IDEES I PARTIT

Celebro que els meus posts generin algun debat i comentaris, malgrat agrairia que no fossin comentaris anònims. No he censurat mai els comentaris del bloc siguin agradables o àcids, tot i que de moment per més desafortunats o desagradables que hagin estat alguns d'ells no han arribat a l'insult -però s'hi han aproximat-. A vegades imagino qui pot estar darrera d'alguns comentaris i prefereixo pensar que m'equivoco, tot i que la naturalesa de les persones sovint és indestriable de les pròpies envejes i frustracions personals identificades en els altres.

En algun dels darrers comentaris, algun amic em deia que estava fora dels darrers moviments del partit, que no m'hi volen els catalanistes, els critics, o els burgesos. En altres comentaris o blocs confidencials he estat tractat de montillista o nadalista. Encertadament, Lluís Gamell deia en el seu comentari que les classes han desaparegut o haurien de desparèixer dels llenguatges dels partits, i que "necessitem arquitectes i ens sobren constructors".

Em vaig afiliar al partit dels socialistes de Catalunya l'endemà de la derrota de Felipe González a les eleccions generals. Ho vaig fer com un acte de suport i de compromís en unes idees i en unes persones que havien assolit amb l'acció de govern dels socialistes uns alts nivells de modernització i de transformació a la nostra societat, i ho havien fet reduint desigualts i donant oportunitats a tots. El partit d'Ernest Lluch, de Joaquim Nadal o Just Casero havia de ser també el meu.

Mai m'he sentit en un partit de dues ànimes, ni he contribuït ni ho faré a crear divisions internes. Un partit polític amb vocació de govern i de transformació social ha de debatre les idees a dins i fora del partit, però ha de tenir una acció comú. Les crítiques benvingudes si són constructives i milloren les idees i propostes, incomprensibles si només pretenen afavorir determinades lluites de poder i són destructives. Sovint son els mediocres, els que menys tenen que aportar els més interessats en crear corrents o grups opositors simplement per desplaçar del poder o lideratge a uns i posar-s'hi ells. Desconfio sempre del company de partit o de l'adversari polític que fa critica destructiva d'un altre company de partit -desafortunadament n'hi han-, sovint son els menys interessats en el debat de les idees o els més interessats en sobreviure.

Per tant, menys burgesos, menys crítics i més treball en les responsabilitats de govern, major participació en el debat de les idees, en els documents congressuals, en les propostes de debat extern i ni cinc segons d'atenció als que els interessa la política no com a lluita de classes, sinó únicament com una simple i ferotge lluita pel poder. A mi que no m'hi comptin.

PD: He estrenat una selecció músical a Deezer.com. Espero que us agradi tant com a mi.

ELS PAPERS

Em deia un anònim en el post d'ahir que parlés menys de rugby i més dels problemes polítics d'actualitat com per exemple el del conflicte reobert amb els papers de Salamanca.

Us haig de dir que sempre m'he plantejat aquest bloc com un petit divertimento on volia explicar moltes de les coses que m'interessen, que no sempre tenen que coincidir amb la política. Malgrat a vegades no ho sembli... hi ha vida més enllà de la política!.

No vull de totes maneres defugir l' interpel.lació directe que em feia el comunicant anònim - per cert prefereixo que t'identifiquis, que soc persona que accepta perfectament les crítiques! -, i podem parlar si voleu dels papers de Salamanca.

En primer lloc cal reconèixer que amb el govern socialista és quan definitivament s'ha acabat amb l'injusticia històrica que els documents del govern de la Generalitat i de particulars confiscats en temps de repressió franquista no fossin Catalunya. Els documents de la Generalitat son des de fa un temps a l' Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat, gràcies també al treball previ de digitalització que s'havia fet amb anterioritat a la aprovació al Congrés de la llei de restitució.

Ens queda el retorn dels documents dels particulars que per llei han de ser tornats als legítims propietaris o familiars que els reclamin, deixant-ne la cópia digitalitzada. El procés és molt més lent del que tots hauriem desitjat, i és cert que algunes declaracions confoses d'alguns representants del govern d' Espanya no ens han ajudat. No s'ha de vincular el retorn dels papers dels particulars a la definició del futur equipament de l'arxiu de la memòria històrica de la Guerra Civil a Salamanca. Cal convocar la comissió mixte Generalitat- Ministeri, definir calendari, posar mitjans per tal de que s'identifiquin els documents, que és digitalitzin i que és tornin en un termini breu els documents als particulars. Alguns com el cartellista Carles Fontseré desaparegut fa uns mesos no haura pogut recuperar els seus cartells originals, i no podem permetre que una dilatació en el retorn de documents no justificats deixi sense la legitima reparació a una generació que poc a poc va desapareixent.

