ANNA PAGANS, alcaldessa de Girona

Ahir també a Girona vam iniciar el procés que ens portarà al PSC i a l' Anna Pagans de nou a guanyar per segona vegada les eleccions municipals, i a un període de vuit mandats i trenta dos anys de governs socialistes a Girona. Ho vam fer com ens agrada fer-ho al PSC amb la confiança de l'unanimitat de la militància de Girona i disposats a treballar tots i cadascún de nosaltres per obtenir el millor resultat i explicar a les ciutadanes i ciutadans de Girona el nostre ambiciós projecte.

Respectem als adversaris i als actuals socis polítics amb qui actualment compartim el govern de la ciutat, a qui apreciarem la sevas aportacions en positiu, però estem convençuts de que la bona feina feta pel PSC i el nostre projecte de futur ens haurà de donar el suport de la majoria de gironins.

Anna Pagans ens va tornar a expressar ahir el llegat del seu pensament polític, com dies enrera va fer en una molt bona conferència a Tribuna de Girona:

- partidària de lluitar permanenment per la igualtat
- aferrissadament demòcrata
- defensora de la cultura catalana
- progressista, entenent el progrés com a valor col.lectiu
- solidària
- contraria a qualsevol forma de dogmatisme, favorable al pel i constant exercici de la llibertat i el respecte.

En les darreres converses que he tingut amb l' Anna m'ha agradat la seva preocupació, que també ha demostrat en els seus anys al capdavant de l'alcaldia, per les pràctiques de bon govern que vol que siguin referent en el programa de govern.

També vam escollir Roger Casero, jove i preparat nou candidat a l'alcaldia de Sarrià de Ter i a Pere Cabarrocas, excel.lent alcalde per tornar a encapçalar la nostre candidatura a Quart.

Endavant Anna, Roger i Pere!

JORDI HEREU, alcalde de Barcelona

Amb l'aprovació dissabte al consell nacional del PSC de la candidatura de Jordi Hereu a l'alcaldia de Barcelona s'enceta de fet el compte enrera per les municipals del 27 de maig.

Excel.lent alcalde i candidat Jordi Hereu, amb qui tenim garantit per molts anys el lideratge i bon govern al cap i casal, i no dubto que un gran actiu pel PSC de present i de futur.

El vaig conèixer personalment no fa massa dies i em va impressionar molt favorablement. Li conexia la seva excel.lent formació, l'experiència municipal i les capacitats per afrontar el repte de l'alcaldia, però no la seva proximitat, la sensibilitat que demostra, la seva predisposició a la conversa, i sobretot com ell és mostra: tal com és, planer i gens ampul.lós, algú amb qui no et faria res travari una forta amistat. Desprén honestedat i lleialtat, dos virtuts imprescindibles per algú que és dediqui a la política.

Vaig refermar l'impressió que en vaig treure de la coneixença personal pocs dies després en una entrevista a BTV que li va fer Monegal. La manera d'expressar-se, fins i tot la postura en que seia a la cadira del plató, com duia posada l'americana o com gesticulava, potser haurien posat nerviós a més d'un assessor d'imatge però la proximitat i calidesa que deixava veure des de la pantalla de TV, sens dubte despertava confiança i adhesions. Per totes aquestes impressions i per les capacitats indubtables estic segur que tindrà un gran resultat en les properes eleccions del mes de maig, però el que és més important Barcelona ha guanyat un alcalde pel futur benestar de les barcelonines i barcelonins.

Sort i bona feina Jordi!

CONFIDENCIAL: Dissabte vaig tenir un inici de conversa amb la meva germana Laura que ens deviem. En els darrers anys ens hem distanciat molt per diferents motius, i potser hem començat a recuperar la nostre vella i personal connexió.
Si en els darrers blocs insisteixo en el diàleg com a base principal per la resolució de conflictes polítics, ja tardava en fer-ho en alguns de personals. Cóm me'n alegro de rectificar. Petons Laura!

MEME'S

Vaig a complir amb urgència però amb excessiu retràs dos memes pendents. El primer per l' amic, i excel.lent orador i company al Congrés de diputats Jordi Pedret, i el segon per l'inquiet activista, primer secretari de la JSC a les comarques gironines i regidor a Quart, David Maldonado. Haig de reconèixer que vaig haver de fer-me explicar més d'una vegada que era un meme pel company Pedret, però ara veig que és un divertimento del tot interessant.

