SIMPLE MINDS. ALIVE & KICKING

YOU TURN ME ON, YOU LIFT ME UP
AND LIKE THE SWEETESTCUP I'D SHARE WITH YOU
YOU LIFT ME UP, DON'T YOU EVER STOP, I'M HERE WITH YOU
NOW IT'S ALL OR NOTHING
CAUSE YOU SAY YOU'LL FOLLOW THROUGH
YOU FOLLOW ME AND I FOLLOW YOU

WHAT YOU GONNA DO WHEN THINKS GO WRONG?
WHAT YOU GONNA DO WHEN IT ALL CRACKS UP?
WHAT YOU GONNA DO WHEN THE LOVES BURNS DOWN?
WHAT YOU GONNA DO WHEN THE FLAMES GO UP?
WHO IS GONNA COME AND TURN THE TIDE?
WHAT'S IT GONNA TAKE TO MAKE A DREAM SURVIVE?
WHO'S GOT THE TOUCH TO CALM THE STORM INSIDE?
WHO'S GONNA SAVE YOU?

ALIVE AND KICKING....

BEDS ARE BURNING. MIDNIGHT OIL.

THE TIME HAS GONE
TO SAY FAIR'S FAIR
TO PAY THE RENT
TO PAY OUR SHARE

HOW CAN WE DANCE OUR EARTH IS TURNING?
HOW DO WE SLEEP WHILE OUR BEDS ARE BURNING?

STOCKHOLM.

Foto de Saül Gordillo... Gràcies!

THE BAD PLUS. FLIM!

THE BAD PLUS. DIMECRES 7 D'OCTUBRE. AUDITORI DE GIRONA. No us ho perdeu!

BELGRADE

AUDREY HEPBURN

THE CARS. JUST WHAT I NEEDED

I don't mind you coming here
and wasting all my time
cause when you're standing oh so near
i kinda lose my mind
it's not the perfume that you wear
it's not the ribbons in your hair

Federalisme cultural a Espanya

Publicat a la revista de la fundació campalans núm.20 Estiu 2.009


Estranyament sembla haver passat desapercebut per a molts, però la primera compareixença de la nova ministra de cultura Ángeles González-Sinde al Senat mereix ser anotada i recordada com una fita cap al model desconcentralitzat i
federal que tanta gent del món de la cultura i de la política a Catalunya i al conjunt d’Espanya hem defensat. La ministra va presentar-se “no com a ministra de Cultura d’Espanya, sinó com a ministra de les cultures d’Espanya”. Per primer cop, el ministeritraslladava una visió marcadament federal en la gestió de les polítiques culturals, fet enel qual hem insistit els socialistes catalans d’antuvi, i que trencava una dinàmica demodel unitari, de rescat competencial, en què semblava que s’havia instal·lat la direcció ministerial a la plaza del Rey, i on sovint s’acabava convergint amb el concepte de cultura que domina a la dreta espanyola.

Si entenem el federalisme com una forma d’Estat que acull la descentralització política, la desconcentració administrativa en base a unes entitats territorials autònomes, federals, i que en certa manera concilia la unitat i el pluralisme, la cultura pot ser claramentel millor exponent del model que sempre hem defensat.
En un moment en el qual diferents forces polítiques nacionalistes de dreta i d’esquerra qüestionen la pròpia existència del Ministeri de Cultura per raons competencials o de contenció de la despesa –per què la cultura ha de patir sempre les primeres restriccions en temps de crisi? –-, emergeix amb força el nostre model propi, el d’un ministeri cooperatiu que tendeix la mà a la col·laboració institucional, que impulsa, que protegeix i estimula la realitat plural cultural i lingüística d’Espanya. Una riquesa, una oportunitat de posar en valor el millor de les nostres cultures dins l’articulació autonòmica de l’Estat i
la de promoure i projectar aquesta diversitat cultural a l’exterior.

En el marc de cooperació tan poc desenvolupat en el nostre Estat, la concertació i
coordinació entre administracions (les noves agències estatals, els consorcis, les xarxes, els circuits, les inversions compartides, la gestió i participació en les grans infraestructures culturals) són els instruments que cal aprofundir i potenciar en la dimensió descentralitzada i federal de les polítiques culturals.
Caminem –i les paraules de la ministra en són un bon exemple– cap a aquest
Ministeri de les Cultures dels pobles d’Espanya que garanteixi la promoció de la pluralitat i diversitat cultural en col·laboració i cooperació amb els governs autonòmics i locals. La idea federal no significa una divisió vertical de poders, en què prima el poder de l’Estat davant l’autogovern de les Comunitats Autònomes, sinó que prima la pluralitat, la llibertat cultural en el desplegament de polítiques públiques, i el valor de la cooperació i el respecte al marc constitucional i estatutari.

La Constitució espanyola (CE), en el seu preàmbul, manifesta clarament la voluntat
de la nació espanyola de protegir tots els espanyols i pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions i a promoure el progrés de la cultura per assegurar a tots una digna qualitat de vida. L’article 9.2 CE, en el títol preliminar, garanteix la participació dels ciutadans en condicions d’igualtat també a la vida cultural, i dins el títol I, que correspon als drets i deures fonamentals, l’article 44
CE obliga els poders públics a la promoció i tutela a l’accés a la cultura a la que tothom hi té dret i l’article 149.2 CE atorga a l’Estat títol competencial, entenent la cultura com un deure i atribució essencials sense perjudici de les competències de les comunitats autònomes. Així doncs, per una banda l’accés a la cultura és un dret de ciutadania, un factor principal de benestar, un element de cohesió social, i per altra banda faculta al Govern de l’Estat a desenvolupar polítiques de foment de la cultura en un marc descentralitzat.

El nou Estatut d’autonomia (EAC), en el seu article 127, estableix amb claredat les
competències exclusives de la Generalitat de Catalunya en matèria de cultura: activitats artístiques i culturals que es porten a terme a Catalunya, el patrimoni cultural, els arxius,biblioteques i museus que no són de titularitat estatal, i el foment i difusió de la creació i la producció de les arts escèniques i musicals. Es produeix en l’àmbit de la cultura un fet singular i admès per bona part de la doctrina constitucional, i és que cal considerar que, amb la cultura, estem davant d’una competència concurrent o indistinta i que, per tant, totes les administracions públiques poden i de fet han de realitzar polítiques culturals.

