista, aleshores, que li tocava explicar el segle XIX, va dir-nos: després del què ha passat avui, com comprendreu no tinc cap ganes de parlar del que cony va fer Napoleó. No entenc què fem aquí. Alguns vàrem donar la nostra opinió. Crec que fou la primera vegada que vaig pronunciar-me políticament en públic, vull dir davant de molta gent, i de manera del tot sincera.
Abandonàrem la classe i molts anàrem davant de l'Ajuntament de Girona. Va parlar Joaquim Nadal. Molts professors de la Universitat de Girona eren present. Recordo el meu amic i tutor Jordi Canal, anava amb la seva dona Mònica, avui amiga.
Així ho vaig viure més o menys. Un dia trist. Una abraçada Àlex, Alfons.
alfons,
jo tampoc podré oblidar l'ambient de consternació, de pena, que vam viure a la plaça del vi en aquells dramàtics minuts de silenci, ni tampoc el clamor per la pau de la manifestació de barcelona. Potser va ser el començament del procés de pau...
Publicar un comentario