Si algú tenia dubtes sobre assistir o no a la manifestació de dissabte, i ho volia fer únicament per reclamar una major atenció de l'administració de l'Estat sobre la de deixadesa de les rodalies i la gestió millorable de RENFE, crec que va encertar no anant a la manifestació. Molts ho van fer en aquest sentit molestos pels inconvenients que tenen dia rera dia qua un servei públic de primera necessitat per anar a la feina els impedeix arribar a l'hora o fer-ho obligant-los a canviar de tren i autobusos en condicions poc eficients. Però els organitzadors de la plataforma del dret a decidir, i bona part dels partits polítics que hi donaven suport han transformat l'èxit de la manifestació en un suposat clam pel sobiranisme i la independència.
Els socialistes hem demanat disculpes pels inconvenients de la suspensió de la circulació de les rodalies, i per les dificultatrs que una obra de l'envergadura de l'alta velocitat al seu pas per Barcelona està ocasionant als usuaris del transport ferroviari, però no podiem dona suport a una convocatòria feta en clau electoral i per confondre. Avui no sabem si la convocatòria era un clam contra la gestió de les rodalies o un clam per la indepencència.
Els socialistes hem demanat disculpes pels inconvenients de la suspensió de la circulació de les rodalies, i per les dificultatrs que una obra de l'envergadura de l'alta velocitat al seu pas per Barcelona està ocasionant als usuaris del transport ferroviari, però no podiem dona suport a una convocatòria feta en clau electoral i per confondre. Avui no sabem si la convocatòria era un clam contra la gestió de les rodalies o un clam per la indepencència.
El propi president del govern Jose Luis Rodriguez Zapatero no ha defugit la seva pròpia responsabilitat i la del govern de l'Estat en aquesta situació, i ha reconegut expressament una i altre vegada el dèficit d'infrastructures que pateix Catalunya des de fa un munt d'exercicis presuupuestaris, i els problemes derivats de la gestió de rodalies i de l'arribada de l'alta velocitat a Barcelona. El compromís del govern socialista amb Catalunya i les infrastructures es demostra amb fets: primer el reconeixement del dèficit, després l'acord de finançament i els projectes no només d'alta velocitat sinó també per les rodalies. Hauria estat raonable que el dirigents del partit que va governar Catalunya vint-i-tres anys reconeguessin que tenen part de responsabilitat en la manca de definició de les infrastructures bàsiques i en la deixadesa dels pressupostos de l'Estat dels governs populars als qui van donar suport. Molts anys de sentir la cantarella de peix al cova, de la capacitat de decisió amb els governs del PSOE i del PP, de pactes del Majestic, i resulta que ara tots els mals son dels governs socialistes. Crec que els ciutadans apreciaran la responsabilitat d'uns reconeixent que governar vol dir acceptar els problemes presents o heretats i intentar solucionar-los i l'oportunisme d'altres no acceptant errors propis i carregant-los tots a l'adversari.
Convergència democràtica encara ha fet més que això, en una cursa incomprensible per demostrar qui es més independentista: si els de veritat (ERC) o els conversos (CDC) proposen una reflexió entorn a la refundació del catalanisme i el dret a decidir. En un document francament decepcionant sobre les bases d'aquesta nova "casa gran" i en un discurs erràtic del seu dirigent Artur Mas pretenen en primer lloc recuperar l'hegemonia del catalanisme - això sí sota un fals oferiment d'obertura a altres forces polítiques - i pretenen que els ciutadans creguin que els problemes de gestió, els mals del país es resolen únicament amb suposat patriotisme i gestió des de Barcelona. Potser hem de recordar quan avui descobrim que altres comunitats autònomes ( informe Pisa ) gestionen millor els recursos educatius i obtenen millors resultats que nosaltres després d'anys de destinar-hi major despesa que el que hi destinaven els governs de Convergència i Unió des de la proximitat. El debat està en garantir uns serveis públics de qualitat independenment de qui els gestioni. Altra cosa és mirar des de la superioritat, des del menysteniment també a les institucions de l'Estat, i des de l'agitació permanent d'un conflicte Catalunya-Espanya que ni existeix ni volem que es produexi la majoria dels catalans, i que amaga les debilitats i deficiències del discurs d'algunes formacions polítiques.
