Infraestructures i Magdalena Álvarez

No és fàcil sortir avui defensant a la ministra Magdalena Álvarez, i avui el diputat i coordinador dels diputats i diputades del PSC Dani Fernández ho ha fet amb valentia i arguments. Els representants del PP, CIU, ERC, ICV han sortit criticant la gestió i demanant dimissions.

El cert és que mai com ara a la recent etapa democràtica el govern de l'Estat no havia fet un esforc inversor com el que s'esta fent, de la mateixa manera que el govern de la Generalitat i el conseller Quim Nadal estan invertint i solucionant problemes amb les infraestructures del nostre país com no ho havia fet cap dels responsables dels darrers governs de CIU. No només deu ser responsabilitat dels actuals gestors de Foment el dèficit d'infraestructures a Catalunya, o es que els governs de CIU que van governar i pactar amb satisfacció amb els executius del PP no tenen cap responsabilitat en la situació actual? Tenia interés el PP en invertir a Catalunya en els seus anys de govern o preferia fer-ho a Madrid o València?

Potser les crítiques són necessàries però el que cal és compromís, treball i dedicació per revertir aquesta situació i crec que en aquests aspectes el govern de l'Estat ha respós des del primer dia.

Malgrat això, també és cert que no podem demanar mes paciència als ciutadans que dia si i dia es veuen atrapats en les demores de les rodalies de RENFE. Cal demanar-los disculpes i treballar sense descans per revertir la situació. Em nego a compartir les crítiques destructives i més comprovant a Girona les millores en les carreteres que el departament de politica territorial està portant a terme, la resolució lenta però que avanca del desdoblament de la N-2, les inversions en l'aeroport de Girona o la construcció de la linea d'alta velocitat amb soterrament a la ciutat de Girona.

Exigència màxima i compromís i admissió de les responsabilitats que pertoquen a cadascú, les presents i les passades. Evidenment la resposta i les solucions corresponen als responsables del govern i els partits de l'oposició han d'exercir la fiscalització de l'acció de govern, però cal reconèixer també els avenços fets amb l'actual govern i els errors i dèficits dels que avui alcen la veu però que ahir van permetre les dificultats d'avui.

FESTIVALS D'ESTIU ( 2 )

A punt de començar el darrer dels grans festivals d'estiu a les comarques de girona: la shubertiada a Vilabertran, el balanç de l'oferta musical aquesta temporada d'estiu és difícilment superable. Aquest any no podré assistir a la meva cita anual a Vilabertran i a Torroella de Montgrí, segurament els dos festivals amb més personalitat, i que gràcies a l'excel·lent direcció dels amics Miquel Alsina i Josep Lloret han aconseguit -cadascú en la seva dimensió- situar-se en el panorama estatal de grans festivals.

El Festival de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols també mereix aquest any una menció especial, amb una programació espectacular i una resposta magnífica de públic. M'ha agradat també el nou escenari del port nou, on tinc la sort de poder sentir en directe a la vocalista Noa, en un concert difícil d'oblidar. A l'esplanada de Vilartagues, èxit de públic en la gira més multitudinària d'aquest estiu amb Serrat i Sabina.

A Perelada la meva visita anual per escoltar òpera a la fresca, per la proposta de Lindsay Kemp dels contes d'Hofmann d'Offenbach, que resulta discreta i lluny de la proposta de flauta màgica que em va enlluernar i fascinar ara fa uns deu anys a Peralada i que va influir en el meu interés pel gènere operístic.

IOLANDA PINEDA

Una de les principals alegries de les passades eleccions municipals va ser la victòria de Iolanda Pineda al municipi de Salt i la seva elecció com alcaldessa. No ho tenia fàcil després de dos mandats seguits de Jaume Torramadé com alcalde, reforçat com a vicepresident de la Diputació -sembla que el pas dels alcaldes per la Diputació dóna més desgast del previst-, amb un nou relleu de lideratge a la llista del PSC després que Carles Barceló no aconseguí recuperar l'alcaldia ara fa quatre anys.