1r meme per en Jordi. A l'esquerra del meu ordinador, a la taula de treball del meu despatx a Girona, m'hi apareix sota un diari de sessions del Congrés el llibre arrels empresarials gironines editat per la Cambra de Comerç de Girona i EL PUNT, amb textos de Narcís-Jordi Aragó i Enric Mirambell. Obro per la plana 56, parla dels impressors, i de la nissaga d'un dels nostres poetes gironins il.lustres Miquel de Palol:

" L'avi de Miquel de Palol treballava en una imprenta de Girona. El nét, a les seves memòries, el recorda doblegat vora la màquina, fent rodar una enorme mola de ferro, diu - mentre al taulell el fadrí major anava donant els fulls de paper blanc i les plegadores de fusta apilaven, llestos i plegats, els exemplars del diari que anava recollint l'aprenent-. Una olor penetrant de tinta fresca ho impregnava tot."

2n meme per en David. A la dreta de l'ordinador, sota una carpeta del meu despatx professional- que em recorda que tinc una trucada pendent a fer al company advocat Ramón Nicolazzi per intentar un acord abans de la data d'un judici previst pel proper 19 de febrer -, apareix un llibre d'un dels meus mestres , el Dr. Vicenç Navarro ( coordinador ), la situación social en España editat per editorial Biblioteca Nueva, obro per la plana 31, polarització social i educació infantil:

"En España sólo el 10,5% de los niños de 0 a 2 años asisten a escuelas de infancia, uno de los porcentajes más bajos de la UE-15. Tal como señala Maria José González, en el capítulo 11, este porcentaje (que España comparte con Grecia, Portugal e Italia) está muy por debajo de los porcentajes de aquellos países que tienen un elevado porcentaje de mujeres incorporadas al mercado de trabajo tales como Dinamarca, Suecia y Noruega, en donde los porcentajes de infantes de 0 a 2 años atendidos por escuelas públicas es 64%, 48% y 40% respectivamente. Ni que decir tiene que tal como también señala Maria José González, esta escasa disponibilidad de escuelas para niños de o a 2 años dificulta la integración de la mujer al mercado de trabajo, como lo demuestra el hecho de que las mujeres de 30-34 años con infantes de esta edad están menos integradas al mercado de trabajo (67%) que las mujeres solteras (90%) o que los hombres (98%)."

Jordi, David deute acomplert!

ATZUCAC

Atzucac atzucacs m 1 carreró o camí sense sortida. Recula que ens hem ficat en un atzucac, i no podrem passar. 2 fig. Les converses sobre la pau han entrat en un atzucac. (Diccionari manual de la llengua catalana, Institut d' estudis catalans).

No podria haver-hi millor definició i exemple de la situació en què queda el procés de pau després de l'atemptat a Madrid i el ple de dilluns al Congrés, que la que ens proposa l' Institut d'Estudis Catalans.

Tal i com es preveia la jornada de dilluns va ser un autèntic despropòsit, a conseqüència de la irresponsabilitat del líder de l'oposició Mariano Rajoy i aquesta dreta tant poc civilitzada de fer comparèixer el president del govern per informar de la política antiterrorista.

De res va servir la proposta de nous consensos i la mà estesa del president Zapatero per tal de sumar al PP a la unitat d'acció contra el terrorisme. Rajoy portava el seu discurs escrit pels plumilles, pels assessors i consellers d'Aznar, un discurs ple de rancúnia, manca de respecte i això si molta ambició política i de poder. Mai en la història recent de la democràcia ningú havia utilitzat el terrorisme per fer política -excepte l'esquerra abertzale-, i la dreta no va estar a l'alçada de les circumstàncies. Avui que tothom mou les seves posicions en benefici de l'interés general: el govern, els grups parlamentaris, Batasuna, els sindicats, la societat civil... Rajoy i el PP ens giren a tots l'esquena.

Duran i Lleida va fer novament una intervenció carregada de raó, l'atemptat a Madrid és un fracàs col.lectiu, no un fracàs del govern i l'únic responsable es la banda terrorista ETA.