En aquest sentit, és imprescindible un Ministeri de Cultura (de les cultures) que actuï transversalment, coordinadament i amb respecte al marc competencial que correspon als governs autonòmics, que recolzi també l’intens treball que es fa des dels municipis, que dialogui amb els agents culturals i que estimuli l’enorme potencial de les nostres indústries culturals com a factor de progrés de la nostra economia.
El Govern de l’Estat ha de desenvolupar el marc normatiu comú, i és en aquest sentit
que pot impulsar la reforma de la llei de propietat intel·lectual, o una nova llei d’arxius,o de les arts escèniques o musicals, o una nova llei de patrimoni històric en el marc d’una competència concurrent o indistinta i respectant les competències
exclusives dels governs autonòmics.
En l’àmbit de l’acció cultural descentralitzada, d’autogovern
de les Comunitats Autònomes, iniciatives com la conferència
sectorial de cultura, la participació de representants del Govern
català a la delegació espanyola davant la Unesco, la difusió i promoció
de la cultura i la llengua catalanes, també a través de la
xarxa de l’Instituto Cervantes en cooperació amb l’Institut
Ramon Llull, són clars exemples d’una cultura netament de
vocació federal.

Sens dubte, si avancem cap a aquest model on ens porta el
propi desenvolupament de l’Estat autonòmic i les reformes estatutàries, la cultura, per la seva realitat plural, diversa, ha de ser el millor exemple de lleialtat i cooperació entre el govern central i l’autonòmic, en un horitzó d’un model federal al que mai hem renunciat.
Allò que funciona i ha de funcionar amb total normalitat en les competències de cultura ha de reforçar els avenços en altres camps com les polítiques públiques sanitàries o educatives –també ho haurà de ser en la gestió de les infraestructures on la descentralització assenyala un model essencialment federal i on el govern d’Espanya ha de vetllar per evitar desequilibris–, i garantir l’equitat en la prestació de serveis públics i la igualtat d’oportunitats.
Des de la gestió de l’autogovern contribuïm al que el Dr. Ferran Requejo anomena
la construcció d’una confiança federal o la gestió de la desconfiança federal1. Les
polítiques culturals i els reptes de desenvolupament de l’EAC marquen el camí indestriable cap a la construcció d’una Espanya federal, on el punt de trobada, el marc de convivència, és el que vam anomenar un dia l’Espanya plural.

Sol LeWitt, americà (1.928-2007). conceptualisme. minimalisme

DANI JARQUE. IN MEMORIAM

DEPECHE MODE. ENJOY THE SILENCE

ALL I EVER WANTED
ALL I EVER NEEDED
IS HERE IN MY ARMS
WORDS ARE VERY UNNECESSARY
THEY CAN ONLY DO HARM

ENJOY THE SILENCE...

AGENDA CATALANA

Publicat a El Punt


Amb l'acord sobre nou finançament autonòmic comença a resoldre's la difícil agenda catalana que ha protagonitzat la política catalana i l'espanyola des de l'inici del procés de reforma i posterior aprovació de l' Estatut de Catalunya i que ha coincidit amb el nou govern d'esquerres i catalanista a Catalunya, amb el president Maragall i el president Montilla, i amb el govern socialista a Espanya del president Rodríguez Zapatero. Ens resta només la sentència del Tribunal Constitucional sobre els recursos interposats pel Partit Popular i el Defensor del Poble (?) a l'Estatut de Catalunya. Cal esperar-ne una sentència que validi l'arquitectura constitucional del nou Estatut i que interpreti alguns dels articles que han estat recorreguts qüestionant determinades competències autonòmiques. Un cop completat en breu i satisfactòriament l'atzucac en què havíem convertit la política nacional, podem generar major estabilitat política i parlamentària a Catalunya i Espanya, imprescindible per afrontar i centrar-nos en el desplegament de polítiques públiques que ajudin a resoldre la crisi econòmica i financera, generin ocupació i confiança d'acord amb un marc clar de competències estatals i autonòmiques, i amb un adequat finançament. El nou escenari, superada l'agenda catalana que ha marcat l'esdevenir del debat polític, ens ha de permetre als socialistes dedicar-nos només a allò per a què sens dubte la majoria dels ciutadans ens ha donat suport, a millorar les nostres polítiques públiques, reforçar l'estat del benestar, fer créixer la nostra economia, i a fer-ho amb paràmetres de major justícia, cohesió i igualtat entre ciutadans.

A Catalunya cal fer un esforç, i no només des de la política, per valorar el que tenim: un elevat grau d'autogovern amb el finançament necessari, i a valorar-ne el compromís del conjunt d'Espanya i singularment del govern socialista de Rodríguez Zapatero amb el nostre país. Tenim al davant les majors possibilitats, riqueses naturals, patrimonials, culturals, tenim talent, empreses dinàmiques per ser un país capdavanter en una Espanya moderna i en una Europa que integra i creix com a subjecte polític. Una Catalunya orgullosa del seu passat, però no melancòlica, segura del seu present i de les seves capacitats, sense necessitat d'emmirallar-se permanentment en d'altres i sobretot confiada en un futur que amb acció política i decidida ha de millorar la qualitat de vida de la gent.

sí, sí, sí... avui KEITH JARRETT TRIO. 21 JULIOL . AUDITORI. AUTUMN LEAVES.

Sí, sí, avui 21 de juliol, la màgia, la sensibilitat, la perfecció, la musicalitat excelsa, el ritme, la tensió emotiva, la transmutació a través de la musica... Keith Jarret torna a Catalunya, a l'Auditori de Barcelona, cada concert és sempre una experiència mística. No existeix res semblant, cap concert com sentir al Jarrett trio pot emocionar més, de veritat... cóm m'agrada la música, anar als concerts des del pop a l'ópera, però un concert de Jarrett és el màxim, sublim... avui a l'Auditori... i fins i tot potser tornarà a tancar el seu concert amb el when i fallen in love... que em deixa sense alè...

6 DE JULIOL....JA TINC 40 ANYS.... U2. 40

I waited patiently for the Lord
He inclined and heard my cry
He brought me right out of the pit,
out of my miry clay
I will sing a new song?
He set my feet upon a rock,
and made my footsteps heard
Many will see,
Many will see and fear.
I will sing, sing a new song.
How long to sing this song?

