La velocitat de la llum

Constitució del Congrés. La velocitat de la llum

(Article extret de Diari de Girona)


Comença la IX legislatura, i després dels resultats del 9 de març ahir es van constituir Congrés i Senat, amb la promesa o jurament del ?càrrec de diputats i senadors i la constitució de les meses d'ambdues cambres legislatives.
És un dia feliç, en què tothom expressa la satisfacció de ser partícip de la institució parlamentària. Aparentment sembla que serà una legislatura difícil però caracteritzada per unes millors formes de confrontació política, deixant de banda la crispació i tensió que van presidir bona part del debat parlamentari i l'ambient polític a Madrid en la darrera legislatura. Sens dubte, a més de la satisfacció personal, hi ha un enorme pes de la responsabilitat que als socialistes catalans ens han donat els electors amb els seus vots i la majoria de la representació parlamentària.
Avui també penso en el secretari general dels socialistes de Navarra i senador electe Carlos Chivite, que va ser enterrat ahir a la tarda. El vaig conèixer tant a Madrid com a Pamplona, a través de la meva amistat amb el diputat navarrès Juan Moscoso. Chivite era tot cor i passió política, però en el dia de constitució del Congrés el seu comiat també deixa de manifest el caràcter efímer de les responsabilitats públiques i els misteris de la nostra pròpia existència.
De bon matí hem quedat els tres diputats socialistes gironins, amb la Montse Palma i en Juli Fernández, per esmorzar plegats a la cafeteria Hontanares al carrer Sevilla, on m'he pres una tassa de xocolata desfeta que m'ha fet enyorar les de la Vienesa a Girona. Tot seguit, primera reunió del grup parlamentari, amb la nova direcció encapçalada per Toño Alonso i Ramón Jauregui i la presència del diputat del PSC Dani Fernández, en la qual se'ns reparteixen les paperetes de vot a la mesa del Congrés segons els acords amb la resta de grups parlamentaris. Així, una vegada més m'ha tocat votar la vicepresidència de CIU per a en Jordi Jané-fa quatre anys ho vaig fer per Jordi Vilajoana- i la secretaria de Joseba Beloki del PNB, i no poder-ho fer per la companya del PSC Tere Cunillera. Per cert, Jordi Xuclà i Carles Campuzano, de CiU, estaven molt pendents de les càmeres, segurament per actualitzar els seus blocs.
A les deu del matí va donar inici el primer ple de la legislatura. A les tribunes de convidats, molts familiars de diputats. Em fixo especialment en les mares dels companys diputats Juan Moscoso i de la diputada gironina Montse Surroca, i també de la nova diputada popular Dolors Montserrat, que inicia una nova nissaga política -la mare és diputada popular al parlament de Catalunya-, que comparteixen la satisfacció dels fills. També ho faig amb el diputat de l'Hospitalet i del PSC Jose Vicente Muñoz, que en anteriors legislatures va estar a punt d'entrar al Congrés i se'n va quedar a les portes, i que ara gràcies a l'excel·lent resultat del PSC a Barcelona finalment ho ha aconseguit. En Jose Vicente és l'expressió absoluta de la felicitat, home de fortes conviccions i capacitat de treball, està dret des del seu escó observant-ho tot, per no perdre's cap detall d'un dia tan significat. Veig també la ministra Chacón amb un notable avenç del seu estat de gestació i que és la viva imatge de l'èxit i l'alegria.
A la bancada del PP primers canvis, amb la nova portaveu Soraya Sáenz de Santamaría, al costat del diputat barceloní Ayllón i Cayetana Álvarez deToledo prop de Rajoy i Acebes, en el que vol significar el salt generacional i de direcció del nou PP. Per contra, Eduardo Zaplana ja ha retrocedit d'escó a l'hemicicle, en el que pot significar un pas cap al silenci, i als nous temps en la dreta espa?nyola. Gaspar LLamazares llueix un posat trist, i a més un targetó a la solapa demanant una nova llei electoral, que fa que sembli encara més solitària la seva presència parlamentària.
Es constitueix la mesa d'edat amb el diputat del PP Albendea presidint, i com a secretàries dues joves diputades socialistes, de Mallorca i Múrcia, de vint-i-sis anys: Miriam Muñoz i Sara Garcia. Tenen més edat que la que tenia el president del Govern, José Luis Rodriguez Zapatero, quan va iniciar la seva primera legislatura el 86, i per tant tot el futur per endavant. L'elecció del president del Congrés, José Bono, es produeix en segona volta, amb certa fredor i sense l'entusiasme que sí desperta l'elecció de la vicepresidència primera de Tere Cunillera. Després de votar l'elecció dels secretaris, assistim a l'emotiu jurament o promesa dels diputats que, s'allarga fins a prop de les dues. Els populars escullen majoritàriament la fórmula del jurament i la resta la de promesa. Els diputats republicans i algun de basc fan referència a l'imperatiu legal per acceptar la seva representació.
La jornada finalitza amb el discurs del nou president del Congrés, sorprenentment curt en relació amb el que va pronunciar fa quatre anys el president Marín. Ho fa amb to humil i conciliador, diu que vol ser el president de tots, que és compromet a ser just i que vol atendre especialment les minories. A les dues i deu dóna per inaugurada la legislatura. Molta feina, reptes, il·lusions i compromisos electorals per endavant en una legislatura especialment transcendent per al futur de Catalunya: nou finançament, desplegament de l'Estatut, dels avenços socials i resolució dels dèficits d'infraestrures, i també per al conjunt d'Espanya. Dino acompanyat -entre d'altres- dels meus amics diputats per Madrid i Segòvia, Antonio Hernando i Óscar López. Sortint de dinar i en plena carrera de San Jerónimo em trobo Javier Cercas, amic i veí d'infància al carrer Caterina Albert, a qui ara feia un temps que no veia. Com en tota la jornada d'avui m'adono del pas del temps, de com m'ha passat de ràpid l'anterior legislatura i de les coses que em queden per fer. La vida, el temps polític, de vegades transcorren com el títol de la darrera novel·la de Cercas, a la velocitat de la llum.