Jornada intensa Girona-Madrid. Tinc temps de treballar una mica al despatx, faig un café amb en Camil Ros (UGT), coincidim en valorar equivocada l'estratègia de CIU amb el DVD i la signatura notarial. Els compromisos cal adquirir-los amb els ciutadans: si Artur Mas necessita un notari potser no es de fiar.
Al migdia assisteixo a la sessió inagural del curs a la facultat de ciències empresarials a l'UdG. Un bon exemple de l'avenç de les polítiques d' igualtat amb un auditori majoritari de dones i una taula presidencial amb la conferenciant Mercedes Gallizo, directora general d'Instituciones Penitenciarias, la rectora Anna Maria Geli, la degana Rosa Ros i la representant del Consell Social, Pepita Perich, de la fundació Ramón Noguera.
La Mercedes Gallizo, bona amiga de la Montse Palma, fa un discurs sensible, de contingut, que arriba a l'audiència Em quedo amb una dada: l'11,8% de la població penitenciaria es analfabeta i només un 2% són universitaris. La demostració de que l'exclusió social es combat amb formació, educació i igualtat d'oportunitats. "La seguridad no se consigue con muros sino con el pasado y en el futuro", destaca la Mercedes.
A la tarda, a Madrid, PNB I CIU retiren les esmenes a la totalitat a la llei de pressupostos. Aparenment, una nova gesticulació perquè la retirada surt gratis, el compromís de revisió del cupo i les negociacions bilaterals Generalitat-Estat eren en el guió.
També tenim reunió amb el candidat Montilla, que avui en la seva condició de diputat a Corts és a Madrid. Segurament, serà la darrera amb ell abans de ser proclamat president de la Generalitat. En tota la legislatura hem tingut sempre periòdiques reunions de coordinació de totes les diputades i diputats del PSC. Ambient distés i moral alta en l'actual procés de campanya. Veig al candidat molt motivat i convençut, no sembla que la grip i els antibiòtics l'hagin debilitat. Preparem esmenes als pressupostos i estratègies de campanya.
A la nit, encara tinc temps d'arribar a l'estrena de MAR Y CIELO de Dagoll Dagom, al Teatro Gran Via. Saludo en Bozzo i quedo novament fascinat per un dels millors musicals que s'han produït a Catalunya. No puc evitar que em surti mentalment la versió original catalana: les veles s'inflaràn, el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones... Per cert, excel·lent interpretació del nostre Ferran Frauca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario