L'investidura del candidat a la presidència del govern Jose Luis Rodriguez Zapatero haurà d'esperar fins la segona volta en votació per majoria simple el proper divendres, a resultes del debat i votació de dimecres en que el candiat no va aconseguir la majoria absoluta necessaria. Tot i així ningú negarà ni la legitimita de l'elecció, ni la confirmació de la confiança dipositada per més d'onze milions de vots en les darreres eleccions pels socialistes i el gest que significa que únicament els diputats populars, els republicans i Rosa Díez hi hagin votat en contra i la resta de grups polítics representats al congrés s'hagin abstingut, fet que també deixa en franca evidència als republicans incapaços de trobar novament el seu espai en la política espanyola. Les sensacions són que el debat ha estat clarament guanyat per Zapatero i que s'obre un període legislatiu caracteritizat per una voluntat d'ampliar el diàleg i deixar de banda el clima de crispació que s'havia instal.lat en el debat polític en la darrera legislatura. Als passadissos del Congrés els diputats populars fan propòsit d'esmena i de necessitat d'establir nous ponts de diàleg i també un nou taranna popular pel nou temps politic.
El president i els ministres en funcions mantenen els seus escons blaus del govern en el debat. Els he observat més relaxats i tranquils després del resultat electoral, tot i que si un fa l'exercici individual d'intentar esbrinar pels seus rostres i gestos si continuaran o no en el nou executiu poden observar-se semblants més o menys amables. He comprovat el contrast respecte a fa quatre anys, quan el president Aznar, al que no vaig veure ni tan sols intercanviar una breu frase amb el seu company d'escó Rodrigo Rato. Acabada la votació va donar la mà al president Zapatero i sense parlar amb ningú més es va fer fonedís. Durant aquests anys m'han explicat múltiples anècdotes sobre l'anterior president, com la d'aquell ministre que comentava a companys seus de govern després que Aznar passés pel seu costat i no els hi dediqués ni un bon dia, i que els hi deia: vosaltres creieu que aquest sap que som els seus ministres?. Afortunadament Zapatero ha canviat moltes coses i entre d'altres les formes de fer política, més respectuosa, més amable, de constant invitació al diàleg, de no imposició. Així s'ha mostrat en el seu segon debat d'investidura, disposat a governar amb diàleg permanent i amb la col.laboració de tots els grups parlamentaris i demanant expressament a Rajoy que estigui present en els grans temes de la legislatura i de pacte d'Estat. El debat ha estat de contingut bàsicament programàtic, desgranant el pla de govern: benestar econòmic, modernització del país i per una convivència segura, i Zapatero ha afrontat per primera vegada l'horitzó de desaccelaració econòmica amb un seguit de mesures concretes per a la reactivació de l'economia i específicament pel sector de la construcció.
M'ha agradat especialment que el president fes referència a la necessitat del nou finançament autonòmic i local, amb respecte al nou estatut d'autonomia de Catalunya, que es comprometés amb la publicació de les balances fiscals - ho deia el nostre programa electoral -, això sí amb la novetat que ho farà amb dos mesos, i amb el desplegament del nou estatut i el nou marc competencial. I sobretot que reconeguent les dificultats amb que s'enfronta l'economia en els propers anys es comprometés a no fer ni un pas enrera en tots els avenços socials compromesos en el programa electora i molt especialment pel que fa referència a la llei de dependència i a les pensions mínimes. També he percebut un discurs clar en la necessitat de modernització de l'administració de justícia, en una solució immediata al bloqueig al sí del màxim órgan de govern dels jutges i magistrats, i en la desconcentració de l'administració de justícia amb la creació dels consells territorials de justícia, i en altres temes complexes com l'immigració, el canvi climàtic o les noves necessitats d'energia o aigua.
