10.19.2006

DIARI DE CAMPANYA (IV)

Dia plujós a Madrid menys que a Girona segons he pogut saber al llarg del dia després d'una conversa amb Josep Paluzié.

A primera hora hem enllestit en ponència la llei de societats professionals, amb la incorporació d'esmenes de tots els grups. El proper 8 de novembre fixem la data de la comissió en competència legislativa plena per discutir i aprovar la llei. Sembla que aquesta vegada pot haver-hi cert consens, un petit miracle en les posicions obstruccionistes dels populars en les lleis de justícia. La discussió principal d'avui gira en torn els professionals farmacèutics. Crec que la solució adoptada a la llei serà satisfactòria.

Continuen les especulacions sobre la data de marxa del ministre López-Aguilar per encapçalar les eleccions a la comunitat autònoma canaria. Es diu podria marxar entre desembre i gener. El relleu pot ser el mateix secretari d' Estat López-Guerra home de gran prestigi acadèmic i provada gestió al ministeri, tot i que jo tinc la intuició que acabi arribant al ministeri la directora general de Registres i del Notariat, Pilar Blanco, jurista brillant, jove, eficaç, amb do de gents i estremenya.

Dino amb els companys i amics Antonio Hernando, Oscar López i Juan Moscoso, tres bons exemples de joves diputats amb responsabilitats al grup i en el partit. L'Antonio es portaveu d'Interior, l'Oscar de control a RTVE i és membre de l'executiva federal del PSOE com adjunt a organització, i en Juan podria ser en breu el portaveu d'Exteriors. Esperàvem també en Pedro Sánchez, regidor de l'Ajuntament de Madrid -l'Hereu de Madrid en el millor sentit barceloní-, i que amb una mica més d'experiència podria ser una bona aposta de futur per fer front a Gallardón. La feina municipal l'impedeix venir. És evident que Zapatero i la direcció del grup parlamentari han apostat per donar oportunitats a les noves generacions.

Tarda de sessió de control, crispada com sempre, amb atacs del trident Rajoy-Zaplana-Acebes contra Zapatero i De la Vega. La utilització novament del terrorisme amb finalitat partidària del PP m'exalta.

Torno a Girona, amb el marge de retard habitual en Iberia. Al vespre veig per televisió el 59 segundos a TVE-1, amb en Joan Puigcercós de convidat. M'agrada el discurs de la Catalunya social i l'Espanya social que en fa, se'n surt bé de les preguntes compromeses. Ja m'ho perdonarà però sempre he pensat que en Joan, perfectament, podria militar en el nostre partit. El respecto molt i sé que es pot treballar amb ell. Després de l'1 de novembre veure'm què en podem fer.

2 comentarios:

Alfons dijo...

Benvolgut amic Àlex,
Et responc aquí: no et preocupis, que tinc l'agenda, i estaré sempre que pugui en els actes.
Mira que respondre aquí! Però és que economitzo temps, ja que també volia comentar el post, com sempre molt interessant. Estic d'acord en això d'en Joan Puigcercós. És intel·ligent! Sens dubte. Però no acaba de sortir d'aquesta paradoxa tan ERC, de parlar de justícia social a Espanya, i enverinar-se, embolicar-se, en un discurs a Catalunya que per tan nacionalista, moltes vegades em sembla dogmàtic. En fi. Una abraçada forta, Alfons.

Anónimo dijo...

Tens raó Alfons, el que és més difícil es fer el mateix discurs a Madrid que a Barcelona. Això és el que fem nosaltres, i ERC diu coses a Madrid que no acaba de sostenir a Catalunya..