EFECTE LLACH

Dissabte no vaig anar a Verges, tot i que em confeso admirador de la música de Lluís Llach, que forma part de la banda sonora de la vida de molts de nosaltres que identifiquem les seves cançons i músiques amb diferents instants presents o passats. Ja preveia que els responsables polítics no serien rebuts amb especial estima i que per coherència en Lluís evocaria en el concert el seu pensament polític.

LLuís Llach va definir-se d'esquerres i nacionalista radical, en un moment polític especialment delicat fruit del despropòsit en que està instalada la dreta nacional espanyola. Certament en els darrers anys quan el PP ha atiat el seu sentiment ultranacionalista durant el govern Aznar o en aquests darrers any d'oposició de Rajoy amb l'espanya se rompe i la masiva utilització dels símbols espanyols - i alguns preconstitucionals - en les convocatòries de manifestacions, desperta a Catalunya un nacionalisme reactiu. L'indicador més significatiu d'aquesta tendència és el creixement espectacular d'ERC a les eleccions legislatives de 2.004 on van passar de l'escó de Joan Puigcercós - al que cal reconèixer també una brillant etapa parlamentària a Madrid - als vuit diputats que avui tenen al Congrés de diputats.

A ERC no se li deu escapar que en situacions de confrontació i de radicalisme nacionalista espanyol creix a Catalunya també el sentiment nacionalista com a reacció a l'immoderació i a l'atac frontal contra les institucions catalanes, i que per altre banda el resultat incert de la sentència del Tribunal Constitucional en relació als recursos del PP i el Defensor del Poble contra l'Estatut d' Autonomía de Catalunya alimenta també un clima pólític prou tens. Fins ara ERC ha demostrat prou maduresa en el govern de la Generalitat per no caure en la provocació constant en que s'ha convertit la política que practica el PP, és per això que han sorprés les declaracions del viceprimer secretari dels republicans Xavier Vendrell oferint una suposada aliança amb CIU en cas que estigués disposada a convocar un referendum d'autodeterminació. Coneixent anticipadament la resposta de la federació nacionalista, les declaracions de Vendrell són al meu parer inoportunes, poc responsables i que només s'entenen en clau estrictament d'eleccions municipals i en l'horitzó de les futures eleccions generals. Seria desitjable una rectificació o matització de les seves declaracions per preservar l'estabilitat política i institucional que ha assolit el govern de la Generalitat i evitar donar nova munició a la dreta reaccionària del PP. Potser sense pretendre-ho Lluís Llach -algú ja ho anomentat l'efecte Llach- pot haver inspirat nous ànims a aquells que volen construir el seu projecte nacional a Catalunya contra els nacionalistes espanyols. Afortunadament crec que el projecte d'Espanya plural, federalitzant s'anirà consolidant malgrat els esforços de ruptura i de fracció que utilitza intencionadament el PP, i la nova dreta d'influència feixista.

"...per això malgrat la boira cal caminar...".

CONFIDENCIAL:Amb Lluís Llach tinc la recança de no haver pogut aconseguir, en el meu darrer any com a regidor, que pugués venir a Girona a fer un concert públic al parc del migdia i en el marc de les fires, dificultats de dates i pressupostàries m'ho van impedir. Després ho vam intentar amb en Joan Manel Serrat que per dates no va poder venir però es va comprometre l'any després amb el magnífic concert que va oferir a les fires del 2.004 al pavelló de fontajau acompanyat per la OBC.

RUBALCABA

Alfredo Pérez Rubalcaba ha tornat a donar avui una lliçó de bon parlamentarisme, d'arguments, de defensa de l'estat de dret, i ha deixat en evidència l'estratégia interessada del partit popular (PP)

El PP a través del seu portaveu Eduardo Zaplana, i acompanyada en la gesticulació per una histriònica Alicia Sánchez-Camacho ha fet tot un exercici d'irresponsabilitat política utilitzant la política antiterrorista com a arma política per intentar derribar el govern socialista i el president Jose Luis Rodriguez Zapatero.

Rubalcaba ha desacreditat les mentides i el cinisme en que basen els seus arguments el PP, les excarcelacions de presos i els beneficis penitenciaris acordats en temps de l'administració popular i la doble moral que utilitza el PP enganyant els seus propis electors i intentant manipular i patrimonialitzar les víctimes del terrorisme.

