EUSKADI

Article publicat a EL PUNT el 4 de maig.

Demà, dimarts 5 de maig, el Parlament basc escollirà per primer cop un socialista com a nou lehendakari al País Basc. Una decisió no exempta de dificultats però que ha de permetre establir un nou clima de convivència dins i fora d'Euskadi. Aquests darrers anys el govern d'Ibarretxe ha contribuït a la fragmentació i radicalització de la societat basca i a l'enfrontament amb el govern d'Espanya, amb la proposta de reforma d'Estatut (pla d'Ibarretxe) clarament inconstitucional.
No ens complau des de Catalunya el suport dels populars per la seva incomprensió de la realitat plurinacional d'Espanya, i on el socialisme català –Maragall, també Lluch– havia subratllat el model d'entesa amb el nacionalisme moderat, però és necessari el canvi. La suma de la majoria absoluta dels trenta-vuit diputats socialistes i populars deixava poques opcions però el PNB no ha tingut en compte cap altra possibilitat que mantenir la lehendekaritza, i per tant no ha deixat alternativa. Una situació diferent va produir-se en les eleccions de 1986, en què els socialistes bascos amb Txiki Benegas, van obtenir dos diputats més que el PNB i van donar suport al govern del nacionalista Ardanza, amb el socialista Ramón Jauregi com a vicelehendakari. Un govern que va donar estabilitat durant deu anys a Euskadi amb la lleialtat dels socialistes.
Recordo el primer cop que vaig sentir teoritzar sobre acords amb el PP. Va ser en una visita que Jesús Eguiguren –president dels socialistes bascos– i Teo Uriarte –membre d'ETA durant el franquisme, antic militant d'Euskadiko Ezkerra–, aleshores parlamentaris socialistes, van fer a Girona. Uriarte va dir-nos que hi havia alguna cosa profunda que els unia amb el PP i era que ploraven junts els morts mentre que sovint patien la incomprensió, si no la indiferència, del món nacionalista. És precisament en l'amenaça permanent i compartida, a més de la defensa de la Constitució i de l'Estatut de Gernika, que existeix l'embrió del nou pacte a Euskadi. S'ha donat preferència a l'acord malgrat les dificultats que planteja a Espanya, on el PNB ha deixat de donar estabilitat parlamentària al govern de Zapatero i ha començat a fer «pinces» amb el PP.
Conec Patxi López. Té la força de la convicció, de la il·lusió, de l'honestedat i la sensibilitat de qui estima un país que vol en pau i convivència. Patxi i els socialistes bascos mereixen aquesta oportunitat, val la pena intentar-ho.