12.07.2006


BANDERES

La polèmica dels darrers dies sobre les banderes em sembla francament estèril, fins i tot si la conclusió final és que el president manté el principi d' autoritat en el govern. Em sembla de país petit, de deformació del sentit del nacionalisme pensar que despenjant una bandera espanyola es fan passos endavant en l'autoafirmació patriótica. M'irrita veure la gegantina bandera espanyola a la plaça Colón de Madrid, però em produiria quasi la mateixa reacció si algú ara per exemple volgués que en posessim una de ben gran a cada plaça Catalunya del país - per fortuna ningú ho ha proposat.

Situacions similars és produeixen no sols a les institucions de la Generalitat, sinó en els ajuntaments on sovint són un element de discusió gratuïta, i acabem despenjant les banderes el dia de la festa major o col.locant una de catalana més gran que l'espanyola, o una catalana visible al balcó de l'ajuntament.

Fa uns mesos en una visita al Parlament de Catalunya acompanyant a uns diputats de la Duma rusa, en la meva condició de membre del grup d' amistat Congrés-Duma, em vaig sorprendre del discurs que el President del Parlament va fer als diputats russos, i les explicacións que després els hi van fer el personal del Parlament, al meu entendre se'ls hi va donar una explicació parcial i partidària o per dir-ho clar d' accent independentista, i potser no era el to en representants de l'institució del Parlament. La segona sorpresa la vaig tenir a l'hemicicle, darrera les cadires reservades al President i als membres de la Mesa, presidint el Parlament hi havien les dues banderes oficials: la catalana i l'espanyola, però ai làs! per gràcia d'algú ,discretament la catalana tapava completament a l'espanyola com si l'embolcallés. Segur que el detall va passar desapercebut als diputats russos, però no així per qualsevol de nosaltres, que entre els discursos i les banderes haurien pogut pensar que més enllà dels problemes d'encaix i de desplegament estatutari, tenim un greu conflicte amb Espanya, que sincerament crec que no existeix.

Si hi ha una realitat que solem dir-ne estat de dret, amb unes normes i unes lleis, les hem de complir els ciutadans i també les institucions- que algún exemple han de donar- i si no ens agraden intentem canviar-les per les vies democràtiques. Si ens molesta que alguns ens demostrin els atributs nacionalistes amb banderes no fem nosaltres exactament el mateix. L'autoafirmació del país no dependrà de més o menys banderes, si a mi m'emociona la meva bandera catalana i el cant dels segadors més que altres himnes i banderes perfecte, però a d'altres a Catalunya els hi serà al revés, però tampoc haurien de molestar-nos ni la bandera, ni els símbols constitucionals, que també son els nostres.

Sentiments, respecte i legalitat.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Crec que l'has clavat! Estic d'acord!

cCasals dijo...

Bones Àlex!

La solució al conflicte de les banderes seria treure-les totes. Un organisme oficial no serà més oficial o més democràtic per posar la senyera, la bandera espanyola o les dos alhora.

És un debat estèril: treure la bandera espanyola d'una conselleria, com bé dius, no és un pas més cap a l'autodeterminació. I que al senat hi hagi banderes espanyoles, fins i tot, als lavabos rossa l'absurditat.

Que les institucions deixin els debats ridículs i es posin a treballar en coses més series: que per això s'ha votat.

Vinga, Salut!

freefun0616 dijo...

酒店經紀人,
菲梵酒店經紀,
酒店經紀,
禮服酒店上班,
酒店小姐兼職,
便服酒店經紀,
酒店打工經紀,
制服酒店工作,
專業酒店經紀,
合法酒店經紀,
酒店暑假打工,
酒店寒假打工,
酒店經紀人,
菲梵酒店經紀,
酒店經紀,
禮服酒店上班,
酒店經紀人,
菲梵酒店經紀,
酒店經紀,
禮服酒店上班,
酒店小姐兼職,
便服酒店工作,
酒店打工經紀,
制服酒店經紀,
專業酒店經紀,
合法酒店經紀,
酒店暑假打工,
酒店寒假打工,
酒店經紀人,
菲梵酒店經紀,
酒店經紀,
禮服酒店上班,
酒店小姐兼職,
便服酒店工作,
酒店打工經紀,
制服酒店經紀,
酒店經紀,

,