Una altra nit per recordar, la del 8-8-08 al Birdland, amb el pianista Hank Jones. El Birdland es un dels locals emblemàtics del circuit jazzístic de Nova York, inicialment al 52nd Street, avui és al 325 West 44th Street, relativament a prop de Times square. Les seves llums de neó, amb dos ocells de l'entrada, són ja una icona del jazz. El nom de Birdland és en homenatge al saxofonista Charlie Parker "bird", i és també un local on pots sopar com la majoria dels clàssics a NY. Probablement, el més cómode, ben distribuit i agradable per escoltar un bon concert.
El d'ahir era especial, Hank Jones hi celebrava el seu 90è aniversari, amb pastís inclós al final de l'actuació. Novament, com Rollins fa un parell de dies, queda clar que l'edat no espatlla el talent ni la creativitat en un músic de jazz sinó que en fa reposar els ritmes amb una elegància extrema. Fins i tot Jones sonava massa perfecte i potser m'hauria agradat que és deixés anar com en els anys de major influència del bebop. Les dues peces que va tocar del gran Thelonius Monk: Round Midnight i Blue Monk van ser delicioses, acompanyat per un trio genial, on hi destacava el guitarrista Russell Mallone. Reconec que no és un instrument que apreciï especialment en el jazz, però Mallone aconsegueix que senti la guitarra perfectament integrada a la formació. Des de que vaig tenir l'oportunitat d'escoltar Mallone, fa uns deu anys al Festival de Jazz de Vitòria, continua progressant i s'ha convertit en la meva opinió, un dels grans interprets de guitarra en el món del jazz -amb permís de Bill Frisell-.
És habitual en aquests locals que, si hi vas sol -com en el meu cas-, t'acomodin en una taula amb alguna altra persona que també vagi sola. Així va ser anit: vaig compartir taula amb una noia xinesa que treballa a França en una empresa de cosmètica. Vaig poder fer-li d'introductor al món del jazz perquè era la primera vegada que anava a un concert. De totes maneres, va ser una manera excel·lent de practicar el meu anglès de supervivència.
Abans-d'ahir, també després de les meves classes -per cert, no m'acaben d'agradar-, em vaig rebre una millor gràcies a Ashley -amiga de Pedro Sánchez, regidor a l'Ajuntament de Madrid i amic-, que em va portar a una excel·lent vinoteca a l'Est Village: inoteca (98 Rivington Street). Em va permetre comprovar que faig avenços i que el meu coneixement mínim de l'anglès em permet, de moment, comunicar-me correctament.
El d'ahir era especial, Hank Jones hi celebrava el seu 90è aniversari, amb pastís inclós al final de l'actuació. Novament, com Rollins fa un parell de dies, queda clar que l'edat no espatlla el talent ni la creativitat en un músic de jazz sinó que en fa reposar els ritmes amb una elegància extrema. Fins i tot Jones sonava massa perfecte i potser m'hauria agradat que és deixés anar com en els anys de major influència del bebop. Les dues peces que va tocar del gran Thelonius Monk: Round Midnight i Blue Monk van ser delicioses, acompanyat per un trio genial, on hi destacava el guitarrista Russell Mallone. Reconec que no és un instrument que apreciï especialment en el jazz, però Mallone aconsegueix que senti la guitarra perfectament integrada a la formació. Des de que vaig tenir l'oportunitat d'escoltar Mallone, fa uns deu anys al Festival de Jazz de Vitòria, continua progressant i s'ha convertit en la meva opinió, un dels grans interprets de guitarra en el món del jazz -amb permís de Bill Frisell-.
És habitual en aquests locals que, si hi vas sol -com en el meu cas-, t'acomodin en una taula amb alguna altra persona que també vagi sola. Així va ser anit: vaig compartir taula amb una noia xinesa que treballa a França en una empresa de cosmètica. Vaig poder fer-li d'introductor al món del jazz perquè era la primera vegada que anava a un concert. De totes maneres, va ser una manera excel·lent de practicar el meu anglès de supervivència.
Abans-d'ahir, també després de les meves classes -per cert, no m'acaben d'agradar-, em vaig rebre una millor gràcies a Ashley -amiga de Pedro Sánchez, regidor a l'Ajuntament de Madrid i amic-, que em va portar a una excel·lent vinoteca a l'Est Village: inoteca (98 Rivington Street). Em va permetre comprovar que faig avenços i que el meu coneixement mínim de l'anglès em permet, de moment, comunicar-me correctament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario