LA CLEMENZA DI TITO
Em va atrapar l'òpera en la primera ocasió que vaig tenir de tastar-la. Va ser al Liceu, quan vivia a Barcelona acabant els meus estudis de Dret i abans de l'incendi que va obligar a rehabilitar-lo. L'obra era difícil (Les valquíries de Wagner) i en situació incòmode: al galliner i amb visió pràcticament nula. Però va ser una experiència fascinant i des de llavors soc un modest aficionat a l' òpera.
He anat cultivant mínimament el gènere a base de CDs, DVDs, amb alguna visita al Liceu, al Teatro Real a Madrid i l'òpera a l'estiu, a Perelada. Haig de reconèixer les meves limitacions de coneixements operístics, que això sí, em permeten gaudir intensament a cada representació. I al Liceu, encara més!Ahir va ser un d'aquests dies, amb la representació de La clemenza di Tito, l'òpera seria de Mozart. Diuen que va composar-la amb quinze dies i l'ha catalogaria paral·lelament a la meva estimadíssima i òpera preferida La flauta màgica i el seu Réquiem. Experiència meravellosa que us la recomano.
5 comentarios:
Realment penso que ets massa modest, ets un gran entés en totes les arts i crec que ho vas demostrant cada dia.
És una òpera fantàstica, que parla de totes les coses de la vida, les altes i baixes passions, l'amor i els amics, i només faltaria, també de política...
L.
Ens queden molts concerts junts i mai hem de pensar que hi ha una cançó per a un final. I quan dic mai és mai. Les cançons són per gaudir-les i la música, per disfrutar-la.
La clemenza di Tito én la versió del Liceu d'enguany és excel·lent. Dona per molt i també diu molt del que la considera bona, en especial d'un polític. Et felicito.
Gràcies manuela, espero poder anar cultivant la meva afició per l'òpera. Espero els teus consells i recomenacions.
Publicar un comentario