Dissabte matí em veig amb uns companys del comité d'empresa de Torrespapel de Sarrià de Ter. Encara amb incredulitat amb traslladen l'engoixa i preocupació per l' ERE ( expedient de regulació d'empresa ) que afectarà a doscents treballadors de casa nostra. M'ensenyen comptes d'explotació i justifiquen com la planta de Sarrià es rentable i la perplexitat de la situació que afronten com absolutament inesperada. És disposen a lluitar pels seus llocs de treball, per les seves famil.lies i a defensar la viabilitat de l'empresa. Solidaritat, compromís i esforços per part dels que els representem institucionalment per tractar de variar el que molts consideren l'inici del final d'una indústria paperera arrelada a Catalunya i a les terres de Girona. Dimecres primera etapa a Madrid amb la presentació de l'ERE i els primers contactes amb la direcció de l'empresa i responsables ministerials.
Tinc l'impressió que malgrat la crisi econòmica ens comença a mostrar la pitjor cara, en alguns casos pot existir l'oportunitat d'anticipar-se a resultats negatius, a deslocalitzar o a mantenir beneficis sense tenir en compte, productivitat, competivitat i ambició d'empresa. I és que darrera d'algunes d'elles - com Torrespapel - ha deixat d'haver-hi un empresari, una empresa famil.liar, un capital social determinat... sinó hi ha un fons d'inversió sense rostre i que potser només vol garantir la rentabilitat de l'inversió... sense tenir en compte si hi han "danys colaterals". Així és podria entendre el per qué de la possible negociació amb l'ajuntament de Sarrià de Ter per requalificar terrenys. Políticament haurem de ser molt rigurosos. Tant de bó aquesta situació, com la d'altres, pugui revertir en positiu.
1 comentario:
L'especulació no es pot tolerar. La responsabilitat social de l'empresa ha de ser una senyal d'identificació per tal que els consumidors poguem premiar les bones pràctiques empresarials. Aquest pot ser un compromís polític clar i d'esquerres.
Publicar un comentario