11.07.2008
ADRIANA CALCANHOTTO. AUDITORI DE GIRONA 6 DE NOVEMBRE. FICO ASSIM SEM VOCE
Meravellós el concert d'ahir a l'auditori d' adriana calcanhotto, programat en el festival temporada alta. És un somni que difícilment em podia imaginar, quan treballavem a l'ajuntament per aquest fantàstic equipament municipal, que algún dia sentiría alguns dels meus referents musicals a Girona i a l'auditori. Calcanhotto és un d'aquests referents, forma part de la banda sonora de la meva vida. Des de que vaig sentir per primera vegada a l'estiu de l'any 2.000 "Imverno", Calcanhotto es va convertir en una de les meves vocalistes preferides i darrera d'ella les millors veus de la nova MPB brasilera: Marisa monte, ana carolina...
El concert d'ahir va ser increible, i Calcanhotto ens va regalar fins i tot una versió d'una cançó de maria del mar bonet en un preciós català, i la seva versió del Resistiré del Duo dinámico. Calcanhotto va mostrar sensibilitat amb la nostra llengua, i a més de presentar el seu nou disc mare, va repasar alguns dels seus grans éxits como devolvame o Fico assim sem voce...
CONFIDENCIAL.- Gràcies a David Ibánez, un dels artífex de la cuidada selecció musical de l'Auditori, vaig poder conèixer després del concert a l'Adriana. Va estar encantadora, em va signar alguns dels seus àlbums... en català!, i va prometre'm que avui al concert de Barcelona al Palau de la música...sí que " em regalaria " el "imverno" que no va interpretar a Girona.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
¿Pero a ti te gustan las canciones o la cantante, compañero? Porque esto y AC/DC casa mal...
Pero qué enchufado eres: te llevas los autógrafos de la cantautora.
Un beso.
Tot i que ja havia vist a l'Adriana el 2004 i que des d'aleshores ha estat a la meva capçalera, un cop més em va sorprendre amb el seu crescendo (l'inici del concert va ser molt fred) i la seva sensibilitat, el sentit de l'humor, la inteligència, l'elegància i el talent. Em va reconciliar amb l'MPB que tenia una mica de banda des que vaig deixar de viatjar al Brasil (hi vaig tenir molta relació durant els 90) hi ara torno a treure la pols de tots aquells CDs i vinils. Vaig retrobar la bellesa de portuguès i dels seus poetes en boca d'una cantant brasilera (què ténen en comú les cantants brasileres??? Marisa, Gal, Joyce,...). Va portar serenitat i bon rotllo en un moment convuls de la meva vida i sobretot em va fer fruir com feia temps que no feia. La vaig sentir molt propera (l'Auditori hi va ajudar)i vaig sentir un gran desig de comunicar-m'hi, som companys de generació. Quina sort vas tenir!!!
Dani BLANES
...per cert, quia és la cançó de la Mª del Mar Bonet?
Dani - BLANES
surralles@hotmail.com
molt intiresno, gracies
Publicar un comentario