Oasis o l'estil gironí de fer política

Sovint s'ha utilitzat el terme "l'oasis gironí" o"l'estil gironí de fer política", fent referència a una situació suposadament atípica de la pràctica política a les comarques gironines, basada en un exquisit respecte institucional, de col.laboració entre partits, de defensa de l'interés comú, de verb florentí amb l'adversari i d'oposició dura però constructiva. Probablement el métode ha fet una certa escola, i malgrat els presents temps més convulsos electoralment, les noves generacions de representants polítics fem nostre l'interés en la política del diàleg, de la col.laboració i denostem la política de confrontació i destrucció del adversari. Avui mateix un polític experimentat però jove generacionalment, l'alcalde de Puigcerdà i diputat provincial Joan Planella, en feia esment en el seu discurs com portaveu repubilicà en el ple de constitució de la diputació. Apel.lava a aquesta manera de fer política per tal que la diputació de Girona no és convertís en un escenari de confrontació dialèctica i política fora dels límits habituals de "l'oasi gironí".

Sembla que la primera resposta ha estat negativa ja que el portaveu de CIU Jaume Torramadé ha fet un discurs extremadament crític contra el pacte legítim de govern ERC-PSC que ha portat a l'alcalde de Vilabrareix Enric Vilert a la presidència de la Diputació de Girona. M'ha extranyat en un polític de la talla, de la capacitat de diàleg i del tarannà del saltenc, només ho puc entendre des de la profunda decepció i amargor de deixar al mateix moment les tasques de govern al seu municipi i a la pròpia diputació. M'ha recordat també un dels motius pels que un dia em vaig decidir identificar-me amb el partit dels socialistes de catalunya, cansat de que només uns pensessin que son els únics que genuinament podien defensar els interessos de Catalunya i els únics capacitats per governar-ne les institucions. Per això també he trobat a faltar a l'acte de constitució l'ex-president Carles Páramo, convençut com n'estic de que les institucions i les persones estan per damunt, maltrat les decepcions i frustracions personals i partidistes.

Potser per tot això qui més m'ha agradat avui ha estat l'alcaldessa de Palamós i vicepresidenta primera Teresa Ferrés que ha defensat la legitimitat del pacte i s'ha dedicat a oferir el nou govern per treballar per tots i cadascún dels municipis de les comarques de girona , per la seva gent i per potenciar les polítiques de proximitat. La política com a compromís personal i servei públic des d'on pertoqui fer-ho, des del govern o des de l'oposició, i amb professionalitat i diàleg, que és el que ens demanen els ciutadans.

Després de viure un període a Madrid de confrontació dura i partidista, confio que els polítcs gironins sapiguem entendre'ns, discrepar, i respectar-nos, i si cal exportar el suposat model que ens diferencia qualitativament, més enllà de Girona.