Pineda sabia del repte que assumia quan fa poc més d'un any el PSC va demanar-li que tornés de Lleida -on residia i treballava amb el seu marit- novament a Salt per preparar la seva candidatura al seu municipi d'origen. Ben envolcallada per un entorn familiar que l'ha recolzat sempre en les idees i projectes polítics -especialment el seu pare Luciano i ara el seu marit Moisés-, i amb l'aposta clara de Quim Nadal, Marina Geli i Pep Quintanas, va fer un treball perfectament dirigit abans i durant la campanya electoral, de proximitat, de creació d'equips, d'immersió en les necessitats de Salt que la van portar a donar el tomb al seu municipi. La clara demostració que en política el treball ben fet normalment dóna fruits -vaig tenir ocasió de comprovar-ho en la campanya electoral-.

M'és senzill parlar d'algú amb qui he col.laborat i compartit professió i treball per més de quatre anys i que per tant en conec l'intel.ligència, capacitats i dedicació. No tinc dubte que te Salt al cap i sap que necessita, que l'hi convé, el que cal fer per resoldre algún dels seus problemes estructurals i com permetre la millora de la qualitat de vida de la gent i el reforç de l'orgull de ser saltenc. Quatre anys per endavant per demostrar que amb Ilanda Pneda i els socialistes és millora la gestió i l'acció de govern i permet a Salt donar un pas endavant com un dels municipis més importants de les comarques gironines.

Penso tot això mentre dinem a Girona - hem variat la nostra elecció inicial a Salt al trobar tancat can vilanova -, en una conversa afectuosa i on comprobo els projectes que prepara i els que estan en marxa, que hauran de permetre el canvi desitjat. Si el govern de la Generalitat s'ha compromés d'una manera clara amb Salt amb el projecte ambiciós del pla de barris, ara també li correspón al govern de l'Estat i per tant em comprometo amb l'alcaldessa a facilitar financiació de projectes des de Madrid.

No tinc dubtes de l'èxit de la gestió de Pineda i que ens sens cap menda de dubte ens trobem davant d'un dels referents immediats del socialisme gironí pels propers anys.

Els sous dels polítics

En els darrers dies es produeix cert debat a Girona sobre els sous dels representants polítics arran dels acords dels ajuntaments i de la Diputació de Girona.

En termes generals no pot dir-se que tots els representants polítics: de govern i electes tinguin compensacions econòmiques desproporcionades. En molts casos els alcaldes i alcaldesses de les comarques de Girona tenen sous inferiors a molts alts funcionaris dels seus propis consistoris, tot i la major dedicació i responsabilitat que exerceixen. Molts dels responsables de govern, i no cal dir -per exemple el president del govern- tenen assignacions contingudes, que no aguanten comparació amb el camp privat. Conec molts responsables polítics i de l'administració pública que prefereixen, per vocació, el servei públic que presten a treballar amb més ingressos econòmics en l'empresa privada. Possiblement en alguns casos podem compartir que existeix alguna desproporció però no és així en la majoria de casos. Es cert també que cal adecuar-se als sous mitjos de les treballadores i treballadors de Girona, molts dels quals els costa arribar al salari de mil euros, però també cal concloure que si volem tenir bons gestors i servidors públics també hem de retribuir-los correctament.

Possiblement el cas de la Diputació de Girona mereix alguna reflexió, com a institució al servei dels ajuntaments, on l'increment en aquesta ocasió d'alguns dels sous dels seus representants ha augmentat significativament per sobre del que ho han fet les retribucions en els respectius ajuntaments. La diferència de la Diputació amb els ajuntaments és que les decisions no tenen el control directe dels electors. Per aquest motiu els increments en les retribucions en els Ajuntaments son en molts casos els increments de l'IPC i els de la diputació han estat sensiblement per sobre. No hi estic en desacord perquè crec en el treball, la dedicació i l'esforç dels representants polítics a la diputació, i com en conec a la majoria del govern i de l'oposició em mereixen confiança. A mi el que em sembla exigible és que se'ns evaluin per la feina feta, i només si no és compleix amb les responsabilitats atribuides, si no hi ha dedicació a l'órgan o carrec pel qual se'ns retribueix que hi hagi la crítica però no abans.