S' ACOSTEN ELS 40'S... LOQUILLO. ROCK SUAVE

ENVEJECER SENTADO AL PIANO... Y CONSERVAR ESE BRILLO SALVAJE EN LOS OJOS... ENTRETENER CON UN DIGNO SAVOIR FAIRE NADA MÁS.... DEJAR CANTAR AL CORAZÓN... Y MANTENER ORGULLO Y EQUILIBRIO INDIVIDUAL... PELEAR HASTA SER UN HOMICIDA... ELEGANTE Y SENSUAL... FELINO Y ANIMAL...

ROCK SUAVE UMMM ROCK SUAVE...

THE MANHATTAN TRANSFER. BIRDLAND.

Birdland. The jazz corner of the world, manhattan, NY.

Bird named it, Bird maked it, Bird played it... it happened down in BIRDLAND!

CAPUTXINS I MOLT MÉS

Article publicat a HORA NOVA, el 22 de maig.

L’anunci en les darreres setmanes que el Govern de l’Estat ha aprovat el projecte de reforma i rehabilitació del convent de caputxins a càrrec de l’u per cent cultural, és una Excel·lent notícia per Figueres. I confirma que l’equip de govern de Figueres, que el PSC responsables de la gestió a la regidoria de cultura, fan les coses bé. Però no és només això. Figueres està construint un nou relat de ciutat en el qual la cultura hi te un paper principal per aconseguir que sigui un punt de visita obligada, no només per la singularitat del museu Dalí, sinó també per la riquesa del seu patrimoni històric i per l’oferta cultural i gastronòmica que proposa. Equipaments culturals com el Teatre Jardí -que millora dia a dia la seva programació- i el Casino Menestral en plena remodelació –la seu tradicional de l’excel·lent festival de jazz que organitzen les joventuts musicals-; el museu del joguet, els projectes de rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí a càrrec del Ministeri de l’habitatge i la futura rehabilitació i adequació com a futur museu militar d’un patrimoni singular i rellevant com el del castell de Sant Ferran, confirmen el salt qualitatiu que pot fer Figueres en el mandat present, gràcies també a la il·lusió renovada que les dones i homes del PSC aporten al govern municipal que presideix l’alcalde Vila.
La capitalitat cultural que exerceix Figueres és un altre bon exemple per definir una ciutat que vol recuperar presència, lideratge i vitalitat. El nou relat de capitalitat cultural de Figueres en unes comarques de Girona de ric patrimoni històric i excel·lència en l’oferta cultural, la suma amb els tradicionals i nous centres emergents arreu: Girona, Olot, Sant Feliu Guíxols, Salt, Sta. Cristina d’Aro, La Bisbal… les millors impressions pel present i futur a Figueres.

EL DEBAT

Article publicat a EL PUNT el 20 de maig.


El debat de política general al Parlament de Catalunya o el debat de l'Estat al Congrés són moments centrals i oportunitats per conèixer la fortalesa dels governs. Per cert, també fóra oportú que alguns dels nostres ajuntaments facilitessin un debat de ciutat amb caràcter anual sense el constrenyiment de l'ordre del dia dels plens municipals.
El de la setmana passada al Congrés, tal vegada en el moment de més dificultats parlamentàries, ha estat el debat més sòlid, constructiu i clarament guanyat als adversaris polítics del president Zapatero. Davant un president que ofereix mesures d'estimul de l'economia destinada a treballadors i a petites i mitjanes empreses, i que aposta per un canvi de model productiu, no hi ha més que el discurs d'oposició i desgast. Un Rajoy erràtic, incapaç d'oferir suport en moments delicats, d'acceptar cap de les mesures que proposa l'executiu ni de proposar-ne de complementàries o d'exhibir un projecte alternatiu.
Zapatero va desgranar propostes concretes per impulsar una economia sostenible: la creació d'un nou fons d'inversió local de 5.000 milions d'euros, rebaixa de l'impost de societats a les pimes vinculada a la creació de llocs de treball, proposta de pacte social i un renovat compromís amb les polítiques socials i l'ampliació de dret dels ciutadans.
Només l'agenda catalana ofereix algun dubte al solvent discurs d'aquesta setmana. La nova data límit per a l'acord de finançament autonòmic el 15 de juliol, els encara escadussers traspassos de competències derivats del nou estatut i el seu desplegament, justifiquen només en part l'oposició de Duran, Ridao o Herrera. El canvi d'actitud al ministeri de Foment quant a les rodalies i la gestió aeroportuària anunciades pel ministre Blanco, mostren un salt qualitatiu en la voluntat del govern d'Espanya de resoldre els contenciosos pendents amb el govern de Catalunya. És el moment d'avançar en l'autogovern de Catalunya i d'acordar un model de finançament satisfactori, però també i sobretot el d'abonar el govern Zapatero per resoldre la crisi i sortir-ne reforçats en un canvi de model més sostenible i que torni a generar ocupació de qualitat. Per les idees i les mesures clares exposades, cal donar estabilitat al govern d'Espanya, i també perquè no existeix l'alternativa. Amb la discussió i aprovació de les resolucions del debat es mostrarà on és cadascú. Amb Zapatero i el govern socialista, o contra ells i amb Rajoy.

EUSKADI

Article publicat a EL PUNT el 4 de maig.