La utilització del catalanisme que ens uneix al conjunt de catalanes i catalans i als partits polítics, mostra el grau d'incapacitat de convergència democràtica de Catalunya i del seu lider Artur Mas per ser una altrenativa solvent al president Montilla i al govern d'Entesa.
Els socialistes per contra estem preocupats en fer allò que sabem: governar i resoldre problemes. Fa pocs dies vam reunir-nos el conjunt del PSC a Girona no per parlar de cap refundació sinó de temes que interessen al dia dia dels ciutadans: infrastructures, habitatge i convivència. Nosaltres no tenim cap complex, ens estim més catalanistes que ningú, si per això s'entén el fort sentiment identitari, el respecte a les institucions catalanes i a la voluntat d'autogovernar-nos. Això sí ens sentim partícips del projecte integrador que és una Espanya moderna, pròspera i solidària, que respecte la diversitat del seus pobles i els seus sentiments nacionals.
El president Pujol sens dubte té una herència positiva, però sota el meu parer la seva principal debilitat va ser intentar fer el seu ideari catalanista hegemònic, i excloent. Potser pretenia que només podia ser bon català el que doonava el vot a la seva formació nacionalista. Avui Artur Mas intenta copiar i malament, potser aspira a dividir el país entre sobiranistes-independentistes i el que no ho som. No cal que recordi el mal que això provoca en el referent basc però no ho aconseguiran. Potser cal recordar-los-hi el que ens uneix i no ens separa: Catalunya un sol poble. El govern de Catalunya d' Entesa ho posa de manifests, amb el president Montilla i les diferents formacions polítiques que participen i donen suport al govern.
Convergència democràtica encara ha fet més que això, en una cursa incomprensible per demostrar qui es més independentista: si els de veritat (ERC) o els conversos (CDC) proposen una reflexió entorn a la refundació del catalanisme i el dret a decidir. En un document francament decepcionant sobre les bases d'aquesta nova "casa gran" i en un discurs erràtic del seu dirigent Artur Mas pretenen en primer lloc recuperar l'hegemonia del catalanisme - això sí sota un fals oferiment d'obertura a altres forces polítiques - i pretenen que els ciutadans creguin que els problemes de gestió, els mals del país es resolen únicament amb suposat patriotisme i gestió des de Barcelona. Potser hem de recordar quan avui descobrim que altres comunitats autònomes ( informe Pisa ) gestionen millor els recursos educatius i obtenen millors resultats que nosaltres després d'anys de destinar-hi major despesa que el que hi destinaven els governs de Convergència i Unió des de la proximitat. El debat està en garantir uns serveis públics de qualitat independenment de qui els gestioni. Altra cosa és mirar des de la superioritat, des del menysteniment també a les institucions de l'Estat, i des de l'agitació permanent d'un conflicte Catalunya-Espanya que ni existeix ni volem que es produexi la majoria dels catalans, i que amaga les debilitats i deficiències del discurs d'algunes formacions polítiques.
La utilització del catalanisme que ens uneix al conjunt de catalanes i catalans i als partits polítics, mostra el grau d'incapacitat de convergència democràtica de Catalunya i del seu lider Artur Mas per ser una altrenativa solvent al president Montilla i al govern d'Entesa.
Els socialistes per contra estem preocupats en fer allò que sabem: governar i resoldre problemes. Fa pocs dies vam reunir-nos el conjunt del PSC a Girona no per parlar de cap refundació sinó de temes que interessen al dia dia dels ciutadans: infrastructures, habitatge i convivència. Nosaltres no tenim cap complex, ens estim més catalanistes que ningú, si per això s'entén el fort sentiment identitari, el respecte a les institucions catalanes i a la voluntat d'autogovernar-nos. Això sí ens sentim partícips del projecte integrador que és una Espanya moderna, pròspera i solidària, que respecte la diversitat del seus pobles i els seus sentiments nacionals.
El president Pujol sens dubte té una herència positiva, però sota el meu parer la seva principal debilitat va ser intentar fer el seu ideari catalanista hegemònic, i excloent. Potser pretenia que només podia ser bon català el que doonava el vot a la seva formació nacionalista. Avui Artur Mas intenta copiar i malament, potser aspira a dividir el país entre sobiranistes-independentistes i el que no ho som. No cal que recordi el mal que això provoca en el referent basc però no ho aconseguiran. Potser cal recordar-los-hi el que ens uneix i no ens separa: Catalunya un sol poble. El govern de Catalunya d' Entesa ho posa de manifests, amb el president Montilla i les diferents formacions polítiques que participen i donen suport al govern.