El que no seria de rebut és que la diputació pagui als seus diputats i asessors per tal que només treballin pels seus respectius ajuntaments o només pels partits, també han de respondre per l'institució que representen o els contracta per donar servei a tots els ajuntaments i als ciutadans de les comarques de Girona.

Oasis o l'estil gironí de fer política

Sovint s'ha utilitzat el terme "l'oasis gironí" o"l'estil gironí de fer política", fent referència a una situació suposadament atípica de la pràctica política a les comarques gironines, basada en un exquisit respecte institucional, de col.laboració entre partits, de defensa de l'interés comú, de verb florentí amb l'adversari i d'oposició dura però constructiva. Probablement el métode ha fet una certa escola, i malgrat els presents temps més convulsos electoralment, les noves generacions de representants polítics fem nostre l'interés en la política del diàleg, de la col.laboració i denostem la política de confrontació i destrucció del adversari. Avui mateix un polític experimentat però jove generacionalment, l'alcalde de Puigcerdà i diputat provincial Joan Planella, en feia esment en el seu discurs com portaveu repubilicà en el ple de constitució de la diputació. Apel.lava a aquesta manera de fer política per tal que la diputació de Girona no és convertís en un escenari de confrontació dialèctica i política fora dels límits habituals de "l'oasi gironí".

Sembla que la primera resposta ha estat negativa ja que el portaveu de CIU Jaume Torramadé ha fet un discurs extremadament crític contra el pacte legítim de govern ERC-PSC que ha portat a l'alcalde de Vilabrareix Enric Vilert a la presidència de la Diputació de Girona. M'ha extranyat en un polític de la talla, de la capacitat de diàleg i del tarannà del saltenc, només ho puc entendre des de la profunda decepció i amargor de deixar al mateix moment les tasques de govern al seu municipi i a la pròpia diputació. M'ha recordat també un dels motius pels que un dia em vaig decidir identificar-me amb el partit dels socialistes de catalunya, cansat de que només uns pensessin que son els únics que genuinament podien defensar els interessos de Catalunya i els únics capacitats per governar-ne les institucions. Per això també he trobat a faltar a l'acte de constitució l'ex-president Carles Páramo, convençut com n'estic de que les institucions i les persones estan per damunt, maltrat les decepcions i frustracions personals i partidistes.

Potser per tot això qui més m'ha agradat avui ha estat l'alcaldessa de Palamós i vicepresidenta primera Teresa Ferrés que ha defensat la legitimitat del pacte i s'ha dedicat a oferir el nou govern per treballar per tots i cadascún dels municipis de les comarques de girona , per la seva gent i per potenciar les polítiques de proximitat. La política com a compromís personal i servei públic des d'on pertoqui fer-ho, des del govern o des de l'oposició, i amb professionalitat i diàleg, que és el que ens demanen els ciutadans.

Després de viure un període a Madrid de confrontació dura i partidista, confio que els polítcs gironins sapiguem entendre'ns, discrepar, i respectar-nos, i si cal exportar el suposat model que ens diferencia qualitativament, més enllà de Girona.

FESTIVALS D'ESTIU (I)

Arriba l'estiu i de cop una enorme oferta de festivals musicals ens dóna l'oportunitat de tenir a prop de casa els millors intérprets i de diferents géneres musicals. Perelada, Palafrugell, Girona, St. Feliu de Guixols, Vilabertrán, Torroella de Montgrí tenen programes irresistibles i si fem alguns quilòmetres més l'oferta s'amplia. Tant de bó tingués pressupost i vacances al juliol per fer una bona inmersió en l'oportunitat que ens ofereixen tots aquests festivals.

