1.13.2008

BONART 100

Bonart arriba al centenar de números, fita que confirma la solidesa d'un projecte pensat a Girona però d'ambició global. Fidel des del primer dia a les il.lusions, la creativitat, el lideratge, l'atreviment i l'inconformisme del seu promotor i director Ricard Planas, Bonart ha esdevingut avui un vehicle imprescindible - també amb papers d'art - de difusió de tot allò que des de la creació es fa a Girona, però també a Catalunya, a Espanya i al món i que pagui la pena conèixer per creatiu i innovador. Res queda fora de l'anàlisi de bonart, una miscel.lània d'art i estètica sense fronteres: artistes plàstics, artistes visuals, fotografia, arquitectura, crítica... presents a sales d'exposicions públiques o fundacions o galeries privades, amb vocació de difondre i d'arribar a tot tipus de lector.

Certament l'art té un component subjectiu molt elevat, de fronteres difuses, objecte de permanent controvèrsia, però també de constant evolució, i aprenentatge. El pop art avui forma part de l'història de l'art, tant per les obres pictòriques, com els productes de disseny o les performances concebudes en part per ser productes eteris, i els impressioniestes que provocaven el rebuig dels critics, avui en son els més admirats. Una mateixa obra aconsegueix emocionar al límit a un i deixar en la més absoluta indiferència a un altre. Per això sovint preferim passejar tranquil.lament per les millors pinacoteques i les exposicions temporals sols i sense pressa, i ens detenim en aquella peça que copsa el nostre interès. Podem no obstant ser educats i orientats per d'altres, per exemple si algú ens acompanya en les nostres contemplacions artístiques o ens escoltem les crítiques de les autoguies, en descobrim o ens interessen coses noves, obres o autors que ens haurien passat desapercebuts. La cita mensual amb bonart resulta una perfecte eina d'autoajuda. Ens permet descobrir, aprendre, recordar-nos allò que no cal perdre's, saber el que passa més enllà de casa nostra, viatjar a Barcelona, Venècia o Nova York, i ho fa amb voluntat d'arribar a tothom, a la gent del sector però també a tot aquell a qui l'interessin les manifestacions artístiques des d'un punt de vista ampli. Fins i tot el llenguatge de la crítica fa a la revista entenedora, divulgadora i pròxima. Forma part de la manera d'entendre l'art del seu director. La mirada de Ricard Planas i Bonart és neta, oberta, planera, sense dogmatismes, i s'ha envoltat d'excel.lents col.laboradors. Bon disseny, excel.lent edició i continguts, i voluntat cosmopolita amb la traducció al castellà i tal vegada a l'anglés, i la pàgina web. No és l'únic, ni serà el darrer dels projectes que tenen en bonart el fil conductor principal i que contribueixen a que Girona estigui avui en el mapa dels centres culturals de referència.