2.- Eduard Batlle. Ploro amb l'amic Eduard l'absència del pare i maleeixo la dissort de no haver escoltat a temps la bústia de veu en que la Sònia m'avisava de l'infortuni. Sento haver fallat a l'amic, per no haver estat al seu costat.
3.- Guillem Terribes. He començat a llegir el llibre autobiogràfic del llibreter Terribes, i els seus origens saltencs. Li agraeixo la dedicatòria, i especialment que em defineixi com... un home de Girona:fantàstic qualificatiu. També n'exerceixo des de Madrid.
4.-Manel Lucas. El periodista ha escrit un entretingut llibre: Soc perico i què?. També fa referència a pericos gironins: Salvador Carrera, Sebastià Salellas, Ponç Feliu, Ignasi Thió... i algun més....
4.-Manel Lucas. El periodista ha escrit un entretingut llibre: Soc perico i què?. També fa referència a pericos gironins: Salvador Carrera, Sebastià Salellas, Ponç Feliu, Ignasi Thió... i algun més....
7 comentarios:
Jo tampoc vaig anar a la manifestació, i no hi vaig anar per coherència política. Els polítics i la política en general mereixen una nova oportunitat, hem de donar confiança, una confiança controlada i limitada per tal que facin el que han de fer per reconstruir el nostre país. Un cop identificades les grans línies d’actuació s’ha de treballar ràpid i bé. L’any 2008 serà l’any del finançament, cal aprofitar la situació i “decidir”. Segurament aquesta serà una de les darreres oportunitats ja que sinó en properes manifestacions serem molts els que ens afegirem als molts que avui ja s’han manifestat.
Ara bé, dit això, jo no hi vaig anar perquè vaig trobar indecent la presència de Convergència i Unió a la manifestació. Ells tenen un alt nivell de responsabilitat en el desgavell de les infraestructures del nostre país. Varen ser ells qui van planificar el que es necessitava i van ser ells qui van prioritzar, en moltes ocasions essent còmplices del govern del PP, el més centralista que en democràcia hi ha hagut a Espanya.
Flac favor a la política i al seu prestigi han fet els dirigents de CiU sortint en aquesta foto. És indigne desprès d’haver generat un problema cridar i exigir solucions immediates als que amb responsabilitat han d’assumir la resolució del mateix. No es pot estar mirant sempre pel retrovisor, és cert, però conèixer l’origen dels problemes és fonamental per resoldre’ls i també per no tornar a caure en els mateixos errors.
Per tot això ara cal donar un vot de confiança exigent als polítics, no només als que tenen responsabilitats de govern sinó a tots els grups per tal que resolguin els problemes, facin pedagogia i refermin els valors socials del nostre país, perquè en cas contrari s’augura un futur incert, ja que el pas següent a la desafectació serà la polarització i el conflicte estarà servit.
Només des de la ceguesa política pots arribar a destruir els motius pels quals milers de catalans ens va portar a anar a la manifestació d'aquest dissabte a Barcelona. Crec que mereixem una mica més de respecte i conideració. Siguem més seriosos, si us plau, Àlex. El menysteniment de la ministra vers el problema de rodalies ens ho hem inventat nosaltres? els esvorancs els ha creat CIU? La societat catalana n'està tipa del maltractament històric i surt al carrer a dir que ja n'hi ha prou. O som tan burros que el problema ens l'hem inventat nosaltres? El que indigna també, i molt, són els silencis del PSC a Madrid fent veure que no passa res. Fantàstic! D'això se'n diu defensar els interessos dels catalans i catalanes? Trobo lamentable quan dius que el nacionalisme exercit per Pujol va ser excloent. Home! La prova més palpable que l'ascensor social ha funcionat és que avui tenim un president no nascut a Catalunya. No manipuleu més els fets. Només des de l'ignorància política puc arribar entendre que volgueu carregar les culpes a CIU del desastre en les infrastuctures. No és això, company, no és això.