El meu primer tast de l'estiu va començar per casa, amb l'inaguració del festival de músiques religioses i del món de Girona, que aquest any de la mà de Victor Garcia, David Ibañez i Ignasi Thió ha decidit obrir-se a noves músiques i nous interprets. Césarea Évora i Taj Mahal dos figures de renom i d'acceptació del gran públic han passat per l'incomparable auditori de les escales de la catedral. Únicament vaig assitir al concert inagural al nou auditori de la devesa amb el the sacred concert de Duke Ellington dirigida per un dels virtuosos del jazz espanyol, el valencià Perico Sambeat, i amb la participació de bona part de les corals de Girona. Feliç idea la de fer participar els conjunts orquestrals i corals locals com a produccions própies del festival. El concert no va ser fàcil i em vaig quedar amb les ganes de disfrutar de veritat amb el saxo excepcional de Sambeat.

Paga la pena també apropar-se a Barcelona per consumir alguna de les excel.lents propostes del seu festival grec. Aquest any he tingut la sort de assistir a un concert excepcional d' Antony and the johnsons. Antony Hegarty és un vocalista inclassificable però dotat d'una veu i sensibilitat fora del comú. Descobert per Lou Reed i Laurie Anderson s'ha convertit en un dels artistes revelació de l'escena neoyorkina. El concert al Grec va ser espectacular, amb una banda de músics impressionant, interpretant bona part dels temes del seu disc imprescindible i'm bird now i alguns temes i versions noves. Coincideixo amb el primer tinent d'alcalde i regidor de cultura Carles Martí i amb l'artista olotí Kim domene.

La meva visita d'aquest any fora de les fronteres pel festival d'aix en provence. Una bona excusa per visitar la provenza - cal perdres per St. Remy ! - i el seu festival operistic que enguany estrenava nou auditori amb die walküre. Decideixo però anar a algún dels escenaris tradicionals a l'aire lliure, concretament al Théâtre du Grand Saint-Jean per assistir a l'ópera die entführung aus dem serail - el rapte al serrallo - de Mozart, que compta amb una escenografía brillant del pintor mallorquí Miquel Barceló. Ambient festiu, amb la tradició del picnic previ al concert als camps de la provenza i això sí amb repartiment de mantetes per combatre la fred humida de la nit... que no em priva del constipat de l'estiu!

El festival de Perelada ens ha regalat novament la visita del Jarrett trio , un concert auténticament excepcional, l'éxtasi de l'equilibri musical. Keith jarrett, Gary Peacock i Jack deJohnette van oferir un concert perfecte amb moments irrepetibles amb el Round midnight i la deliciosa when i fall in love. Fan de la deconstrucció própia del jazz la perfecció musical. La nómina d'admiradors de l'estimat Keith Jarrett em fa coincidir amb la consellera Montserrat Tura, el delegat del govern Jordi Martinoy, el periodista Salvador García " gaddafi" , el critic de cinema Àngel Quintana i els advocats Elena Rossich i Joaquim Bech de Careda. La majoria repetim - jo l'he escoltat en directe sis vegades - lluny de les 136 de l'entrenador de futbol Enzo Ansalone que descriu amb precisió en el programa de mà les sensacions i satisfaccions d'escoltar en directe al mestre Jarrett.

CARME CHACÓN

El president ha remodelat avui el govern, com un nou impuls per afrontar el darrer tram de la legislatura i preparar les eleccions generals del proper mes de març de 2008. Si ja deia en els posts anteriors que el Debat de Política General havia deixat clarament a Zapatero i el govern socialista en la millor disposició de cara a la comtessa electoral de l'any vinent, el canvi d'executiu referma les millors impressions i deixa l'oposició del PP abatuda i desarmada d'arguments.