Sens dubte que els documents dels particulars tornaran aviat a Catalunya, als seus propietaris, a les seves families, i que l' Arxiu de la memòria a Salamanca i l' Arxiu Nacional de Catalunya disposaran d'aquests documents digitalitzats pel seu estudi. Puc entendre l'engoixa i el capteniment de familiars i de la Comissió de la dignitat però confio que definitivament i en poc temps l'injust i ignominiós conflicte dels papers de Salamanca quedara definitivament tancat.

COPA DEL MON DE RUGBY

S'ha acabat un fantàstic campionat del món de rugby, amb més qualitat que mai, més competit que mai, i on les nacions petites de l'hemisferi sud també han demostrat que poden aspirar al més alt. Molt bona nota per l'Argentina que demana a crits poder participar en les màximes competicions anuals - o al sis nacions a l'hemisferi nord o al tres nacions a l'hemisferi sud -, per les seleccions petites de Fidji i Tonga, i també pels azzurri d'Itàlia que per dos puntets no van poder accedir als quarts de final. Els meus estimats dragons de Gales van tornar a decepcionar.

Els mitjans de comunicació a casa nostra han parlat una mica de rugby - excel.lents les cròniques de Segarra a la vanguardia -, i els pubs irlandesos a Girona i arreu han respirat rugby compartint cervessa i converses amb els amics - com manen els canons - mentre es gaudia d'un espectacle esportiu de primera categoria.

Em quedo amb la segona part del Nova Zelanda- França dels quarts de final a Cardiff a l'estadi del mileni, amb la capacitat de reacció i la defensa que van fer del resultat els bleus davant els totpoderosos all-blacks, un dels millors partits que recordo dels darrers anys. Em queda per veure la final Sudafrica- Anglaterra, novament la manca de puntualitat dels avions em van impedir veure en directe el partit al pub irlandés de la rambla amb els meus amics i ex-companys en el GEIEG de rugby Jordi Margarit, Enric Estrach i Isidre Mor. Però vaig tenir la sort de veure en directe a Paris, a Saint-Denis a l'imponent camp de l' Stade de France el partit de la primera volta entre els dos finalistes. Quin ambient de Rugby a Paris aquests dies, de color, de confraternització de les aficions. En aquell partit em va quedar clar que Sudafrica seria campiona : quina impotència d'Anglaterra davant la poderosa davantera sudafricana i la rapidesa dels seus tres quarts amb el magnífic ala Brian Habana i la seguretat del quinze Percy Montgomery en la direcció de l'equip i amb el peu en els cops de càstig. Però quedava un dubte la baixaper lesió a la primera volta d'un dels millors jugadors en actiu l'anglès Sir Jonny Wilkinson, un jugador diferent, completíssim: com placa, quina visió de joc, com mana i ordena l'equip, el millor peu del món... però en rugby com a cap altre esport l'equip és sempre més important que les individualitats i Wilkinson no va ser suficient per batre a Sudafrica. L'heroi del partit, un xicot que juga a poca distància de casa :a l'USAP de Perpinyà Percy Montgomery, la seva efectivitat va rematar l'excel.lent joc del seu equip. Els springboks novament campions. Enhorabona!

ON VEUS L'INFORMACIÓ?

Segueix la campanya-concurs del diari de girona, per posar-nos a prova en el nostre coneixement de les terres gironines. Aquesta vegada alguns tenim poca excusa per equivocar-nos... si mireu des d'on mireu l'edifici proposat ha dominat la nostra própia existència des del primer dia de les nostres vides...

AMUNT BÀSQUET GIRONA!!!!!!!!

Diumenge comença la lliga ACB, el CB. Girona- Akasvayu novament amb les màximes il.lusions i aspiracions a competir pels títols. A Girona no ens en quedarem fora, la primera pedra de toc el totpoderós TAU de Vitoria...hi competirem de tu a tu amb un club, una ciutat i una demarcació de molta qualitat.

Darrera el club, l'orgull i l'empenta de tots el gironins. SOM-HI GIRONA!!!!!

ON VEUS L'INFORMACIÓ?

Cert, cert fa molts dies que no actualitzo el bloc prometo fer-ho aquesta setmana, però de veritat que no he tingut moment de respir. Ho faig de moment per respondre al compromís de difondre la campanya del diari de girona: on veus l'informació?, i que ens proposa revisar el nostre coneixement sobre diferents localitzacions de les comarques gironines.

Aquesta setmana proposen, el que potser és el meu lloc preferit de la costa brava, i on hi porto als forasters que ens visiten, i on m'agrada passejar-m'hi i també anar-hi a menjar en algun dels bons restaurants que hi ha prop del mar. El mar, les barques dels pescadors, les cases de primera línea ens recorden que la nostra costa és una de les meravelles del mediterrà i més ho seria si l'haguessim conservat tal com aquesta vila.