vaga, reformes i poder judicial. diari de girona 2/14

ÀLEX SÁEZ Trenta anys de democràcia no ens han permès encara disposar d'un servei públic de justícia, modern, eficaç i de qualitat com el que demandem. Governs socialistes i populars hem avançat però de manera insuficient. No ha estat mai possible desenvolupar un pacte d'estat de justícia que definitivament transformi el model d'administració de justícia que ciutadans, operadors jurídics i personal al servei de l'administració, i també les forces polítiques no sols aspirem a tenir sinó que hem d'exigir per estar a l'alçada del model d'estat de dret i del benestar del qual ens hem dotat.

El pacte i la voluntat política han de comptar amb un veritable consens del conjunt de les forces polítiques i amb la complicitat del poder judicial, fins ara ambdues condicions necessàries i simultànies no s'han produït.
Malgrat l'escassa valoració dels ciutadans, cal reconèixer les millores i el creixent esforç pressupostari ( el 2004 era de 1.117 M?, el 2009 serà de 1.619 M? ), i també l'asimetria en la valoració dels òrgans judicials, molts dels quals ben valorats gràcies a l'esforç i competència de jutges, fiscals, advocats i professionals al servei de l'administració de justícia. També cal admetre una creixent judicialització de conflictes, fruit de algunes reformes legals i de la mateixa situació social i econòmica que han incrementat notablement el volum de treball als diferents òrgans judicials.

Les causes de l'actual situació a l'administració de justícia son més profundes i estructurals, i algunes van ser posades especialment de relleu en l'anterior legislatura de confrontació política però també de dura confrontació entre el poder executiu i el poder judicial, fins al punt que en ocasions és manifestava un poder judicial que no havia entrat plenament en democràcia.
També és cert que les amenaces de vaga dels jutges tenen a veure amb causes més concretes que destriava Fernando Lacaba (article Diari de Girona 18-1-08) derivades del malestar per les crítiques polítiques a la multa al jutge Tirado i al cas Mari Luz. Ha de ser acceptable la crítica política a una actuació disciplinaria -no judicial-, tot i que certament a vegades és produeixi amb excés de volum.
Per tant la situació es més delicada per la confrontació latent, de lluita entre el poder polític (executiu, legislatiu) i el poder judicial, en el que algú ja anomena a Madrid com "ruido de togas". Aquesta especial situació fa poc raonable i admissible la vaga dels jutges, més enllà de la seva interpretació jurídica
No hauríem ni d'entrar en aquest debat, i centrar-nos a resoldre els problemes immediats i de fons que afecten la justícia, amb diàleg i acord per resoldre les qüestions més immediates, flexibilitzant postures i evitant d'aquesta manera deteriorar més la valoració i imatge de la justícia entre els ciutadans.
A partir d'aquí ha d'existir una oportunitat real per afrontar amb valentia, amb mitjans i pressupostos la modernització de l'administració i les reformes processals i estructurals adaptades a les necessitats d'una justícia de qualitat pel segle XXI.
Les reformes inajornables a la justícia comencen amb el nou model d'oficina judicial , amb l'esforç de modernització, d'informatització, amb noves unitats judicials i fiscals, amb més especialització i formació, però continuen en l'adaptació definitiva de l'Estat a la realitat autonòmica, amb la reforma processal penal o amb la revisió del model d'accés a la carrera judicial i fiscal entre d'altres.

Malgrat la voluntat política que va expressar el mateix president del Govern Rodríguez Zapatero-també el principal líder de l'oposició- que existeixi un veritable pacte d'estat per la justícia i que sigui una de les polítiques públiques prioritàries en aquesta legislatura, no serà un camí fàcil. Sense el consens de les forces polítiques representades al Parlament espanyol, i singularment sense suport del grup popular no serà possible afrontar les reformes que impliquen canvis o noves lleis orgàniques.
Així doncs en un context difícil i molt complicat el que ens cal es sumar i treballar en la mateixa direcció: govern, grups parlamentaris, jutges, fiscals, secretaris, operadors jurídics, personal al servei de l'administració de justícia, i per tant no ens podem permetre la confrontació i la crispació que la mateixa amenaça de vaga alimenta, i no perdre novament aquesta nova oportunitat.

Diari de Girona, 14 de febrer.