Demà, dimarts 5 de maig, el Parlament basc escollirà per primer cop un socialista com a nou lehendakari al País Basc. Una decisió no exempta de dificultats però que ha de permetre establir un nou clima de convivència dins i fora d'Euskadi. Aquests darrers anys el govern d'Ibarretxe ha contribuït a la fragmentació i radicalització de la societat basca i a l'enfrontament amb el govern d'Espanya, amb la proposta de reforma d'Estatut (pla d'Ibarretxe) clarament inconstitucional.
No ens complau des de Catalunya el suport dels populars per la seva incomprensió de la realitat plurinacional d'Espanya, i on el socialisme català –Maragall, també Lluch– havia subratllat el model d'entesa amb el nacionalisme moderat, però és necessari el canvi. La suma de la majoria absoluta dels trenta-vuit diputats socialistes i populars deixava poques opcions però el PNB no ha tingut en compte cap altra possibilitat que mantenir la lehendekaritza, i per tant no ha deixat alternativa. Una situació diferent va produir-se en les eleccions de 1986, en què els socialistes bascos amb Txiki Benegas, van obtenir dos diputats més que el PNB i van donar suport al govern del nacionalista Ardanza, amb el socialista Ramón Jauregi com a vicelehendakari. Un govern que va donar estabilitat durant deu anys a Euskadi amb la lleialtat dels socialistes.
Recordo el primer cop que vaig sentir teoritzar sobre acords amb el PP. Va ser en una visita que Jesús Eguiguren –president dels socialistes bascos– i Teo Uriarte –membre d'ETA durant el franquisme, antic militant d'Euskadiko Ezkerra–, aleshores parlamentaris socialistes, van fer a Girona. Uriarte va dir-nos que hi havia alguna cosa profunda que els unia amb el PP i era que ploraven junts els morts mentre que sovint patien la incomprensió, si no la indiferència, del món nacionalista. És precisament en l'amenaça permanent i compartida, a més de la defensa de la Constitució i de l'Estatut de Gernika, que existeix l'embrió del nou pacte a Euskadi. S'ha donat preferència a l'acord malgrat les dificultats que planteja a Espanya, on el PNB ha deixat de donar estabilitat parlamentària al govern de Zapatero i ha començat a fer «pinces» amb el PP.
Conec Patxi López. Té la força de la convicció, de la il·lusió, de l'honestedat i la sensibilitat de qui estima un país que vol en pau i convivència. Patxi i els socialistes bascos mereixen aquesta oportunitat, val la pena intentar-ho.

Í MÉS SOBRE EL VIADUCTE DEL TREN...

"Sembla que només s´hagi de resoldre l´enderroc del viaducte, i hi ha altres temes"
Entrevista a Àlex Sáez publicada a Diari de Girona

El PSC va votar al Congrés contra una esmena de CiU que reclamava que l´enderroc del viaducte de Girona el pagui íntegrament Foment. El diputat Àlex Sáez va ser l´encarregat de defensar la postura del grup socialista.

Els diputats gironins del PSC defensen el partit i no Girona?Això no és cert, jo estic a favor que el Ministeri es faci càrrec de la demolició del viaducte, i així ho vaig dir al Congrés.Però no va votar a favor de l´esmena que així ho reclamava.El que passa és que hi ha una sèrie de questions que ens semblava important incloure al text final: el respecte al diàleg institucional i la discussió d´altres coses tant o més importants que la demolició, com el soterrament del tren, la futura urbanització de la zona, etc.

No era més fàcil votar a favor de l´esmena i més endavant discutir les altres coses? Per evitar males interpretacions, sobretot..Certament, en ocasions els acords parlamentaris poden ser difícils de comprendre. Però la intransigència va ser de CiU. El correcte és que el grup minoritari, que no està en essència en desacord amb el que es diu, permeti que s´incorporin a l´esmena temes que per nosaltres són importants. L´únic que pretenia CiU era desgastar el Govern, està ja pensant en les autonòmiques.Home, volen saber qui pagarà.Sembla que només s´hagi de resoldre l´enderroc del viaducte, i queden molts altres temes a discutir. Aquesta iniciativa pot haver interferit en aquest procés de negociació.

Tot plegat ha suposat desacord amb l´Ajuntament gironí?No ho crec. Anem en la mateixa direcció, els diputats del PSC volem que de l´enderroc se´n faci càrrec el Ministeri. I això només ho poden aconseguir els diputats del PSC, no pas els de CiU. Les converses dels darrers dies amb els responsables d´infraestructures les he tingut jo personalment.

Sense companyia de CiU?.Li vull recordar que inicialment CiU demanava el manteniment del viaducte, per destinar-lo a altres usos. Nosaltres sempre hem defensat que s´ha de tirar a terra.M´ha quedat clar que vostè vol que pagui el Ministeri.

Ara vull que em digui si sincerament creu que pagarà.Està per definir el model de compromisos. Però si en aquesta qüestió el Ministeri estava inicialment tancat a discutir, ara està completament obert a signar un conveni amb l´Ajuntament.

S´atreveix a assegurar que el Ministeri n´assumirà el cost total?La meva impressió és que finalment així serà. Per això estem treballant. Tampoc no estem parlant d´una gran inversió, comparant-la amb tota la inversió que suposarà el soterament del tren.

Tornant al començament: ha votat mai vostè o els altres diputats del PSC diferent del PSOE?El PSC ha modificat moltes posicions del grup socialista al Congrés. El que passa és que ho fa en les negociacions prèvies o en el si del partit.

NEW DEAL

New Deal
Article d'Àlex Sáez publicat al diari El Punt

Vivim uns temps d'incertesa, no només per la crisi mundial. També per la política internacional, que necessita decisions multipolars per garantir la pau i la justícia social. Probablement no podem comparar la situació actual amb la depressió del 29. La d'avui és una crisi global que afecta tot el planeta. Tots els països estan greument afectats per la connexió entre els mercats financers. Anomenem New Deal als plans econòmics que va impulsar l'administració de Roosevelt entre 1933 i 1937. Consistien en la intervenció de l'Estat en la regulació de l'economia per afavorir les inversions, el crèdit i el consum, i per reduir la desocupació. Van ser els anys que van convertir l'economia americana en la més dinàmica i poderosa del món. Avui les economies mundials necessiten un New Deal com a resposta a la situació de crisi. I de la cimera del G-20 de Washington, en va sortir un acord en aquesta direcció per desplegar polítiques que estimulin la creació d'ocupació, que assegurin els mercats i que reactivin l'economia. Les decisions que avui prenen els nostres governs són més complicades i més difícils que mai pels excessos d'una etapa neoliberal que ens obliga a repensar les estructures econòmiques i la necessitat de més control estatal. El secretari d'estat d'Economia, David Vegara, ho ha sintetitzat perfectament amb una frase: «Tant mercat com sigui possible, i tant estat com sigui necessari.» L'administració d'Obama i l'administració de Zapatero han pres mesures coordinades i semblants: inversió pública, garanties als mercats per assegurar liquiditat i noves inversions per crear ocupació i mantenir la xarxa bàsica de protecció social. A Catalunya, i a Espanya, les mesures també han anat especialment dedicades a no comprometre l'estat del benestar i preservar la igualtat d'oportunitats. Sense un discurs alternatiu, l'oposició –CiU, i especialment el PP– reclamen retalls a les prestacions socials, més flexibilitat al mercat de treball, contenció en la despesa pública i congelar salaris per no generar dèficit públic. Això sí, les administracions més endeutades són precisament els ajuntaments de Madrid i de València. Són polítiques que avui no comparteixen ni els països on governa la dreta. Els governs han actuat com calia, i ara cal vetllar perquè l'esforç arribi als afectats; per demostrar confiança. En sortirem reforçats, amb economies menys especulatives, menys vulnerables i amb més control, supervisió i tutela dels estats.

