3.01.2007


DE JUANA CHAOS

De juana chaos és un criminal, un terrorista amb vinticinc assassinats a les seves espatlles i per això va ser condemnat a una condemna severa i al compliment de privació màxima de llibertat a 30 anys de presó en aplicació del codi penal del 73. En compliment dels beneficis penitenciaris que el codi penal del 73 permetía - no aplicables en el codi penal en vigor -, va complir la pena imposada, després de passar 18 anys i més de cent dies de presó.

Posteriorment, en un context d'alarma social per la seva possible excarcelació va ser condemnat per un delicte d'amenaces - que no de terrorisme - a dotze anys de presó per l'audiència nacional per uns articles publicats al DEIA, sentència que va ser modificada pel suprem a una pena de tres anys. Ja he explicat en un altre post que la sentència va ser segons el meu criteri desproporcionada. De juana està complint des de agost de 2.005 presó per aquest delicte d' amenaces que no pels delictes de sang. En aquest context s'ha produit la vaga de fam i les seves conseqüències que han posat al pres al límit de la vida. L'Estat és avui garant de la vida de De Juana i el seu delicat estat de salut ha aconsellat una decisió penitenciaria valenta però basada en raons legals i humanitàries. El govern i Alfredo Pérez Rubalcaba han adoptat la decissió adequada protegint la vida d'aquell que ha demostrat que no respecte la dels altres, però és una decisió que demostra la grandesa de la democràcia i de l'estat de dret. No s'ha excarcelat a De Juana que continuarà complint la condemna en règim vigilat, se li ha aplicat el segon grau, i fins i tot se li podria haver acordat el tercer grau atès que el art. 104.4 del Reglament penitenciari diu que " Los penados enfermos muy graves con padecimientos incurables, según informe médico, ... podrán ser clasificados en tercer grado por razones humanitarias y de dignidad personal, atendiendo a la dificultad de delinquir y a su escasa peligrosidad".

Rubalcaba avui deia que la diferència entre els terroristes i els demòcrates és que nosaltres respectem el dret a la vida de tots. Entre tots hem salvat la vida a De Juana, la democràcia li ha garantit els drets que ell no va respectar amb ninguna de les seves vinticinc víctimes . Hem de poder explicar a les víctimes que la finalitat del nostre estat de dret i de les penes no és merament retributiva. Vull pensar que la generositat amb la que s'actuat ha de fer reaccionar als violents i tant de bó serveixi per que algún dia l'esquerra abertzale condemni la violència i arribi la desitjada pau al país basc.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Em fa l'efecte que si l'han deixat anar és perquè la situació del pres ja era irreversible i no volien que circulessin pel món les imatges d'un pres mort lligat en un llit i amb una sonda al nas que estava en presó per haver escrit uns articles d'opinió

Anónimo dijo...

Sota el meu punt de vista crec que ha sigut la decissió més raonable i valenta. Ès clar que la decissió no haurà agradat a uns quants. De totes maneres, la reacció del PP era del tot previssible. Tant de bó que accions com aquestes puguin ajudar a acostar posicions, i acabar amb la violència.

Molta sort.

DOLORS dijo...

Necessitem creure que ha de servir per acostar posicions , però també molts estem convençuts que la pena era totalment desproporcionada , per tant és un acte de compensació obligada.
I a més, acostar els presos a la seva terra hauria de ser normal.

PERE SIMON dijo...

Benvolgut Àlex,

Estic absolutament d’acord amb el teu text. El cas De Juana es increïble, després de complir la màxima pena és condemnat per l’Audiència Nacional a dotze anys de presó per un delicte d'amenaces, pena que considero desproporcionada en relació als articles que va publicar. De Juana és un criminal, cosa que ningú dubta, però cal afegir que ja ha complert la pena que se li va imposar per terrorisme. Com bé apuntes, les penes en el nostre ordenament no tenen únicament la finalitat retributiva, sinó també la finalitat de prevenció general i han de ser, en tot cas, proporcionades i dirigides a cada cas en concret. En aquest supòsit, considero que la decisió de salvar la vida a de Juana és totalment encertada i d’aquesta manera a més, evitem crear un nou màrtir. En aquest sentit, la democràcia espanyola ha demostrat salvant la vida a De Juana (que no excarcelant-lo) estar molt per sobre dels criminals, respectant alhora els drets humans i les lleis.

Una abraçada jove i socialista.

Anónimo dijo...

Estoy un poco asustado de leer vuestros comentarios. No sé en que mundo vivís. Ayer estuve en Madrid y ví como quedó el parking de la T4 donde murieron 2 personas. De verdad que impresiona lo que son capaces de hacer. Nuestras armas democráticas, por supuesto, no pueden ser leyes del 73, que están claramente desfasadas en cuanto a lo que son delitos de terrorismo. Según esto, los condenados del 11-M saldrán a la calle el 2024, aunque les condenen a penas de 10000 años. Algo falla. Hay que reformar las leyes para que se cumplan las condenas. 18 años no son suficientes para borrar este tipo de heridas.
Supongo que alguién estará de acuerdo.