12.18.2007

Àngel Pes. Necessitem governants

L'amic Àngel Pes ha escrit un llibre d'obligada lectura i destinat a ser referència de politòlegs i d'exercents en responsabilitats públiques. Se'm fa difícil trobar un exercici més complert de reflexió profunda i de cerca de solucions des de la racionalitat i des de l'experiència històrica dels reptes que com a país tenim plantejats pels propers anys. Haig de reconèixer que cada plana que he llegit del seu llibre "necessitem governants" ( editorial Mina ) es una invitació a la reflexió i al debat, i en molts casos a compartir les crítiques i les solucions de futur que ens proposa. El títol te un punt de provocació i és una interpel.lació clara al conjunt de les forces polítiques, a les catalanistes en el sentit més ampli de que cal arbitrar solucions i deixar el plany permanent i les utopies sobiranistes.

Alguns exemples i sàvies reflexions de l'Àngel: - Catalunya no es dirigeix exclusivament des de la Generalitat, ja que el Govern central també hi participa. Podríem dir que l'estat autonòmic consagra una cohabitació permanent entre la Generalitat i l'administració central per governar Catalunya (...) interessa que hi hagi la millor relació possible entre ambues administracions, ja que el bon funcionament de la cohabitació beneficiarà els interessos catalans (...) participar en el Govern central hauria de formar part de l'estratègia política catalana que no s'ha d'aplicar en clau de tenir ministre catalans, sinó de fer valer el pes que dóna ser la comunitat autònoma més poblada, amb partits polítics propios, per aconseguir que es reflecteixi en els programes de govern de Madrid.

-És una paradoxa que des de Catalunya no s'hagi explorat amb convicció la possibilitat de teixir aliances, sumant voluntats d'altres parts d'Espanya interessades a reforçar l'autonomia

- La sobirania s'ha convertit en el "nord enllà" del moment, en la diversió que serveix per fugir de la tossuda realitat dels recursos contra l'Estatut al Tribuanal Constitucional i del dèficit d'inversions.

Pes dixit, lectura recomenada!

CONFIDENCIAL: 1. Satisfet amb la proposta per unanimitat de la meva agrupació de Girona per repetir en les llistes del Congrés.

2.- Tinc mala sort amb el vol Girona- Madrid. Ahir tenia que volar amb el d'Spanair de les 14:55, però l'avió estava averiat i ens van portar en bus fins a l'aeroport de Barcelona per embarcar-nos en el pont aeri de les 17:45... d'Iberia. Vaig coincidir amb el meu ex-company d'escola i alcalde de Besalú Lluís Guinó que anava a una reunió del comité executiu de la FEM del que forma part.

8 comentarios:

Unknown dijo...

Haurem de llegir el llibre que ens recomanes, doncs, Àlex. Salutacions i enhorabona per la proposta Gironina al Congrés

Laia Gomis dijo...

Abans de res, felicitar-te per la per la teva continuitat a les llistes del Congrés, enmig d'uns dies una mica emboirats sempre s'agraeix rebre alguna bona notícia, i sense cap mena de dubtes, aquesta n'és un bon exemple.

A més, m'apunto la referència del llibre que esmentaves perquè em sembla profundament interessant i crec que tots plegats en podem prendre bona nota.

Tanmateix, reconec que no el llegiré fins a l'estiu perquè durant el curs, la càrrega lectiva és prou important ja que entre apunts, manuals, llibres de consultes i tota la sèrie d'elements que sempre acompanyen l'estudi, són els responsables que no gaudeixi d'un petit espai de temps pel plaer de la lectura.

Una abraçada!

Laia

Socialista Power dijo...

Bones i socialistes festes!!!

Anónimo dijo...

No vam quedar que ereu ateus i-o agnòstics???? Que feu celebrant una festa amb contingut religiós? Visca la coherència, és clar que sí!!!

Anónimo dijo...

Felicitats pel teu nomenament. Poder viure uns anys més de la moma sempre és un motiu de joia. La putada és que lña felicitació no pugui ser extensiva als gironins, que tindran una temporada més –si surts elegit– un suposat representant a Madrid que ni els representa a ells ni a Catalunya, com demostren les votacions, sempre subjugades al PSOE. I com demostra també el permanent lideratge del tal Sáez en els rànkings de diputats menys treballadors –més vagos, perquè ens entenguem– del Congrés. Això sí: sempre ben vestit, faltaria més.

Anónimo dijo...

Hola Doctor, et sorprendrà, de ben segur, rebre'm al teu blog, oi? Espero que aquestes festes t'agin provat. Hem de comentar "temes interessants". Ja ens diràs alguna cosa quan estiguis operatiu i continuem parlant.
(Molt interessant el teu blog)

Una abraçada!

Lourdes Muñoz Santamaría dijo...

Feliç 2008!!

Anónimo dijo...

Felicitats per la repetició a les llistes del Congrés! Estic contenta i orgullosa. Si fóssis, com diu l'anònim, el diputat més vago no t'haurien escollit.
Un petonet.
Laura.