El cas de Juana ha tingut resolució des d'un punt de vista penitenciari i legal, avalat pel govern amb criteris jurídics i humanitaris, i en relació al delicte d'amenaces pel que ha estat condemnat atès que va complir la pena de terrorisme a la que va ser condemnat d'acord amb el codi penal de 1.973. No s'ha cedit al xantatge del pres que podia plantejar-se en termes de llibertat o mort. De Juana Chaos està en llibertat vigilada i no ha estat excarcelat tal i com correspón a la concesió del segon grau penitenciari, fins i tot l'administració ha estat prou rígida al no concedir-li el tercer grau penitenciari .

" La responsabilitat moral no s'extingirà mai, la responsabilitat legal - dels delictes de terrorisme - ha estat complerta " - ha dit Rubalcaba- i aquest és precisament el nucli del debat que no vol escoltar el PP. No el vol escoltar quan son responsables de la concessió de redencions de penes a de juana de més de divuit anys, algunes per motius gens justificables. El que importa és tornar al poder costi el que costi encara que això arrossegui descrèdit per les institucions de l'estat i per la política en general.

Rubalcaba és avui un dels polítics més brillants en actiu, ministre amb Felipe González i ministre de l'interior ara amb Jose Luis Rodríguez Zapatero, per això algú l'ha batejat com el Fouché de la política espanyola. A diferència del polític francés Rubalcaba s'ha mantingut sempre fidel a les idees, al socialisme i al servei als ciutadans, i potser hi comparteix amb aquell l'habilitat i seducció necessària per mantenir-se en primera línea de la política en períodes molt diferents. Sens dubte si algún dia s'escriu l'història de la pau a Euskadi Rubalcaba hi tindrà alguns capítols. Un crack.

JAZZ TERRASSA

El mes de març és la data anual del meu peregrinatge a Terrassa i al seu magnífic festival de jazz que any rera any ens sorprén amb una programació de luxe gràcies al capteniment i a la dedicació del valentí i la susanna, amb qui també he coincidit en peregrinatges als altres grans festivals de jazz a vitoria-gasteiz i donosti. Aquest any hi vaig molt ben acompanyat per la meva col.lega d'escó al congrés de diputats i ex-regidora terrassenca la Dolors Puig.

Si hagués triat un grup que em venia de gust escoltar en directe, segur hauria escollit entre d'altres el esbjörn svensson trio. Quan fa uns dies us explicava en un post els meus pianistes i trios de jazz preferits - coincideixo en molts amb el meu bon amic Jordi Martinoy - us destacava l'svensson trio, un dels pocs que no havia pogut mai escoltar en directe, però terrassa m`'ho va proporcionar el passat dissabte. Magnífic concert, amb el clima próxim i respectuós que poques catedrals del jazz tenen com a terrassa. La presentació imprescindible del valentí, l'entrega dels músics a un públic respectuós i exigent, i la proximitat dels músics en el post-concert- aquest cop hi intercanvio quatre mots amb el meu anglès nivell first i em signen també un cd- , son ingredients que converteixen el festival de terrassa en un referent.

Els e.s.t ( esbjörn svensson trio ) és un trio innovador, a voltes amb músiques properes al pop, a voltes amb el jazz més vanguardista. Una molt bona recomenació per els no iniciats en el jazz, també hi afegeixo els the bad plus, amb un estil similar, que no decepcionaràn a ningú i una bona manera de començar a estimar el jazz - i us aviso que quan això comença no té retorn!-.

Em va sorprendre dissabte l'evolució dels e.s.t cercant noves sonoritats als seus instruments, més electrònics, que em va semblar influència d'un altre trio imprescindible i inclassiflicable els americans medeski, martin & wood, història viva del jazz del segle XXI.

Terrassa no s'acaba aquí, aquest any encara hi podrem veure més actuacions estelars, per exemple el dijous 22 el mític baixista Ron Carter , el 23 el pianista de l'admirat Gillespie Kenny Barron, el 24 la vocalista brasilera Luciana Souza i el 26 un dels millors bateristes del món Jack deJohnnete, baterista de l'excels Jarret trio. Molts motius per tornar aquest mes a Terrassa.