DEMOLICIÓ VIADUCTE TREN A GIRONA. SÍ!

No sempre és fàcil recollir les posicions polítiques i les argumentacions. El dimecres vam discutir i aprovar una iniciativa parlamentària de CIU que demanava ras i curt que Foment pagués la demolició del viaducte del tren al seu pas a Girona, el PSC reclamavem més enllà del compromís de la despesa que és respectés el diàleg institucional i que és tingués en compte que la demolició del viaducte no serà l'única actuació urbanística a fer, ni l'única amb cost econòmic després del soterrament. La no acceptació de l'esmena proposada va decantar el nostre vot negatiu.

Si algú hi te interés aquí hi ha la transcripció de la meva intervenció

El señor SÁEZ JUBERO: Empezaré agradeciendo al grupo proponente, al Grupo Parlamentario Catalán (Convergència i Unió) y al señor Xuclà que haya presentado esta iniciativa que sin duda nos permite hablar en esta sede parlamentaria de nuestra ciudad, de mi ciudad, que es Girona, y además poner en valor una inversión importantísima histórica del Gobierno de España, de ADIF, en Girona ciudad que permitirá el soterramiento tanto del tren de alta velocidad como del tren convencional a su paso por Girona. Una infraestructura que debo reconocer que no era ni soñada desde que yo he visto la luz en mi ciudad natal. Esta infraestructura, el viaducto o paso elevado del tren en Girona, es del año 73 y ya no puedo ni recordar cuándo el tren pasaba en superficie en Girona con los consecuentes inconvenientes para la ciudad. Ya en su día el viaducto supuso un gran avance, pero sin duda el soterramiento nos permitirá vivir otra Girona, otra ciudad, otra calidad de vida y la posibilidad de conectarnos, como es nuestro objetivo, con el conjunto de ciudades europeas en red y transformar la vida de los ciudadanos de Girona y de las comarcas de Girona. Sin duda es una gran oportunidad para nuestra ciudad y un gran compromiso del Gobierno de España en esta infraestructura, como muchas otras inversiones que este Gobierno ha hecho en nuestra ciudad, por ejemplo infraestructuras culturales. La historia de esta inversión tuvo una decisión inicial del entonces Gobierno del Partido Popular y del ministro Álvarez Cascos y del último diputado del Grupo Popular por esta circunscripción al que quiero recordar aquí, el señor Jordi de Juan, con acuerdo con nuestro alcalde entonces, el señor Joaquim Nadal, pero terminó con un frustrado intento de inauguración de una primera traviesa antes de las elecciones generales de 2004 y el impedimento de esa inauguración por parte de la junta electoral en Girona. Por tanto, el compromiso del Gobierno de España, el Gobierno socialista, es el que ha afrontado esta infraestructura y el que se está comprometiendo finalmente a llevar a cabo esta obra.
Quiero recordar además, y me viene bien que estén en esta sala tanto el señor Xuclà como el señor Macias, que aunque ahora están alentando también esta importante infraestructura en el centro de Girona ciudad, en su día el propio grupo proponente tenía una alternativa que proponía el paso de esta infraestructura alejada de la ciudad y con una estación en el aeropuerto de Girona, y yo celebro que finalmente hayan aceptado también y estén alentando esta infraestructura, como bien ha dicho el señor Xuclà. Esta inversión deja expedito ese viaducto, ese paso elevado del tren en Girona que evidentemente es una infraestructura que hay que demoler, y quiero también recordar al grupo proponente que en la ciudad de Girona incluso se vivió un debate por poco tiempo, pero bajo mi punto de vista incomprensible, en el que el entonces grupo municipal de Convergència i Unió y otro grupo municipal, Iniciativa per Catalunya Verds, estuvieron considerando la posibilidad de mantener este viaducto para utilizarlo como tranvía; ese fue un debate que duró poco tiempo. Nuestro grupo municipal y nuestro grupo parlamentario siempre han sostenido la necesidad del derribo de este viaducto. Para que no haya dudas, estamos perfectamente de acuerdo en que debe realizarse ese desmontaje y que debe acordarse, por tanto, presupuestariamente la Administración que debe hacerse cargo de este coste, y a criterio de este diputado es el Ministerio de Fomento, que es el que ha hecho la infraestructura de soterramiento, el que deberá conjuntamente, en el marco institucional que se está produciendo ahora en el diálogo con el Gobierno de la Generalitat y con el Ayuntamiento de Girona, decidir el grado de compromiso en retirar esta infraestructura.

A este fin y respetando el diálogo institucional, mi grupo parlamentario ha propuesto una enmienda de sustitución que permite que en el marco de colaboración o diálogo institucional con el Ayuntamiento de Girona y la Generalitat de Cataluña se recoja esta actuación urbanística. El mismo señor Xuclà ha recordado que no es una actuación inmediata, primero han empezado las obras de tuneladora para hacer la infraestructura del soterramiento, y en el momento en que sea oportuno, con el acuerdo entre ambas instituciones se comprometerá el grado de responsabilidad de cada administración en el marco de este convenio urbanístico en función de la obra que será necesaria efectuar después del soterramiento, y por tanto és en éste marco institucional del convenio de colaboración dónde se situará el grado de compromiso del Ministerio de Fomento en esta infraestructura. Entendemos que el grupo proponente debería aceptar esta enmienda de sustitución para que continue el diálogo institucional y sin duda el Ministerio de Fomento, el Gobierno de España, ADIF, que se ha comprometido como nadie con la ciudad de Girona, continuarán comprometiéndose en el marco del convenio de colaboración con los costes que se acuerden con las demás instituciones para hacerse cargo conjuntamente o en solitario del derribo de este viaducto del tren a su paso por Girona, y de las demás actuaciones urbanísticas que serán precisas una vez finalizadas las obras de soterramiento."

