1.05.2007

XILE

Estimades i estimats amics, no es que us hagi abandonat en aquestes dates, pero just son les que utilitzo -sempre que puc- per viatjar, els que em coneixen be, em diuen que el que faig es fugir de les festes de nadal. No estan mancats de rao, soc un dels que aquests dies no em senten massa be, i prefereixo aprofitar-ho per coneixer mon. Us escric des de Xile, concretament des de Puerto Natales a la Patagonia xilena - perdoneu si no accentuo be per dificultats amb el teclatl xile -.
Un viatge interessant i amb la fortuna de que m' acompanya el meu pare, un viatge aixi ajuda a retrobar-nos. En pocs dies hem visitat de nort a sud Xile, des del desert d' Atacama, fins a l' extrem sud a Punta Arenas, passant per la zona dels llacs a Puerto Montt i puerto varas, a Chiloe. Ja us en explicare mes coses, en altres blocs...

He seguit amb desesperanca i frustracio el trencament de la pau a Espanya amb el nou atemptat d' ETA, i em rebenta haver-li de donar la rao a un conegut de l'AVT que m'anticipava fa un mes el fracas del proces de pau, i ara encara em costa assumir que aixi sigui.

Em vaig emocionar davant de l' escultura que recorda a Salvador Allende, davant el palacio de la moneda a Santiago de Xile, potser serveixin les seves reflexions en un moment de dificultats com les d' ara, per tal que no ens impedeixin els terroristes ser dones i homes lliures:
" Mucho mas temprano que tarde de nuevo se abriran las grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor"