TOGA

Ahir vaig tornar a posar-me la toga després d'uns quants mesos sense fer-ho. Mai he volgut deixar la meva professió d'advocat malgrat dedicar-me en quasi exclusiva a la política en els darrers anys. Em permet tenir la seguretat de que el meu retorn al món laboral es més fàcil, una certa independència de criteri, i un coneixement directe dels problemes de la justícia als que intento donar resposta des de la responsabilitat parlamentària a la comissió de justícia.

La sensació va ser magnífica, d'orgull de pertànyer a la professió i de divertir-me novament en una vista oral que es va allargar per més d'hora i mitja. A més va ser la primera vegada que intervenia en els jutjats de Madrid, en un tema de reclamació de lesions per accident de circulació on l'objecte principal de la controvèrsia era l'indemnització per lucre cessant - dany patrimonial, benefici deixat d'obtenir -.
Els jutjats de plaza Castilla no son molt diferents dels de la nostra demarcació gironina, tot i que la seva arquitectura funcional i la densitat de persones que hi treballen , de professionals i de justiciables dónen una sensació de atapaïment. Ara em queda poder intervenir algún dia al tribunal suprem o a l'audiència nacional, alts tribunals que no he tingut mai ocasió d'intervenir-hi, i que signifiquen en part la confirmació per un professional del dret.

El judici anterior al meu era la típica baralla veinal, un judici de faltes per amenaces i insults. Prèviament la jutgessa va demanar a les parts si podien acordar amistosament la renuncia de l'acció penal a canvi del compromís de demanar disculpes de la denunciada i la voluntat de no incòrrer en el futur en més incidents. No ho van acceptar però al minut de sentir la controvèrsia dels fets es veia clarissim que necessàriament es dictaria una sentència absolutoria. Tot i així la jutgessa va deixar que les parts expliquessin en detall les seves males relacions, amb intervenció de diferents testimonis i per tant la celebració de la vista oral, lluny d' arbitrar una solució, va empitjorar de ben segur la relació entre ambdues veines. Novament sentir aquell judici va confirmar-me les necessitats de reforma a l'administració de justícia, i l'oportunitat de creació d'un model de justícia de proximitat, en el que sembla no creure massa el ministre de justícia Fernández Bermejo. Seria molt millor que aquest tipus de controvèrsies fossin vistes i resoltes per jutges de proximitat, no necessàriament de carrera judicial, que permetrien per exemple que un judici com el que ahir vaig presenciar - amenaces sense prova suficient, que necessiten més d'una conciliació que d'una sentència penal - pogués ser vist per un professional del dret no necessariament jutge de carrera o fins i tot per un jutge de pau, i no tingués pendent a una jutgessa i secretària judicial de carrera que haurien pogut destinar aquest temps a atendre altres temes que més ho deurien demandar en un jutjat d'instrucció de Madrid.