Els que confiem en el diàleg i la força de les paraules per resoldre els conflictes no renunciem a que hi haura un dia que es donaran les condicions per que la pau retorni a Euskadi. Per això entre moltes d'altres coses cal la unitat de les forces democràtiques. Ens ho han posat molt difícil, és veritat, però ni va acabar la dictadura amb la xacra d' ETA, ni han pogut cap dels governs democràtics que ho han intentat. Caldrà un dur combat policial, però també el combat de les idees, de la política, del diàleg, de la negociació per tal que la llibertat i la pau s'imposi a Euskadi i a Espanya.

I EL PROCÉS DE PAU?

Dilluns vinent el President del govern compareix davant el ple del Congrés de Diputats per explicar la posició de l' executiu en l'iniciat procés de pau a Euskadi. No sembla que sigui el lloc, ni el moment per donar excessius detalls del procés frustrat de negociació amb la banda terrorista ETA, i en canvi es tornarà a posar de relleu la profunda divisió entre les forces majoritàries respecte a la lluita antiterrorista i a les possibilitats de pau a Euskadi.

Certament ETA ha fet volar pels aires qualsevol possibilitat d'entesa amb el govern a curt i mitjà termini. L'atemptat de Barajas per la seva dimensió i pel resultat luctuós no pot ser considerat únicament un toc d'atenció, ni un tensionament de les negociacions, sinó un trencament de la treva en tota regla, i l' inici d'una nova escalada de terror, malgrat que el darrer comunicat d' ETA no ho reconegui.

És desesperant que després de tants anys de terror, després de la consolidació de la democràcia, de l'incorporació de les generacions nascudes a la transició a la política subsisteixi el fanatisme dels terroristes. Incomprensible entendre a aquests joves nascuts en democràcia que poden defensar la secessió d' Euskadi des de les institucions democràtiques, i que prefereixen fer-ho empunyant una pistola o col.locant una bomba.

Puc acceptar des de posicions polítiques la crítica a la llei de partits, però ja és hora que Batasuna comenci a parlar clar i condemni la violència. Potser part del fracàs a Euskadi sigui que el braç polític d' ETA es merament instrumental, a diferència del Sinn Fein que va portar el pes de les negociacions de pau a Irlanda.

És ara a ETA i a Batasuna a qui els toca fer una demostració clara i inequívoca de condemna de la violència i d' abandonament de les pressions de les armes. Som conscients que no arrivarem a la pau únicament per la derrota del terrorisme a través de la pressió policial, que caldrà en un moment o altre reiniciar el diàleg, però per arrivar aquí ens cal recuperar l'esperança i la confiança.

XILE

Estimades i estimats amics, no es que us hagi abandonat en aquestes dates, pero just son les que utilitzo -sempre que puc- per viatjar, els que em coneixen be, em diuen que el que faig es fugir de les festes de nadal. No estan mancats de rao, soc un dels que aquests dies no em senten massa be, i prefereixo aprofitar-ho per coneixer mon. Us escric des de Xile, concretament des de Puerto Natales a la Patagonia xilena - perdoneu si no accentuo be per dificultats amb el teclatl xile -.
Un viatge interessant i amb la fortuna de que m' acompanya el meu pare, un viatge aixi ajuda a retrobar-nos. En pocs dies hem visitat de nort a sud Xile, des del desert d' Atacama, fins a l' extrem sud a Punta Arenas, passant per la zona dels llacs a Puerto Montt i puerto varas, a Chiloe. Ja us en explicare mes coses, en altres blocs...

He seguit amb desesperanca i frustracio el trencament de la pau a Espanya amb el nou atemptat d' ETA, i em rebenta haver-li de donar la rao a un conegut de l'AVT que m'anticipava fa un mes el fracas del proces de pau, i ara encara em costa assumir que aixi sigui.

Em vaig emocionar davant de l' escultura que recorda a Salvador Allende, davant el palacio de la moneda a Santiago de Xile, potser serveixin les seves reflexions en un moment de dificultats com les d' ara, per tal que no ens impedeixin els terroristes ser dones i homes lliures:

" Mucho mas temprano que tarde de nuevo se abriran las grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor"