POSTALS DE NOVA YORK II (4). SONNY ROLLINS AL CENTRAL PARK

Concert realment extraordinari el d'aquest vespre al Central Park, de la llegenda viva del jazz Sonny Rollins, un dels millors saxos tenors de la història del jazz. El concert en el marc del festival SummerStage '08, en què ha participat Mark Knopfler, Bebel Gilberto o el meu admirat trompetista Roy Hargrove.

Un concert a Central Park sota cel estrellat, envoltat d'arbres, asesegut a la gespa -excepcionalment artificial en el recinte del concert- i el frasseig perfecte de Rollins, que potser ha perdut amb els anys força però no el ritme viu del bebop, que és realment especial. Probablement, a Rollins, que va tocar a les formacions de Miles Davis i Thelonius Monk, només podem comparar-lo a Charlie Parker o John Coltrane, i en l'actualitat l'herència potser cal trobar-la en el magnífic Joe Lovano.

No només de jazz es viu a Nova York. Demà els The Police tanquen la seva gira al Madison Square Garden. Divendres actuen els Radiohead i dissabte Jack Johnson, a l'All Points West festival, a Liberty State Park.

Finalment, avui he pogut accedir al New Museum, a Bowery Street, i a més de l'extraordinari continent arquitectònic, el contingut és un autèntica aposta per l'art de present i futur, amb nous creadors, incorporant definitivament la fotografia, les arts visuals i les performances, així com projectes en col·laboració de diferents museus d'art contemporani del món. Actualment, ocupa tres plantes de l'edifici l'exposició After Nature que explora sobre els límits de la nostra civilització després de la guerra del golf. Sens dubte, el New Museum pot ser una bona referència pels rectors del futur Centre d'Art Contemporani de Girona.

Baixant el carrer Bowery fins a Canal Street arribo fins a Chinatown i Little Italy. A Mott Street, realment, em sento extranger, els comerços, la gent, l'ambient... és la Xina i difícilment un pot pensar que és a Nova York i només cal traspassar al següent carrer a Mulberry street: i es Itàlia! Restaurants, pizzeries i ambient italià. El contrast és increïble, sembla talment, com franquejar una frontera entre Orient i Occident perfectament ordenada per comunitats. Cal no perdre's aquesta passejada i, sobretot, transitar entre Mott Street, Mulberry Street, Baxter Street, Central Street i Grand Canal, i observar els canvis sobtats d'uns carrers i d'altres.

I quasi m'oblidava, avui he començat les meves classes d'anglès a la sisena planta de l'Empire State Building.