A punt de començar el darrer dels grans festivals d'estiu a les comarques de girona: la shubertiada a Vilabertran, el balanç de l'oferta musical aquesta temporada d'estiu és difícilment superable. Aquest any no podré assistir a la meva cita anual a Vilabertran i a Torroella de Montgrí, segurament els dos festivals amb més personalitat, i que gràcies a l'excel·lent direcció dels amics Miquel Alsina i Josep Lloret han aconseguit -cadascú en la seva dimensió- situar-se en el panorama estatal de grans festivals.
El Festival de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols també mereix aquest any una menció especial, amb una programació espectacular i una resposta magnífica de públic. M'ha agradat també el nou escenari del port nou, on tinc la sort de poder sentir en directe a la vocalista Noa, en un concert difícil d'oblidar. A l'esplanada de Vilartagues, èxit de públic en la gira més multitudinària d'aquest estiu amb Serrat i Sabina.
A Perelada la meva visita anual per escoltar òpera a la fresca, per la proposta de Lindsay Kemp dels contes d'Hofmann d'Offenbach, que resulta discreta i lluny de la proposta de flauta màgica que em va enlluernar i fascinar ara fa uns deu anys a Peralada i que va influir en el meu interés pel gènere operístic.
El Festival de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols també mereix aquest any una menció especial, amb una programació espectacular i una resposta magnífica de públic. M'ha agradat també el nou escenari del port nou, on tinc la sort de poder sentir en directe a la vocalista Noa, en un concert difícil d'oblidar. A l'esplanada de Vilartagues, èxit de públic en la gira més multitudinària d'aquest estiu amb Serrat i Sabina.
A Perelada la meva visita anual per escoltar òpera a la fresca, per la proposta de Lindsay Kemp dels contes d'Hofmann d'Offenbach, que resulta discreta i lluny de la proposta de flauta màgica que em va enlluernar i fascinar ara fa uns deu anys a Peralada i que va influir en el meu interés pel gènere operístic.