MANHATTAN TRANSFER. BIRDLAND

Manhattan transfer, el grup vocal per excel.lència del jazz ! Birdland, un dels locals emblemàtics de l'escena jazzistica a NY, bird el gran Charlye Parker, blackbird el gran Miles Davis...

advocacia i torn d'ofici a girona

Advocacia i torn d'ofici a Girona

Article d'opinió del Diputat Àlex Sáez al Diari de Girona

L´advocacia té un paper fonamental en les anunciades reformes legislatives i en l´aposta definitiva per assolir una administració de justícia, moderna i àgil per al segle XXI. Sovint reclamem el consens dels grups polítics i la col·laboració del poder judicial i de jutges i fiscals, oblidant també un dels pilars sobre els quals s´assenta el nostre sistema judicial, que són els advocats. Sense l´advocacia, sense el servei que presta amb professionalitat en defensa dels justiciables, i també sense la seva comprensió i voluntat inequívoca d´afrontar les reformes resulta impensable l´horitzó imprescindible de canvis legislatius.Un dels serveis públics fonamentals que presta l´advocacia i que garanteix la independència del seu exercici en defensa dels ciutadans és el torn d´ofici. Tenen accés al torn d´ofici tots aquells ciutadans que necessitin assessorament, orientació, oportunitat d´instar si cal o contestar una demanda judicial o de defensa lletrada en el procés penal i no tenen mitjans suficients per pagar-s´ho.No fa tant temps els advocats assumien el torn d´ofici de manera obligatòria, no va ser fins als anys vuitanta amb l´accés de noves generacions d´advocats que el torn d´ofici va esdevenir un torn voluntari i retribuït mitjançant indemnitzacions. Al llarg d´aquests anys l´advocacia ha prestat un servei eficient, de qualitat, independent i organitzat a través dels col·legis d´advocats, i que ha permès silenciar les veus que defensaven la creació de defensor públics.La retribució dels advocats del torn d´ofici s´ha anat dignificant i millorant, especialment després que la Generalitat de Catalunya assumís les competències que anomenen com de l´administració de l´administració de justícia. El cost de retribució dels serveis professionals i de gestió dels advocats del torn d´ofici pràcticament s´haurà duplicat en els darrers cinc anys, fruit en part per nous mòduls de compensació i per increments d´altres. Entenc la preocupació dels meus companys de la junta del col·legi d´advocats de Girona -de la qual també vaig tenir la satisfacció de formar part- per defensar l´interès i el neguit dels advocats que presten el torn d´ofici. Però coneixent perfectament el camí recorregut i atenent al compromís expressat per la mateixa consellera de justícia Montserrat Tura sembla que no s´han de produir majors dificultats en el pagament del servei. Si que em sembla que paga la pena dedicar renovats esforços per tal que l´advocacia tingui una veu pròpia, cooperant, compromesa, crítica si cal en tot el procés de reformes a l´administració de justícia i també en el de modernització -on cal reconèixer que a Catalunya s´ha fet un esforç superior que d´altres administracions autonòmiques o per part del Ministeri-, per fer efectiva d´una vegada aquesta administració de Justícia moderna i de qualitat que necessitem amb caràcter d´urgència.

FIGUERES, CAPITALITAT CULTURAL

Publicat a HORA NOVA 2/20

FIGUERES, CAPITALITAT CULTURAL

Figueres ha encetat l'any estrenant capitalitat cultural catalana amb un programa d'activitats ambiciós que permeti subratllar tot el potencial que té la ciutat com a ciutat referent per la cultura . De fet en moments en que convé repensar l'activitat económica, el conjunt de la demarcació a girona te el repte de construir a través de la cultura, del seu patrimoni, de la seva riquesa i oferta en esdeveniments culturals un dels focus principals d'atracció turística i un signe distintiu de qualitat per les nostres comarques. Figueres i el seu patrimoni històric, el museu dalí, els festivals musicals : jazz o shubertiada a vilabertran, Girona amb el barri vell, el festival de teatre temporada alta i el futur centre d'art contemporani o St. Feliu de Guixols amb el projecte del futur museu Thyssen i el festival de la porta ferrada, sumat als festivals musicals a Torroella de Montgrí, Peralada o Cap Roig per posar-ne alguns exemples ofereixen una oferta cultural a la nostra demarcació imbatible pels ciutadans europeus que arriben amb facilitat ara també en avió i esperem que en un futur no molt llunyà en l'alta velocitat ferroviaria.

L'inversió de l'administració de l'Estat a través del Ministeri de Cultura i el de vivenda ha estat intensa en els darrers temps i ho continuarà siguent en els propers anys. Auditori de Girona o Teatre municipal de Girona han estat finançats en bona part pel Ministeri de Cultura, i així serà també en la nova biblioteca provincial i arxiu provincial, el Ministeri de Cultura ja s'ha compromés amb el futur Thyssen a St. Feliu de Guixols, i el Ministeri de Vivenda en la rehabilitació del Teatre municipal d'Olot.
Aquesta mateixa setmana el tinent d'alcalde Pere Casellas i el regidor de cultura Ciro LLueca avançaven decisivament en la definició i implicació del Ministeri de Vivenda en la rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí, en la del ministeri de foment a través de l'1% cultural per a la rehabilitació del convent de caputxins i amb el ministeri de defensa per l'adequació del castell de sant ferran que haurà d'acollir el museu militar de muntjuïc amb un important fons de és de 3.000 peces moltes de les quals corresponen també a l'història militar catalana. No sols aixó sinó que el Ministeri de Cultura participará per primer cop en el finançament de la shubertíada a Vilabertrán, així com ho continuarà fent en altres festivals de referència com Temporada Alta, músiques del món, Porta Ferrada o Perelada.

L'ajuntament de Figueres, el seu alcalde Santi Vila i l'equip de govern estan fent una aposta decidida amb col.laboració amb totes les administracions, per tal que més enllà del museu dalí, autèntic referent mundial, el lideratge cultural de Figueres s'amplii i se'n conegui millor el seu patrimoni, tingui una bona oferta museística, bons equipaments i oferta d'activitat cultural.

Conscients de la nostra riquesa patrimonial, de l'excel.lència de la nostra oferta cultural, Figueres, la demarcació de Girona en el seu conjunt té una oportunitat immillorable per convertir-se en una capital cultural capdavantera al principat i al conjunt d' Europa que permeti desenvolupar economies d'escala basades en el turisme cultural i que ens permeti als ciutadans d'aquestes terres posar en valor el patrimoni cultural heredat i gaudir a casa nostra d'una oferta cultural excepcional.

Àlex Sáez, diputat PSC girona i vocal a la comissió de cultura al Congrés.

