8.13.2008

POSTALS DE NOVA YORK II (8). UNA NIT AL BLUE NOTE


El Blue Note (131 west, 3rd street ) és un dels locals de jazz de referència a NY. Situat pràcticament a l'encreuament entre la Sisena Avinguda i 3rd Street, al West village. Blue Note, és un nom associat al jazz, fa menció a la nota blava característica de jazz i blues, pel segell discogràfic de referència de jazz del mateix nom (Blue Note Records), i per l'emblemàtic local de NY. Té una de les millors programacions i cap dels grans noms del jazz pot resistir-se a no tocar aquí o al Village Vanguard. En ambdós locals s'hi han enregistrat un munt d'actuacions en directe pels més prestigiosos interprets.

Ahir, per cert, el concert era gravat per una posterior edició de cd: Latin side of Herbie Hancock, amb músics de la talla de Conrad Herwing -trombó-, Eddie Palmieri - ahir al piano- o sobretot Randy Brecker -trompeta-. El concert homenatge al genial pianista, Grammy del present any Herbie Hancock, del seus temes amb ritmes d'afro-cuban-latin jazz, en què hi ajudaven dos musics cubans a la percussió i al baix. Clàssics de Hancock -com la mítica Cantaloupe island, Watermelon man o Butterfly- es van escoltar al Blue Note, amb un públic malauradament no molt jazzístic. El Blue Note s'ha convertit en una visita turística obligada i recomenada per totes les guies.


Situat en una taula pràcticament al costat dels músics, que feia que la vibració d'una potentíssima secció de vent (trombó, dos trompetes i saxo tenor), t'impregnés de ritme i música cada milímetre del cos, impossible no disfrutar-ho! Asseguts a la mateixa taula i al costat nostre, amb el meu germà Àlvaro, -solidariament entregat a la meva afició-, una família d'italians s'adormien i una parella de japonesos escoltaven la música amb absoluta indiferència.

Sensacional l'actuació de Randy Brecker, en una forma excel·lent, potència, frasseig, ritme que va liderar la formació en un brillant concert. Randy es germà d'un altre dels grans del jazz desaparegut recentment el saxofonista Michael Brecker, del que em permeto recomenar un dels seus darrers cd's Pilgrimage (amb, precisament, Hancock, però també amb Brad Mehldau, Pat Metheny, John Patitucci i Jack Cejohnette).



Aquests dies de vacances que tinc més temps per escoltar música, he redescobert un impressionant pianista, que va influir moltíssim a Miles Davis: Ahmad Jamal, i dins la seva àmplia discografia n'he descobert una joia Live at the montreal jazz festival 1985, Atlantic Records 2006, amb una peça sensacional Yellow Fellow.