3.06.2007


ESPANYA ES RAJOY I EL PP?

En el joc de despropòsits en que vol convertir la política a Espanya el Partit Popular (PP) i Mariano Rajoy amb l'únic objectiu de tornar al poder en les eleccions legislatives de 2.008, hi ha una novetat: la frívola apropiació dels símbols nacionals per donar entendre que són els únics defensors de l'unitat d'Espanya i valedors de l'orgull patri. Ja hem observat com en les darreres manifestacions convocades per la asociación de víctimas del terrorismo (AVT) i el PP han anat apareixen cada cop més banderes nacionals i algunes de pre-constitucionals, com han fet sonar l'himne nacional, i com és fan constans referències a l'unitat d'Espanya.

Rajoy amb la convocatòria de la manifestació de dissabte insisteix en l'estratègia, establint com a capçalera de la manifestació el lema "España por la libertad", i justificar-ho dient que la mobilització de dissabte pretén mostrar el "rebuig dels espanyols a la decisió política". Segur que els signes nacionals i l'himne seran a partir d'ara molt més presents en tots els actes de partit del PP, inclusos els seus congressos, despertant un nou nacionalisme espanyol ranci i perillós. A vegades penso que és una autèntica provocació per que l' altra Espanya és manifesti amb les banderes republicanes i vindiqui l'himne nacional de Riego. Quina irresponsabilitat! la bandera i l'himne d'Espanya és de tots els espanyols i el PP n'està fent un ús patrimonial amb criteris de rendibilitat política. L'estratègia del PP es donar la sensació que estem en un país de crispació, de caos, de desgovern, de fractura nacional, sense importar l'influència que finalment pugui despertar en part de la ciutadania. Els altres partits polítics, i els ciutadans assenyats que coneixem l'història de fractura del nostre país no caurem en la provocació.

Espanya avui és un país modern i avançat, amb unes tases de creixement molt per sobre de la resta de paísos de l'Unió europea, un país d'oportunitats i de bons serveis públics que ha permès repartir correctament la riquesa i un país plural que respecta l'autogovern i els trets diferencials de les cultures i pobles que l'integren. El nostre és un model d'éxit, d'entesa i de pacífica convivència que l'afany de poder del PP no trencarà. El terrorisme i la manca de pau a Euskadi és una de les preocupacions principals al nostre país, i és responsabilitat del govern intentar solucionar-ho amb tots els mitjans al seu abast, i amb l'aval de la majoria electoral que va donar-li el govern a Zapatero i als socialistes el 14-M del 2.004. Aquest és el mal d'origen del PP no haver acceptat mai la derrota democràtica, ni l'alternança política. Rajoy i el PP patrimonialitzen el poder i els símbols nacionals, és manifesten contra les decisions legítimes, legals, i democràtiques - penseu per exemple en les manifestacions contra l'aprovació de la llei que permet el matrimoni entre homosexuals - com si per dret natural el govern sempre hagués d'estar en mans de la dreta.
Afortunadament Espanya no és ni el PP, ni Rajoy.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Crec que le PP no ha paït la derrota del 14-M.Volen recuperar el poder com sigui i de la manera que sigui .Per ells tot val.Estan provocant confrontacions entre la població espanyola dient que els que es manifestein el dissabte o el divendres son el Espanyols sensats i els que no ens volem manifestar el dissabte som els insensats, dolents, etc...Penso que els que no pensem com ells(que per sort som molts ) haurem de dir prou a tot això que fan els del PP .Crec s' hauria de dir prou unitariament i que no fos una crida política ,si no de la ciutadania sense lemes de cap partit.No sé com, ni quina és la millor manera de fer-ho.Però no podem seguir així.

Anónimo dijo...

Totalment d'acord, Marta. Ja n'hi ha prou que els que vagin a les manifestacions del PP siguin "gente de buena fe" i "sensata". Lo de l'esquizofrènia del PP arriba a límits tals,... Avui m'han passat la portada del diari que és l'altaveu de la dreta, El MUNDO de no sé quin dia de l'any 1990. La portada hi ha un pres del GRAPO en vaga de fam en condicions similars al de Juana Chaos, i es queixaven del tractament inhumà que estava patint aquell home atenció "sean los que sean los crímenes que haya cometido". E, i tot això sense vergonya!!