Rajoy ha estat sorprenenment simple i buit de contingut en la seva exposició inicial, sense cap idea, ni proposta i ha millorat - pels seus - com sol ser habitual en ell a la rèplica, on ha intentat posar de manifest contradiccions i febleses d'arguments de Zapatero, que habitualment és mostra menys sòlid a les rèpliques i dúpliques però que aquest cop ha estat contundent i infinitament més solvent que el lider de l'oposició. Cal reconèixer en el to i el discurs de Rajoy una voluntat de major diàleg i d'entesa en els temes d'estat, i una voluntat expressada de començar de nou, de deixar de banda el difícil clima de la legislatura passada. Rajoy viu aquests dies especialment observat pels seus, en permanent examen, qüestionat pels canvis a la nova direcció parlamentària que ahir s'estrenava en el debat d'investidura. Mentre la nova direcció no perdia detall dels debats i no deixava de prendre notes i aportar suggeriments al seu cap de files, lluny d'ells situats a la cinquena filera i molt distanciats de la nova direcció seien conjuntament els defenestrats de l'antiga direcció i els àngels caiguts: Torme, Hernando, Salom, Pujalte, Pizarro, Martinez Sieso o González Pons, amb poques ganes d'aplaudir les intervencions de Rajoy. Per Madrid ja circula cada dia amb més força la probable oposició al congrés del PP encapçalada per Esperanza Aguirre, els seus fidels i tots aquests descavalcats per Rajoy en aquest nou període polític. Curiosament han estat asseguts en bona part del debat al costat de la direcció popular el senador Vilajoana (CIU) i el senador Bofill (ERC), que semblaven estranyament còmedes en aquesta ubicació.
Duran i Lleida, com sempre manté un nivell d'intervenció que el sitúen com un dels parlamentaris amb major capacitat oratòria al Congrés. Li he agraït en un debat com aquest, les referències a Plà, Espriu i Martí i Pol, que han trencat el llenguatge exclusivament polític del debat. Aquest cop no semblava convincent i sincera la voluntat de distanciar-se del candidat Zapatero, l'anunci d'aquest de posar data a la publicació de les balances fiscals i una llunyana intenció d'estudiar el possible transvasament del Rhoina, l'han alleugerit i permés moure la posició de CIU fins a l'abstenció. En la contesta a Durán, Zapatero ens ha complagut especialment als socialistes catalans al definir-se convençut de la visió federal d'Espanya. Ridao per contra no va tenir una primera intervenció al Congrés molt afortunada, i va rebre potser les més severes contestes de la jornada per part del candidat, potser fonamentades davant la certesa de que la formació republicana votava negativament amb el PP l'investidura. Confio que aquesta posició inicial no condicioni la legislatura i que puguem arribar a acords - com en el primer tram de la legislatura passada - especialment quan hagin finalitzat les turbulències internes en el sí de la seva formació política. Llamazares que ha insistit en la necessitat de revisió de la llei electoral que l'ha condemnat a una mínima representació al Congrés i Herrera i Jorquera (BNG) van intentar marcar perfil propi però abstenit-se a l'investidura i deixant expressa voluntat d'entesa i acords al llarg de la legislatura.
El president i els ministres en funcions mantenen els seus escons blaus del govern en el debat. Els he observat més relaxats i tranquils després del resultat electoral, tot i que si un fa l'exercici individual d'intentar esbrinar pels seus rostres i gestos si continuaran o no en el nou executiu poden observar-se semblants més o menys amables. He comprovat el contrast respecte a fa quatre anys, quan el president Aznar, al que no vaig veure ni tan sols intercanviar una breu frase amb el seu company d'escó Rodrigo Rato. Acabada la votació va donar la mà al president Zapatero i sense parlar amb ningú més es va fer fonedís. Durant aquests anys m'han explicat múltiples anècdotes sobre l'anterior president, com la d'aquell ministre que comentava a companys seus de govern després que Aznar passés pel seu costat i no els hi dediqués ni un bon dia, i que els hi deia: vosaltres creieu que aquest sap que som els seus ministres?. Afortunadament Zapatero ha canviat moltes coses i entre d'altres les formes de fer política, més respectuosa, més amable, de constant invitació al diàleg, de no imposició. Així s'ha mostrat en el seu segon debat d'investidura, disposat a governar amb diàleg permanent i amb la col.laboració de tots els grups parlamentaris i demanant expressament a Rajoy que estigui present en els grans temes de la legislatura i de pacte d'Estat. El debat ha estat de contingut bàsicament programàtic, desgranant el pla de govern: benestar econòmic, modernització del país i per una convivència segura, i Zapatero ha afrontat per primera vegada l'horitzó de desaccelaració econòmica amb un seguit de mesures concretes per a la reactivació de l'economia i específicament pel sector de la construcció.