FRAN CAAMAÑO. NOU MINISTRE DE JUSTICIA

Canvi de titular al ministeri de Justícia, Fran Caamaño secretari d'estat d'assumptes constitucionals i parlamentaris ( de relacions amb les corts l'anterior legislatura) , catedràtic de dret constitucional, la persona sobre la que requeia el filtre final dels acords parlamentaris, la bona técnica legislativa, l'engrenatge entre el govern i els grups parlamentaris, persona clau en els acords de les reformes estatutaries i singularment la del estatut de Catalunya, serà el nou ministre. De tracte afable, excel.lent jurista, treballador incansable tindrà la difícil missió d'assolir acords entre grups parlamentaris, judicatura, operadors jurídics per establir els canvis legislatius i d'inversions necessaris per arribar a l'objectiu d'una administració de justícia moderna, eficaç i servei públic de qualitat del segle XXI. La seva comprensió i sensibilitat amb un model d'estat compost, descentralitzat, ha de permetre també facilitar l'adaptació de l'administració de justícia a l'estat autonòmic i a les previsions dels nous estatuts.

SADE. THE SWEETEST TABOO

THERE'S A QUIET STORM
AND I NEVER FELT LIKE THIS BEFORE
THERE'S A QUIET STORM
I THINK IT'S YOU
THERE'S A QUIET STORM
AND I NEVER FELT THIS HOT BEFORE
GIVING ME SOMETHING THAT'S TABOO

vaga, reformes i poder judicial. diari de girona 2/14

ÀLEX SÁEZ Trenta anys de democràcia no ens han permès encara disposar d'un servei públic de justícia, modern, eficaç i de qualitat com el que demandem. Governs socialistes i populars hem avançat però de manera insuficient. No ha estat mai possible desenvolupar un pacte d'estat de justícia que definitivament transformi el model d'administració de justícia que ciutadans, operadors jurídics i personal al servei de l'administració, i també les forces polítiques no sols aspirem a tenir sinó que hem d'exigir per estar a l'alçada del model d'estat de dret i del benestar del qual ens hem dotat.

El pacte i la voluntat política han de comptar amb un veritable consens del conjunt de les forces polítiques i amb la complicitat del poder judicial, fins ara ambdues condicions necessàries i simultànies no s'han produït.
Malgrat l'escassa valoració dels ciutadans, cal reconèixer les millores i el creixent esforç pressupostari ( el 2004 era de 1.117 M?, el 2009 serà de 1.619 M? ), i també l'asimetria en la valoració dels òrgans judicials, molts dels quals ben valorats gràcies a l'esforç i competència de jutges, fiscals, advocats i professionals al servei de l'administració de justícia. També cal admetre una creixent judicialització de conflictes, fruit de algunes reformes legals i de la mateixa situació social i econòmica que han incrementat notablement el volum de treball als diferents òrgans judicials.

Les causes de l'actual situació a l'administració de justícia son més profundes i estructurals, i algunes van ser posades especialment de relleu en l'anterior legislatura de confrontació política però també de dura confrontació entre el poder executiu i el poder judicial, fins al punt que en ocasions és manifestava un poder judicial que no havia entrat plenament en democràcia.
També és cert que les amenaces de vaga dels jutges tenen a veure amb causes més concretes que destriava Fernando Lacaba (article Diari de Girona 18-1-08) derivades del malestar per les crítiques polítiques a la multa al jutge Tirado i al cas Mari Luz. Ha de ser acceptable la crítica política a una actuació disciplinaria -no judicial-, tot i que certament a vegades és produeixi amb excés de volum.
Per tant la situació es més delicada per la confrontació latent, de lluita entre el poder polític (executiu, legislatiu) i el poder judicial, en el que algú ja anomena a Madrid com "ruido de togas". Aquesta especial situació fa poc raonable i admissible la vaga dels jutges, més enllà de la seva interpretació jurídica
No hauríem ni d'entrar en aquest debat, i centrar-nos a resoldre els problemes immediats i de fons que afecten la justícia, amb diàleg i acord per resoldre les qüestions més immediates, flexibilitzant postures i evitant d'aquesta manera deteriorar més la valoració i imatge de la justícia entre els ciutadans.
A partir d'aquí ha d'existir una oportunitat real per afrontar amb valentia, amb mitjans i pressupostos la modernització de l'administració i les reformes processals i estructurals adaptades a les necessitats d'una justícia de qualitat pel segle XXI.
Les reformes inajornables a la justícia comencen amb el nou model d'oficina judicial , amb l'esforç de modernització, d'informatització, amb noves unitats judicials i fiscals, amb més especialització i formació, però continuen en l'adaptació definitiva de l'Estat a la realitat autonòmica, amb la reforma processal penal o amb la revisió del model d'accés a la carrera judicial i fiscal entre d'altres.

Malgrat la voluntat política que va expressar el mateix president del Govern Rodríguez Zapatero-també el principal líder de l'oposició- que existeixi un veritable pacte d'estat per la justícia i que sigui una de les polítiques públiques prioritàries en aquesta legislatura, no serà un camí fàcil. Sense el consens de les forces polítiques representades al Parlament espanyol, i singularment sense suport del grup popular no serà possible afrontar les reformes que impliquen canvis o noves lleis orgàniques.
Així doncs en un context difícil i molt complicat el que ens cal es sumar i treballar en la mateixa direcció: govern, grups parlamentaris, jutges, fiscals, secretaris, operadors jurídics, personal al servei de l'administració de justícia, i per tant no ens podem permetre la confrontació i la crispació que la mateixa amenaça de vaga alimenta, i no perdre novament aquesta nova oportunitat.

Diari de Girona, 14 de febrer.

PATXI LÓPEZ. LEHENDAKARI!!!!!!

Ànims Patxi, força socialistes bascos! Podem! Patxi lehendakari!

TONY BENNETT. I LEFT MY HEART IN SAN FRANCISCO

Dedicat al meu amic Edu Madina,

i left my heart in san francisco, high on a hill it calls to me
to be where little cable cars climb halfway to the stars
the morning fog may chill the air, i don't care...

BOSTON. MORE THAN A FEELING

Boston, una de les grans bandes americanes dels 70's i "more than a feeling" un dels hits inclosos en el seu primer disc també anomenat "Boston". Brad Delp una de les veus més reconegudes els 70'S desaparegut el 2.007.

when i'm tired and thinking cold
i hide in my music, forget the day
and dream of a girl i used to know
i closed my eyes and she sleeped away
she sleeped away
it's more than a feeling....

