FESTIVALS D'ESTIU (I)

Arriba l'estiu i de cop una enorme oferta de festivals musicals ens dóna l'oportunitat de tenir a prop de casa els millors intérprets i de diferents géneres musicals. Perelada, Palafrugell, Girona, St. Feliu de Guixols, Vilabertrán, Torroella de Montgrí tenen programes irresistibles i si fem alguns quilòmetres més l'oferta s'amplia. Tant de bó tingués pressupost i vacances al juliol per fer una bona inmersió en l'oportunitat que ens ofereixen tots aquests festivals.

El meu primer tast de l'estiu va començar per casa, amb l'inaguració del festival de músiques religioses i del món de Girona, que aquest any de la mà de Victor Garcia, David Ibañez i Ignasi Thió ha decidit obrir-se a noves músiques i nous interprets. Césarea Évora i Taj Mahal dos figures de renom i d'acceptació del gran públic han passat per l'incomparable auditori de les escales de la catedral. Únicament vaig assitir al concert inagural al nou auditori de la devesa amb el the sacred concert de Duke Ellington dirigida per un dels virtuosos del jazz espanyol, el valencià Perico Sambeat, i amb la participació de bona part de les corals de Girona. Feliç idea la de fer participar els conjunts orquestrals i corals locals com a produccions própies del festival. El concert no va ser fàcil i em vaig quedar amb les ganes de disfrutar de veritat amb el saxo excepcional de Sambeat.

Paga la pena també apropar-se a Barcelona per consumir alguna de les excel.lents propostes del seu festival grec. Aquest any he tingut la sort de assistir a un concert excepcional d' Antony and the johnsons. Antony Hegarty és un vocalista inclassificable però dotat d'una veu i sensibilitat fora del comú. Descobert per Lou Reed i Laurie Anderson s'ha convertit en un dels artistes revelació de l'escena neoyorkina. El concert al Grec va ser espectacular, amb una banda de músics impressionant, interpretant bona part dels temes del seu disc imprescindible i'm bird now i alguns temes i versions noves. Coincideixo amb el primer tinent d'alcalde i regidor de cultura Carles Martí i amb l'artista olotí Kim domene.

La meva visita d'aquest any fora de les fronteres pel festival d'aix en provence. Una bona excusa per visitar la provenza - cal perdres per St. Remy ! - i el seu festival operistic que enguany estrenava nou auditori amb die walküre. Decideixo però anar a algún dels escenaris tradicionals a l'aire lliure, concretament al Théâtre du Grand Saint-Jean per assistir a l'ópera die entführung aus dem serail - el rapte al serrallo - de Mozart, que compta amb una escenografía brillant del pintor mallorquí Miquel Barceló. Ambient festiu, amb la tradició del picnic previ al concert als camps de la provenza i això sí amb repartiment de mantetes per combatre la fred humida de la nit... que no em priva del constipat de l'estiu!

El festival de Perelada ens ha regalat novament la visita del Jarrett trio , un concert auténticament excepcional, l'éxtasi de l'equilibri musical. Keith jarrett, Gary Peacock i Jack deJohnette van oferir un concert perfecte amb moments irrepetibles amb el Round midnight i la deliciosa when i fall in love. Fan de la deconstrucció própia del jazz la perfecció musical. La nómina d'admiradors de l'estimat Keith Jarrett em fa coincidir amb la consellera Montserrat Tura, el delegat del govern Jordi Martinoy, el periodista Salvador García " gaddafi" , el critic de cinema Àngel Quintana i els advocats Elena Rossich i Joaquim Bech de Careda. La majoria repetim - jo l'he escoltat en directe sis vegades - lluny de les 136 de l'entrenador de futbol Enzo Ansalone que descriu amb precisió en el programa de mà les sensacions i satisfaccions d'escoltar en directe al mestre Jarrett.