obertura solemne de les Corts

- article publicat a Diari de Girona -

Acabo de rebre un correu d'una mestra de Girona que conec per amics comuns i que em diu que, escoltat el discurs del president Bono i havent-li semblat contundent, generós i francament il·lusionant, creu que li ha arribat el moment de treballar per l'Estat que l'ha preparat acadèmicament, implicant-se en el projecte polític del PSC. Una bona notícia que confirma la centralitat política del PSC i la capacitat de generar noves adhesions, nous perfils, i nova massa crítica al nostre projecte per a Catalunya i per a Espanya. Efectivament, el discurs del president del Congrés ha estat el més destacat en la sessió d'obertura solemne de la legislatura, un elogi a l'activitat política i als valors compartits i a les emocions sinceres per part dels actors polítics. El diàleg constant i el saber escoltar són per a Bono els eixos vertebradors d'aquesta nova legislatura que s'inicia. Aquest sembla el fil conductor del nou escenari polític: el del pacte, el del diàleg, així ho va iniciar el president del Govern i el portaveu del principal partit de l'oposició en els discursos d'investidura, i l'ha continuat el president Bono en el seu discurs d'ahir, que també va seguir el monarca Joan Carles en el seu discurs d'obertura solemne. A diferència de fa quatre anys, he trobat a faltar en el discurs del Rei apel·lacions més clares a la diversitat i pluralitat dels pobles i cultures d'Espanya, tot i que ha definit l'Estat com a modern, unit, plural i divers, i ha fet el seu discurs amb plena sintonia a l'arquitectura central de tot allò que va expressar el president del Govern en el seu debat d'investidura, i recordant a les Corts la necessitat de polítiques d'Estat i de fer-ho amb consens, molt especialment en la lluita contra el terrorisme. A la tribuna de convidats escoltaven atentament la majoria de presidents de comunitats autònomes: Montilla, Aguirre, Revilla, Antich..., l'alcalde de Madrid Gallardón a prop però lluny de la presidenta de la comunitat, i l' expresident Marín entre d'altres. En la sessió solemne s'han estrenat els nous ministres, amb un orgullós i marcat accent femení. En la setena filera, on jo era assegut, s'asseien també els fins ara ministres Caldera, Clos, i Narbona, i els secretaris d'estat Vegara, Moraleda i Morlán- aquest sí confirmat nou secretari d'estat de planificació del Ministeri de Foment-. Els seients habituals del Congrés es canvien per seients més petits per tal de donar cabuda a diputats i senadors. Observo que a les bancades del PP se situen a les primeres fileres la majoria de diputades i senadores, signe inequívoc de la galanteria de la dreta, però hi destaca com una figura respectuosa però ja decrèpita el senador Fraga-un autèntic fouché de la política- que consagra avui la continuïtat en el regim constitucional de l'antic activista del règim franquista. No deixa de sorprendre'm de la Família Reial el seu posat en escena, absolutament hieràtic, sense gesticulació ni d'aprovació, ni de cap tipus en tota la durada de l'acte. Els diputats republicans també segueixen amb respecte tot l'acte i únicament queden asseguts en el moment que la Cambra dóna la benvinguda als monarques a peu dret i amb aplaudiments. Després dels discursos, el protocol obliga a la salutació un a un de diputats i senadors als membres de la Família Reial, i m'atreveixo a dirigir-me a la infanta Cristina en català -que va aprendre també en les seves estades a Palamós-, altesa..., i em respon amb un somriure. Tot seguit una parada militar, amb desfilada de representants dels tres exèrcits que des de dilluns dirigeix la flamant nova ministra de Defensa Carme Chacón i l'entrada per única vegada en tota la legislatura per la porta dels lleons. Un cop a dins, doble sorpresa, ni l'habitual proximitat dels monarques amb els diputats -aquest cop han fet un reservat només amb els membres del Govern i els membres de la mesa del Congrés i Senat-, ni tampoc l'aperitiu que solia servir-se, probablement signe d'austeritat del nou president de la cambra. Als passadissos tothom pendent de les valoracions del nou Govern i dels nomenaments dels càrrecs intermedis i de les noves responsabilitats en el grup parlamentari. Per fi la legislatura comença a caminar, encara que ho faci lentament.