LOS GIRASOLES CIEGOS

Amb la dura temàtica de la guerra civil espanyola de fons, el dramatisme de la postguerra, la repressió pels vençuts, el director Jose Luis Cuerda construeix una sólida adaptació de la novela de Alberto Méndez " los girasoles ciegos ". Com li agrada a Cuerda una pel.licula de personatges, que expressen emocions, tensió, por, amb la duresa i el signe de la fatalitat de fons que la confrontació civil va deixar molts anys. Excel.lent el treball dels actors Maribel Verdú, Javier Cámara i Raúl Arévalo. Bona pel.licula, que tot i així no supera la meva preferida de Cuerda, també amb la guerra civil de fons, i la repressió franquista: "la lengua de las mariposas ", amb Fernando Fernán Gómez.

HOMAGE TO CATALONIA. GEORGE ORWELL

Darrerament he estat llegint sobre la segona republica i les causes de l'inici de la nostra guerra civil del 39. La lectura d' "Homage to Catalonia" de George Orwell em sembla imprescindible. Orwell es va unir a les milicies del POUM mentre era a Catalunya com a periodista per cobrir els esdeveniments al 39 i va quedar fascinat per l'autèntic fervor revolucionari que es vivia a Catalunya, i especialment a Barcelona. L'il.lusio per un nou ordre, per un canvi historic, el poder per la classe treballadora, la lluita contra el feixisme porten a Orwell a lluitar al front d' Aragó amb la milicia del POUM. Les diferencies entre anarquistes, comunistes i socialistes, la falta d' organització militar, la confussió en la comunitat internacional amb el que succeia a Espanya i la manca de recolzament extern son explicats per Orwell amb molta claretat. Al cap d uns mesos torna del front a Barcelona i descobreix que ja no es la del inici de la guerra. Fascinant narració.

RAY CHARLES. COME RAIN OR COME SHINE

"Come rain or come shine" preciós clàssic de la música americana. Original de Johnny Mercer i Harold Arner per el musical "st louis woman", 1,946 i popularitzat per Ray Charles, però també per Sarah Vaughan, Billie Holliday o Frank Sinatra.

"I'm gonna love you, like nobody's loved you
come rain or come shine
high as a mountain, deep as a river
come rain or come shine
I guess when you met me
it was just one of these thinks
but don't you ever bet me
cause i'm gonna be true it you let me
you're gonna love me, like nobody's loves me
come rain or come shine
we'll be happy together, unhappy together
now wonn't that be just fine
the days may be cloudy or sunny
we're in or out of the money
but i'm with you always
I'm with you rain or shine"
Per tu, mo.

HOPE

Comença el seu camí la nova administració Obama. Temps difícils però una gran il.lusió i ESPERANÇA per molts americans... i també per nosaltres!

THE CLASH. SPANISH BOMBS

Molts grups en l'onda del Punk Rock que lideraven els Pistols. Potser em quedo amb els britànics THE CLASH i els neoyorkins RAMONES.

THE CLASH te un disc impressionant el "LONDON CALLING" (jimmy jazz, lost in the supermarket...) i també una cançó dedicada a la guerra civil espanyola " SPANISH BOMBS " )

" Spanish bombs in the costa brava ... spanish songs in Andaluncia, in Granada..." " Federico Lorca is dead and gone bullet holes in the cememetery walls.." " The hillsides ring with free the people or can i hear the echo from the days of 39? with trenches full of poets...".

SEX PISTOLS. GOD SAVE THE QUEEN

Johnny Rotten i els seus "SEX PISTOLS" van ser als 70's un dels grups més transgresors i nous abanderats del "punk rock". Amb " GOD SAVE THE QUEEN " van aconseguir l'escàndol des de la seva presentació a l'any 77 coincidint amb l'aniversari de la reina. La lletra provocativa amb la monarquia i amb l'establishment el van convertir en un himne pel moviment punk. " God save the queen the fascist regim...", i quasi sense voler va alimentar un nou pensament punk, nihilista: NO FUTURE " There's no future in england's dreaming, no future for you, no future for me..".

NEIL YOUNG. HEY, HEY, MY, MY

Els Lynyrd Skynyrd van tenir als 70's alguna controvèrsia més que musical amb un dels grans Neil Young. Young en el seu tema "southern man" dedicava una crítica a l'indiferència del sud per la manca d'igualtat d'oportunitats, i l'històrica injustícia amb els afro-americans "... i saw cotton and i saw black tall white mansions and little shacks. southern man will you pay them back ?". Els skynyrd, orgull del sud, i del "white power" el van replicar en un dels seus grans temes "sweet home alabama": "... well, i heard Mister Young sing about her. Well i heard Neil Young put her down. Well, i hope Neil Young will remember a southern man need him aroun anyhow...". Tensió musical i política en els compromesos 70's.

Neil Young és un dels grans, encara avui en actiu. Hi ha qui el prefereix escoltar amb la superbanda que va formar amb Crosby, Stills i Nash. Hi ha qui el prefereix en els discs acústics. Jo sens dubte el prefereixo en la versió eléctrica, i acompanyat de la seva banda els "CRAZY HORSE". Hi han molts temes, però Hey, hey, my, my és el que més m'agrada. La cançó conté referències al lider dels " SEX PISTOLS " Johnny Rotten.
" RUST NEVER SLEEPS " .

LYNYRD SKYNYRD. FREE BIRD

Els 70's ens han deixat extraordinàries bandes de rock, clàssics com "free bird",i els Lynyrd Skynyrd, explosició de força i ritme a les guitarres. Això sí aquest video es un excel.lent document. Els Lynyrd Skynyrd eren exponent del "white power", Alabama, les banderes rebels, confederades,les "navy jack" símbol de l'orgull dels estats del sud, uniformitat blanca als concerts... signes de segregació racial, difícils d'imaginar en un 2.009 de "change" amb el president electe Obama a punt d'entrar a la casa blanca. Esperança pels americans però també per tots nosaltres.

BEN HARPER. IN THE COLOURS. BON ANY NOU!

Ben Harper, he tardat a descobrir-lo, explèndid compositor, excel.lent veu i cançons amb ànima, amb soul... In the colours rítmica i enganxosa peça.

Bon any nou!