JAZZ TERRASSA
El mes de març és la data anual del meu peregrinatge a Terrassa i al seu magnífic festival de jazz que any rera any ens sorprén amb una programació de luxe gràcies al capteniment i a la dedicació del valentí i la susanna, amb qui també he coincidit en peregrinatges als altres grans festivals de jazz a vitoria-gasteiz i donosti. Aquest any hi vaig molt ben acompanyat per la meva col.lega d'escó al congrés de diputats i ex-regidora terrassenca la Dolors Puig.
Si hagués triat un grup que em venia de gust escoltar en directe, segur hauria escollit entre d'altres el esbjörn svensson trio. Quan fa uns dies us explicava en un post els meus pianistes i trios de jazz preferits - coincideixo en molts amb el meu bon amic Jordi Martinoy - us destacava l'svensson trio, un dels pocs que no havia pogut mai escoltar en directe, però terrassa m`'ho va proporcionar el passat dissabte. Magnífic concert, amb el clima próxim i respectuós que poques catedrals del jazz tenen com a terrassa. La presentació imprescindible del valentí, l'entrega dels músics a un públic respectuós i exigent, i la proximitat dels músics en el post-concert- aquest cop hi intercanvio quatre mots amb el meu anglès nivell first i em signen també un cd- , son ingredients que converteixen el festival de terrassa en un referent.
Si hagués triat un grup que em venia de gust escoltar en directe, segur hauria escollit entre d'altres el esbjörn svensson trio. Quan fa uns dies us explicava en un post els meus pianistes i trios de jazz preferits - coincideixo en molts amb el meu bon amic Jordi Martinoy - us destacava l'svensson trio, un dels pocs que no havia pogut mai escoltar en directe, però terrassa m`'ho va proporcionar el passat dissabte. Magnífic concert, amb el clima próxim i respectuós que poques catedrals del jazz tenen com a terrassa. La presentació imprescindible del valentí, l'entrega dels músics a un públic respectuós i exigent, i la proximitat dels músics en el post-concert- aquest cop hi intercanvio quatre mots amb el meu anglès nivell first i em signen també un cd- , son ingredients que converteixen el festival de terrassa en un referent.
Els e.s.t ( esbjörn svensson trio ) és un trio innovador, a voltes amb músiques properes al pop, a voltes amb el jazz més vanguardista. Una molt bona recomenació per els no iniciats en el jazz, també hi afegeixo els the bad plus, amb un estil similar, que no decepcionaràn a ningú i una bona manera de començar a estimar el jazz - i us aviso que quan això comença no té retorn!-.
Em va sorprendre dissabte l'evolució dels e.s.t cercant noves sonoritats als seus instruments, més electrònics, que em va semblar influència d'un altre trio imprescindible i inclassiflicable els americans medeski, martin & wood, història viva del jazz del segle XXI.
Terrassa no s'acaba aquí, aquest any encara hi podrem veure més actuacions estelars, per exemple el dijous 22 el mític baixista Ron Carter , el 23 el pianista de l'admirat Gillespie Kenny Barron, el 24 la vocalista brasilera Luciana Souza i el 26 un dels millors bateristes del món Jack deJohnnete, baterista de l'excels Jarret trio. Molts motius per tornar aquest mes a Terrassa.
Em va sorprendre dissabte l'evolució dels e.s.t cercant noves sonoritats als seus instruments, més electrònics, que em va semblar influència d'un altre trio imprescindible i inclassiflicable els americans medeski, martin & wood, història viva del jazz del segle XXI.
Terrassa no s'acaba aquí, aquest any encara hi podrem veure més actuacions estelars, per exemple el dijous 22 el mític baixista Ron Carter , el 23 el pianista de l'admirat Gillespie Kenny Barron, el 24 la vocalista brasilera Luciana Souza i el 26 un dels millors bateristes del món Jack deJohnnete, baterista de l'excels Jarret trio. Molts motius per tornar aquest mes a Terrassa.
1 comentario:
Bona recomanació, he fet recerques de e.s.t i tot són crítiques positives. La seva pàgina web permet escoltar alguns temes (http://www.est-music.com/). Alguna vegada ja hem parlat de la nostra devoció per Keith Jarrett i, el meu preferit, Brad Mehdlau. Però no hem d'oblidar el clàssic dels clàssics, Bill Evans. O una altra formació de jazz modern: Paul Bely, Gary Peacock i Paul Motian. No hi entenc massa, però crec que la cursa de vegades orgiàstica entre piano, baix i bateria és el jazz en estat més pur.
Publicar un comentario