M'ha agradat especialment que el president fes referència a la necessitat del nou finançament autonòmic i local, amb respecte al nou estatut d'autonomia de Catalunya, que es comprometés amb la publicació de les balances fiscals - ho deia el nostre programa electoral -, això sí amb la novetat que ho farà amb dos mesos, i amb el desplegament del nou estatut i el nou marc competencial. I sobretot que reconeguent les dificultats amb que s'enfronta l'economia en els propers anys es comprometés a no fer ni un pas enrera en tots els avenços socials compromesos en el programa electora i molt especialment pel que fa referència a la llei de dependència i a les pensions mínimes. També he percebut un discurs clar en la necessitat de modernització de l'administració de justícia, en una solució immediata al bloqueig al sí del màxim órgan de govern dels jutges i magistrats, i en la desconcentració de l'administració de justícia amb la creació dels consells territorials de justícia, i en altres temes complexes com l'immigració, el canvi climàtic o les noves necessitats d'energia o aigua.
Rajoy ha estat sorprenenment simple i buit de contingut en la seva exposició inicial, sense cap idea, ni proposta i ha millorat - pels seus - com sol ser habitual en ell a la rèplica, on ha intentat posar de manifest contradiccions i febleses d'arguments de Zapatero, que habitualment és mostra menys sòlid a les rèpliques i dúpliques però que aquest cop ha estat contundent i infinitament més solvent que el lider de l'oposició. Cal reconèixer en el to i el discurs de Rajoy una voluntat de major diàleg i d'entesa en els temes d'estat, i una voluntat expressada de començar de nou, de deixar de banda el difícil clima de la legislatura passada. Rajoy viu aquests dies especialment observat pels seus, en permanent examen, qüestionat pels canvis a la nova direcció parlamentària que ahir s'estrenava en el debat d'investidura. Mentre la nova direcció no perdia detall dels debats i no deixava de prendre notes i aportar suggeriments al seu cap de files, lluny d'ells situats a la cinquena filera i molt distanciats de la nova direcció seien conjuntament els defenestrats de l'antiga direcció i els àngels caiguts: Torme, Hernando, Salom, Pujalte, Pizarro, Martinez Sieso o González Pons, amb poques ganes d'aplaudir les intervencions de Rajoy. Per Madrid ja circula cada dia amb més força la probable oposició al congrés del PP encapçalada per Esperanza Aguirre, els seus fidels i tots aquests descavalcats per Rajoy en aquest nou període polític. Curiosament han estat asseguts en bona part del debat al costat de la direcció popular el senador Vilajoana (CIU) i el senador Bofill (ERC), que semblaven estranyament còmedes en aquesta ubicació.
Duran i Lleida, com sempre manté un nivell d'intervenció que el sitúen com un dels parlamentaris amb major capacitat oratòria al Congrés. Li he agraït en un debat com aquest, les referències a Plà, Espriu i Martí i Pol, que han trencat el llenguatge exclusivament polític del debat. Aquest cop no semblava convincent i sincera la voluntat de distanciar-se del candidat Zapatero, l'anunci d'aquest de posar data a la publicació de les balances fiscals i una llunyana intenció d'estudiar el possible transvasament del Rhoina, l'han alleugerit i permés moure la posició de CIU fins a l'abstenció. En la contesta a Durán, Zapatero ens ha complagut especialment als socialistes catalans al definir-se convençut de la visió federal d'Espanya. Ridao per contra no va tenir una primera intervenció al Congrés molt afortunada, i va rebre potser les més severes contestes de la jornada per part del candidat, potser fonamentades davant la certesa de que la formació republicana votava negativament amb el PP l'investidura. Confio que aquesta posició inicial no condicioni la legislatura i que puguem arribar a acords - com en el primer tram de la legislatura passada - especialment quan hagin finalitzat les turbulències internes en el sí de la seva formació política. Llamazares que ha insistit en la necessitat de revisió de la llei electoral que l'ha condemnat a una mínima representació al Congrés i Herrera i Jorquera (BNG) van intentar marcar perfil propi però abstenit-se a l'investidura i deixant expressa voluntat d'entesa i acords al llarg de la legislatura.