GIRONA EN BONES MANS

Valen-me de la meva condició de primer secretari de l'agrupació del PSC de Girona, no he deixat d'assistir als plens de l'ajuntament si coincideix un dimarts que no tinc sessió plenaria al Congrés de diputats. Ho faig en primer lloc per mantenir-me al dia del debat municipal, per donar suport als meus companys del grup municipal, però també amb un punt nostàlgic dels feliços cinc anys participant del govern de la meva ciutat.

Com els jugadors de futbol que passen més nervis a la banqueta que en el camp, quasi visc amb més intensitat el ple municipal des del públic que quan ocupava un seient de regidor de govern. Tot i així paga la pena comprobar que les sessions plenaries transcorren amb la seguretat i decisió que l'alcaldessa Anna Pagans i l'equip de govern imprimeixen. Tant és així que l'oposició ha quedat molt desdibuixada, però potser també cal agrair-li el to respectuós i de propostes en positiu que sempre utilitzen les seves portaveus Zoila Riera (CIU) i Concepció Veray (PP).

Ahir va protagonitzar en bona mesura el ple, l'informe anual de la defensora del ciutadà Teresa Seseres, que ha sabut posar el segell d'efectivitat i prestigi a aquesta nova institució al servei dels ciutadans. Les recomenacions de la defensora s'han convertit amb un instrument eficaç per millorar el servei de l'administració pública valorades pel govern i per l'oposició.

També va ocupar bona part del ple tres mocions dels grups municipals: una sobre la detenció de la sarrianenca Núria Pòrtules, una altra sobre la plena igualtat de les dones i una darrera sobre la gestió de Renfe. Vaig pensar que pràcticament repetiem alguns dels debats viscuts en els darrers dies al ple del Congrés de diputats - llei d'igualtat, renfe- i que tenia dubtes si algún d'aquests debats calia reproduir-los al consistori, però sens dubte és un nou exemple que la proximitat de la política municipal fa precisament que hagi d'ocupar-se del problemes que més neguiteixen als ciutadans i les causes de les mocions ho eren. A la plaça del vi esperant la sortida del ple un grup de companys de la Núria és manifestaven demanant la seva llibertat. Potser no ho poden fer a les portes de l'Audiència nacional o del ministeri de justícia i és raonable que ho facin davant els representants més directes del poble.

Entre el públic assistent al ple hi comencen a aparèixer futurs candidats al nou consistori, ahir hi era present bona part de la candidatura de CIU a les properes eleccions municipals amb el seu candidat Carles Puigdemont al capdavant. Tinc un profund respecte per Puigdemont, i crec que aportarà idees noves i interessants a la ciutat, però també tinc el convenciment que la bona gestió de l' Anna Pagans, del PSC, així com dels nostres companys de govern ens hauria de donar una amplia majoria a la convocatòria electoral del proper 27 de maig.

Acabat el ple tinc temps d'arribar al darrer quart del partit de la Fiba cup Akasvayu Girona- Panaioios on és decideix favorablement el primer partit de l'eliminatòria pels gironins. Aquest equip té solidesa per arribar a la final four de la Fiba cup i guanyar-la, i si fos a Girona al pavelló Fontajau fantàstic!.

ESPANYA ES RAJOY I EL PP?

En el joc de despropòsits en que vol convertir la política a Espanya el Partit Popular (PP) i Mariano Rajoy amb l'únic objectiu de tornar al poder en les eleccions legislatives de 2.008, hi ha una novetat: la frívola apropiació dels símbols nacionals per donar entendre que són els únics defensors de l'unitat d'Espanya i valedors de l'orgull patri. Ja hem observat com en les darreres manifestacions convocades per la asociación de víctimas del terrorismo (AVT) i el PP han anat apareixen cada cop més banderes nacionals i algunes de pre-constitucionals, com han fet sonar l'himne nacional, i com és fan constans referències a l'unitat d'Espanya.

