POSTALS DE NOVA YORK II (3). JAZZ STANDARD

En la meva segona nit a Nova York no he pogut resistir la temptació d'anar a escoltar algun concert de jazz en la inebastable oferta que ofereix la ciutat. Avui he escollit el JAZZ STANDARD (116 east 27th street), probablement, un dels locals més moderns però punters del panorama jazzistic. Com tot bon local de jazz, és en un soterrani i combina l'eficàcia d'una bona cuina, bon servei, amb una excel·lent programació musical que aquest més permetrà escoltar probablement a una de les millors big bands: Arturo O'farrill afro-latin jazz orchestra, Ron Miles Quartet, amb la participació del geni Bill Frisell, que no fa molt va actuar a l'Auditori de Girona -m'ho vaig perdre!-, o el Ted Nash Quartet.

Avui era el torn de Bobby Sanabria Big Band, una de les big band més ben valorades per la crítica darrerament i que ha estat nominada als premis Grammy. Al davant de la formació, el baterista Bobby Sanabria, d'origen portoriqueny i que amb un grup de dinou musics s'endinsa en les influències de l'afro-cuban jazz que el mestre Dizzy Gillespie va deixar a les generacions futures. Prefereixo les formacions de trio en jazz, però haig de reconèixer la força de les big band i el privilegi que el talent de dinou músics és dediqui a un auditori petit -una seixantena de persones-.

El format d'aquest local, que funciona bé a NY, et permet sopar o prendre alguna cosa i et carreguen un suplement de vint-i-cinc dòlars per la música. Prèviament, prenc el primer cosmopolitan de la temporada -el cocktail de NY: vodka, cointreau, suc d'arandans i suc de lima- i després una excel·lent hamburguesa - només se'n poden menjar de bones als estats units a pesar de que a casa nostra tinguem boníssima carn...-. Em serveix una simpàtica noia, la Jill, amb qui practico el meu anglès de supervivència... però més tard em pregunta d'on soc i descobreixo que sap ella millor espanyol que jo anglès, perquè va anar a aprendre'l tres anys a Sevilla!

Certament, l'interés per l'espanyol i la cultura espanyola a NY és molt intens, ho vaig comprovant. El concert dura aproximadament una hora i mitja, que permet arribar abans de la mitjanit a casa i escriu-re aquestes línees al bloc.