El debat més intens de la jornada va coincidir al final, a les nou del vespre - diuen que en el prime time televisiu - entre Josu Erkoreka (PNV) i Zapatero. Erkoreka excel.lent parlametnari - de l'escola de Deusto com la majoria de parlamentaris nacionalistes bascos -, va convidar al candidat a arriscar-se, però utilitzant un llenguatge equívoc i desafortunat que podia donar entendre un cert mercantilisme de la política i del paper dels nacionalistes bascos que va ser contundenment contestat per Zapatero en els millors minuts del debat, fent elogi de l'activitat política i del compromís dels socialistes bascos en defensa de la democràcia i la lluita contra la violència.
La jornada de dimecres amb els representants del grup mixt, va tenir en l'intervenció de Rosa Díez una de les sorpreses del debat. Feia temps que no sentia un discurs de contingut tan clarament ultranacionalista - supera de molt els del propi partit popular -, que fins i tot demanava un replanteig de l'Espanya de les autonomies i un retorn a les competències estatals exclusives en sanitat i educació argumentats en una falsa necessitat d'igualtat en els serveis públics i suposades discriminacions amb temes de política lingüística. Cal reconèixer que Zapatero va tractar amb guà blanc a l'ex-socialista que hauria merescut una resposta més contundent. Oramas (CC9, va fer una intervenció incomprensible, apel.lant fins i tot al iusnaturalisme en defensa de l'ultraperifèria de les illes canàries, i que feia enyorar la vela oratòria del parlamentari canari Mardones que ha deixat la política a la present legislatura. Barkos (NaBai), tot i els retrets a la manca d'entesa per governar amb els socialistes a la comunitat foral de Navarra, també es va mostrar disposada a nous marcs d'entesa i va deixar el vot en l'abstenció.
Finalitzat el debat de dimarts, quan arribava a l'hotel on habitualment m'allotjo a a Madrid, a l'inici del carrer Arenal prop de Sol, mentre la desitjada pluja a Catalunya queia amb insistència a la capital d'Espanya, un músic de carrer tocava amb la seva guitarra una preciosa versió acústica de la meva cançó predilecte: stairway to heaven de Led Zeppelin. Ho vaig interpretar com un desig de bona legislatura i de bon govern, el mateix dia que s'iniciaven les obres de desdoblament de la carretera N-II entre Sils i Maçanet. Tant de bo siguin signes de progrés i benestar pels propers anys.
La jornada de dimecres amb els representants del grup mixt, va tenir en l'intervenció de Rosa Díez una de les sorpreses del debat. Feia temps que no sentia un discurs de contingut tan clarament ultranacionalista - supera de molt els del propi partit popular -, que fins i tot demanava un replanteig de l'Espanya de les autonomies i un retorn a les competències estatals exclusives en sanitat i educació argumentats en una falsa necessitat d'igualtat en els serveis públics i suposades discriminacions amb temes de política lingüística. Cal reconèixer que Zapatero va tractar amb guà blanc a l'ex-socialista que hauria merescut una resposta més contundent. Oramas (CC9, va fer una intervenció incomprensible, apel.lant fins i tot al iusnaturalisme en defensa de l'ultraperifèria de les illes canàries, i que feia enyorar la vela oratòria del parlamentari canari Mardones que ha deixat la política a la present legislatura. Barkos (NaBai), tot i els retrets a la manca d'entesa per governar amb els socialistes a la comunitat foral de Navarra, també es va mostrar disposada a nous marcs d'entesa i va deixar el vot en l'abstenció.
Finalitzat el debat de dimarts, quan arribava a l'hotel on habitualment m'allotjo a a Madrid, a l'inici del carrer Arenal prop de Sol, mentre la desitjada pluja a Catalunya queia amb insistència a la capital d'Espanya, un músic de carrer tocava amb la seva guitarra una preciosa versió acústica de la meva cançó predilecte: stairway to heaven de Led Zeppelin. Ho vaig interpretar com un desig de bona legislatura i de bon govern, el mateix dia que s'iniciaven les obres de desdoblament de la carretera N-II entre Sils i Maçanet. Tant de bo siguin signes de progrés i benestar pels propers anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario