Àlex Sáez

ESCÓ 1706: Crónica del debat de l' Estat de la Nació (I)

El debat de l'estat de la nació es sens dubte el més important del curs parlamentari. El d'aquest any es presentava decisiu per ponderar les forces de govern i oposició davant les futures eleccions generals de l'any vinent i per demostrar la fortalesa del president Rodriguez Zapatero i l'aval de la gestió del govern.

El congrés s'envolta aquests dies d'una gran expectació, he tingut serioses dificultats per travessar el pati del congrés que dóna accés al palau del congrés davant la gran quantitat de periodistes, fotoperiodistes i cameres que esperaven l'arribada del president.

Des del meu primer debat compleixo alguns rituals: arribar el primer a l'hemicicle i dinar el segon dia de debat amb el company diputat Francesc Vallés, amic previ a coincidir en el congrés. Aquesta vegada no he estat el primer en arribar se'm han avançat els diputats populars Fernández Díaz i Pujalte. A la tribuna de convidats el primer en arribar-hi ha estat el president d'Aragó Marcelí Iglesias i el primer membre del govern que ocupa els escons blaus es la ministra Carmen Calvo. Observo també a la tribuna l'esposa del president Sónsoles Espinosa, que discreta, atenta i també amb molta tensió seguirà totes les intervencions de la sessió. A la mesa del congrés Gabriel Cisneros, pare de la constitució, aguantarà amb dignitat i moltes dificultats bona part de la jornada, malgrat el seu delicat estat de salut. També tinc ocasió de saludar al president de l'Espanyol Dani Sánchez-Llibre que assisteix també com a convidat als debats i m'assegura que el club no vendrà Raul Tamudo.

Posteriorment l'hemicicle s'anirà omplint fins que a les dotze en punt, i després d'un minut de silenci - de fet uns segons - en memòria de les víctimes del Iemen, Rodriguez Zapatero pren la paraula.

Al meu parer aquest ha estat el debat més sòlid i contundent que he escoltat al president del govern en la present legislatura, tan en la seva primera intervenció, com sobretot a les répliques i dúpliques, en les que en altres debats no havia respós amb tanta solvència.

Gran part del debat l'ha centrat en l'obra de govern, en la gestió feta, en els compromisos acomplerts, malgrat reconèixer que resten problemes per resoldre i molt a fer. La bona situació de l'economía ( el PIB s'ha incrementat més de 100.000 m€ des de 2.004, Espanya és el tercer inversor estranger entre els països de l'OCDE ), la puja de les pensions ( les pensions mínimes han pujat entre un 13% i un 25% afectant a 3.000.000 de persones ), la puja del salari mínim interprofessional un 24% i la posada en funcionament del quart pilar de l'estat del benestar amb la llei de dependència que atendrà aquest any a 200.000 famílies que tenen una persona amb gran dependència al seu càrrec, son bons exemples dels avenços i de la bona gestió del govern. També ha assumit responsabilitats en el fracassat procés de pau a Euskadi i ha tancat qualsevol oportunitat pel diàleg amb ETA. Aquesta manifestació ha deixat al partit popular sense el discurs com el tenien previst. Tot i així Rajoy a més de les desqualificacions i la manca de respecte cap al president, ha intentat novament pivotar el seu discurs en la crítica a la política antiterrorista del govern i al procés de pau com argumentari únic i possible d'atacar l'acció de govern. Cap crítica a la política econòmica o a la política social i cap idea, ni cap alternativa. Això sí un altre argument de pes ha tornat a sortir en el discurs de Rajoy: el suposat error de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Per primera vegada en un debat de l'estat de la nació tinc la sensació de que el líder de l'oposició ha perdut molt clarament, amb un discurs sense cap argument i sense credibilitat. Amb l'atenta mirada de la presidenta Esperanza Aguirre des de la tribuna i amb el futur retorn de Rodrigo Rato, el lideratge conservador de Rajoy sembla definitivament declinar.

Crec sincerament que el president Zapatero en surt reforçat del debat i que ha aconseguit també traslladar-nos projectes i objectius de futur: assolir la plena ocupació a la propera legislatura, ampliacions de protecció socials, més inversions en educació i investigació i ciència, lluita contra el canvi climàtic, dotació d'infraestructures i com a proposta més rellevant l'ajuda universal de 2.500 euros per cada fill que neixi a partir d'avui o que s'adopti i que rebran totes les famílies amb residència legal a Espanya.

Quan tanco aquesta crònica d'urgència, Josep Antoni Durán i Lleida es dirigeix a la tribuna d'oradors, potser avui decideixi aclarir les intencions de futur sota l'atenta mirada dels diputats de convergència democràtica, no sempre conformes amb l'estratègia del líder democristià. La primera jornada del debat s'allargarà fins al capvespre.