Rajoy amb la convocatòria de la manifestació de dissabte insisteix en l'estratègia, establint com a capçalera de la manifestació el lema "España por la libertad", i justificar-ho dient que la mobilització de dissabte pretén mostrar el "rebuig dels espanyols a la decisió política". Segur que els signes nacionals i l'himne seran a partir d'ara molt més presents en tots els actes de partit del PP, inclusos els seus congressos, despertant un nou nacionalisme espanyol ranci i perillós. A vegades penso que és una autèntica provocació per que l' altra Espanya és manifesti amb les banderes republicanes i vindiqui l'himne nacional de Riego. Quina irresponsabilitat! la bandera i l'himne d'Espanya és de tots els espanyols i el PP n'està fent un ús patrimonial amb criteris de rendibilitat política. L'estratègia del PP es donar la sensació que estem en un país de crispació, de caos, de desgovern, de fractura nacional, sense importar l'influència que finalment pugui despertar en part de la ciutadania. Els altres partits polítics, i els ciutadans assenyats que coneixem l'història de fractura del nostre país no caurem en la provocació.

Espanya avui és un país modern i avançat, amb unes tases de creixement molt per sobre de la resta de paísos de l'Unió europea, un país d'oportunitats i de bons serveis públics que ha permès repartir correctament la riquesa i un país plural que respecta l'autogovern i els trets diferencials de les cultures i pobles que l'integren. El nostre és un model d'éxit, d'entesa i de pacífica convivència que l'afany de poder del PP no trencarà. El terrorisme i la manca de pau a Euskadi és una de les preocupacions principals al nostre país, i és responsabilitat del govern intentar solucionar-ho amb tots els mitjans al seu abast, i amb l'aval de la majoria electoral que va donar-li el govern a Zapatero i als socialistes el 14-M del 2.004. Aquest és el mal d'origen del PP no haver acceptat mai la derrota democràtica, ni l'alternança política. Rajoy i el PP patrimonialitzen el poder i els símbols nacionals, és manifesten contra les decisions legítimes, legals, i democràtiques - penseu per exemple en les manifestacions contra l'aprovació de la llei que permet el matrimoni entre homosexuals - com si per dret natural el govern sempre hagués d'estar en mans de la dreta.

Afortunadament Espanya no és ni el PP, ni Rajoy.

DE JUANA CHAOS

De juana chaos és un criminal, un terrorista amb vinticinc assassinats a les seves espatlles i per això va ser condemnat a una condemna severa i al compliment de privació màxima de llibertat a 30 anys de presó en aplicació del codi penal del 73. En compliment dels beneficis penitenciaris que el codi penal del 73 permetía - no aplicables en el codi penal en vigor -, va complir la pena imposada, després de passar 18 anys i més de cent dies de presó.

Posteriorment, en un context d'alarma social per la seva possible excarcelació va ser condemnat per un delicte d'amenaces - que no de terrorisme - a dotze anys de presó per l'audiència nacional per uns articles publicats al DEIA, sentència que va ser modificada pel suprem a una pena de tres anys. Ja he explicat en un altre post que la sentència va ser segons el meu criteri desproporcionada. De juana està complint des de agost de 2.005 presó per aquest delicte d' amenaces que no pels delictes de sang. En aquest context s'ha produit la vaga de fam i les seves conseqüències que han posat al pres al límit de la vida. L'Estat és avui garant de la vida de De Juana i el seu delicat estat de salut ha aconsellat una decisió penitenciaria valenta però basada en raons legals i humanitàries. El govern i Alfredo Pérez Rubalcaba han adoptat la decissió adequada protegint la vida d'aquell que ha demostrat que no respecte la dels altres, però és una decisió que demostra la grandesa de la democràcia i de l'estat de dret. No s'ha excarcelat a De Juana que continuarà complint la condemna en règim vigilat, se li ha aplicat el segon grau, i fins i tot se li podria haver acordat el tercer grau atès que el art. 104.4 del Reglament penitenciari diu que " Los penados enfermos muy graves con padecimientos incurables, según informe médico, ... podrán ser clasificados en tercer grado por razones humanitarias y de dignidad personal, atendiendo a la dificultad de delinquir y a su escasa peligrosidad".

Rubalcaba avui deia que la diferència entre els terroristes i els demòcrates és que nosaltres respectem el dret a la vida de tots. Entre tots hem salvat la vida a De Juana, la democràcia li ha garantit els drets que ell no va respectar amb ninguna de les seves vinticinc víctimes . Hem de poder explicar a les víctimes que la finalitat del nostre estat de dret i de les penes no és merament retributiva. Vull pensar que la generositat amb la que s'actuat ha de fer reaccionar als violents i tant de bó serveixi per que algún dia l'esquerra abertzale condemni la violència i arribi la desitjada pau al país basc.