ELS PAPERS

Em deia un anònim en el post d'ahir que parlés menys de rugby i més dels problemes polítics d'actualitat com per exemple el del conflicte reobert amb els papers de Salamanca.

Us haig de dir que sempre m'he plantejat aquest bloc com un petit divertimento on volia explicar moltes de les coses que m'interessen, que no sempre tenen que coincidir amb la política. Malgrat a vegades no ho sembli... hi ha vida més enllà de la política!.

No vull de totes maneres defugir l' interpel.lació directe que em feia el comunicant anònim - per cert prefereixo que t'identifiquis, que soc persona que accepta perfectament les crítiques! -, i podem parlar si voleu dels papers de Salamanca.

En primer lloc cal reconèixer que amb el govern socialista és quan definitivament s'ha acabat amb l'injusticia històrica que els documents del govern de la Generalitat i de particulars confiscats en temps de repressió franquista no fossin Catalunya. Els documents de la Generalitat son des de fa un temps a l' Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat, gràcies també al treball previ de digitalització que s'havia fet amb anterioritat a la aprovació al Congrés de la llei de restitució.

Ens queda el retorn dels documents dels particulars que per llei han de ser tornats als legítims propietaris o familiars que els reclamin, deixant-ne la cópia digitalitzada. El procés és molt més lent del que tots hauriem desitjat, i és cert que algunes declaracions confoses d'alguns representants del govern d' Espanya no ens han ajudat. No s'ha de vincular el retorn dels papers dels particulars a la definició del futur equipament de l'arxiu de la memòria històrica de la Guerra Civil a Salamanca. Cal convocar la comissió mixte Generalitat- Ministeri, definir calendari, posar mitjans per tal de que s'identifiquin els documents, que és digitalitzin i que és tornin en un termini breu els documents als particulars. Alguns com el cartellista Carles Fontseré desaparegut fa uns mesos no haura pogut recuperar els seus cartells originals, i no podem permetre que una dilatació en el retorn de documents no justificats deixi sense la legitima reparació a una generació que poc a poc va desapareixent.

Sens dubte que els documents dels particulars tornaran aviat a Catalunya, als seus propietaris, a les seves families, i que l' Arxiu de la memòria a Salamanca i l' Arxiu Nacional de Catalunya disposaran d'aquests documents digitalitzats pel seu estudi. Puc entendre l'engoixa i el capteniment de familiars i de la Comissió de la dignitat però confio que definitivament i en poc temps l'injust i ignominiós conflicte dels papers de Salamanca quedara definitivament tancat.