Només el remirament compulsiu del propi melic pot fer-te arribar a aquesta conclusió. Suposo que deu ser dur descobrir que no hi ha una Catalunya real (tesi de fons que fa temps que defenseu) sinó que, com a mínim, n'hi ha dues (o tres o cinquanta) i que vosaltres, per pròpia voluntat, us heu acabat d'autoexcloure d'una de les dues més grans.
Els organitzadors (gens sospitosos de simpatitzar amb CiU, per cert) us van obrir la porta de bat a bat evitant de demanar la dimissió de la Ministra. Si això no és un gest de bona voluntat que baixi déu i ho vegi!
Com a PSC la veu cagar (fins i tot pensant només en l'estricte càlcul electoral) ho sabeu i per això aneu tots a la una amb la mateixa cançoneta, per mirar de mitigar els efectes de la gran cagada.
Fluixet, fluixet...
No cola
Si hi ha dèficit en despesa en infraestructura, fet del qual no s'hauria de dubtar, pels diversos problemes manifestos, en tant que és problematica estructural, sense cap mena de dubte, les responsabilitats són compartides, ja que la despesa en estructures són de llarg recorregut, i si resulta que el govern del PP, que tan mal identitaria va fer en el conjunt de Catalunya, per un despreci que segueixen demostrant envers la diversitat d'identats que són irrenunciables, finalment va sortir gairebé gratuït per pactes del majèstic, que no foren tan importants, cal dir de nou que la responsabilitat ha de ser compartida. Això per evident no s'hauria d'escriure. Per altra banda, CiU no s'ha acostumat a l'oposició i això és perillós, fins i tot més quan ambicions personals es barregen en política, i es comença a parlar de cases grans de la catalanitat, sense pensar potser que la catalanitat no l'hauria d'atorgar absolutament res, sinó que és absoluta, no possible de ser sotmesa a debat. Hannah Arendt afirmava que un crim en contra la humanitat és aquell que fa que un seguit de persones declarin pàries, és a dir sense pàtries, a unes altres, i sabia molt bé què es deia en observar finalment que el primer pas de l'holocaust fou, precisament, que un grup de persones van declara que unes altres persones no eren alemanys, tot i que havien viscut a Alemanya durant anys, dècades, segles. Així que penso sense dubtes que la catalanitat ha de ser quelcom no sotmès a debat, perquè finalment qui decideix qui són els bons catalans, és aquell que els porta cap al camí polític que indica. Sincerament, això de la casa gran del catalanisme crec que és una mala broma, i un mal procediment, de voler tenir embranzida política. ERC, en canvi, en això està actuant de manera interessant, tot i que el projecte tampoc no el comparteixo, allò que estan intentant construir és un llenguatge polític basat en la independència (molt més que no en el nacionalisme ranci) que mira el futur més que no el passat. Això si més no et permet argumentar, per aquesta o altra raó. Però, en canvi, desgastades cases de partits que volen fer creure que qui segueix és de Catalunya té el gran problema, finalment, de dir: escolteu, vosaltres sols no poder refundar res, perquè només representeu una esfera de les moltes i diverses que hi ha a Catalunya.
Alfons.
Soc republicà federalista concretament de IR-PRE i dissabte passat sortint de les VI jornades republicanes que organitzava Unitat Cívica per la República vaig passar per la manifestació pel dret a decidir.Quasi ningú portava pancartes per demanar competencies o millores de les infrastructures.L´únic crit era a favor de la independència i fora Espanya.Nosaltres republicans pujaven amb la bandera tricolor signe de llibertat trencat pels franquistes i varis manifestants ens van acridassar per portar una “bandera espanyola”.La manifestació pel dret a decidir es va simplificar en la independència.Entenc a molts que no hi van anar per no ser instrumentalitzats.
Salut i República
M'has decebut i m'ha decebut molt el PSC.No és capaç de descobrir que els catlans i catalanes no volem dependre de Madrid.sempre ahvia pensat que el PSC al final es desvincularia dels PSOE, qu el grup de la convenció del futur aconseguirien estirar-vos però no! PSC=PSOE i mai posareu a davant Catalunya a Espanya.Els d' ESQUERRA ho tenim clar tot i que us deixem governar ara.Alex ara et veig a la TV a dir pros i contres!
Publicar un comentario