Personalment, la notícia és un motiu d'alegria pel que signfica per la meva companya diputada i amiga Carme Chacón. Un nou pas endavant d'una política brillant, capaç, preparada i líder generacional al PSC. Després d'un bon tram de legislatura lluint en la difícil tasca de la vicepresidència del Congrés, on ha sabut dirigir -quan ha hagut de substituir al president de la cambra, Manuel Marín-, i de l'aval de les tasques de direcció com a presidenta del grup de diputats del PSC, i com a membre de la executiva federal del PSOE i de l'executiva nacional del PSC es veu compromesa a una màxima responsabilitat en el govern executiu de l'Estat. Podia haver estat el ministeri de Cultura, que coneixia bé per les responsabilitats federals com a secretaria de cultura del PSOE, però serà el ministeri de la Vivenda, una tasca probablement més difícil però on segur que deixarà la seva emprenta personal de capacitat de gestió i eficàcia. No tinc dubta que inicia un període llarg al govern de l'Estat i que tindrem ocasió en el futur de valorar-la com un dels polítics catalans de major influència en la governabilitat de l'Estat en el nostre recent període democràtic.

Ahir el vespre vaig tenir una llarga conversa amb la Carme, fruit d'alguna diferència política en els darrers dies, i va saber separar molt bé la bona relació personal de la direcció política per demostrar-me amb fermesa i autoritat la meva equivocació política. Va dedicar-me temps, quan feia poques hores que debia haver rebut una de les notícies més importants de la seva vida. Avui és ministra però és ahir quan va guanyar-me definitivament la meva lleialtat absoluta.

Molta sort estimada ministra!

ESCO 1706: Crònica del debat (III).

El tercer dia de debat correspon a les propostes de resolució dels diferents grups parlamentaris conseqüència del debat dels dos dies precedents. La tarda i nit prèvia han estat llarg de negociacions per consensuar-ne propostes. Dani Fernández i Tere Cunillera, coordinador dels diputats del PSC i membre de la direcció del grup parlamentari respectivament, han estat els diputats socialistes catalans encarregats per una banda d'impulsar dues propostes: una per accelerar el desplegament de l'estatut de Catalunya en l'àmbit de la comissió bilateral Generalitat- Estat i un altre per definir la metodología per el càlcul de les inversions, i per altra banda d'acostar postures amb la resta de forces polítiques, i arribar a acords transaccionals.

Després de les intervencions dels portaveus dels grups en el debat, avui era el torn dels "números 2" dels grups parlamentaris amb motiu de les discussions de les propostes de resolució. He trobat excessivament negatiu al diputat republicà Joan Tardà, que amaga darrera una imatge a voltes dura i contundent, una persona lleial, emotiva i de sòlides conviccions d'esquerres. I és que amb els companys d'esquerra republicana no ha estat possible en aquesta ocasió arribar a acords en les propostes que han dut a votació.

Julio Villarrubia (PSOE) ha tornat a demostrar força parlamentària amb un discurs en que ha deixat en evidència les mentides i l'estratègia de confusió del PP. Per la seva banda Eduardo Zaplana (PP) - a qui sempre he tingut ganes de preguntar-li si finalment va poder-se comprar l'opel astra setze vàlvules a que feia referència en les escoltes del cas Naseiro- ha donat la sensació de replicar la crítica monolítica a la gestió de Zapatero amb el tema del terrorisme i amb la recent i irresponsable novetat incorporada de demanar fer públiques les suposades actes de les converses amb ETA en el marc del procés de pau a Euskadi,

La sensació en els passadissos del Congrés es que Zapatero afronta amb bones condicions el tram final de legislatura i que Rajoy va fer probablement el seu darrer debat de política general, cada cop més qüestionat internament. Un article de Carlos Cué a EL PAIS on explicitava les decepcions i dissidències en les files populars després del debat perdut per Rajoy dimarts, ha provocat molts nervis a la direcció popular, senyal inequívoca de que efectivament l'autoritat de Rajpy Brey comença a desaparèixer.

A quarts de dues s'aproven trenta tres de les setanta vuit propostes de resolució sotmeses a debat i es clou el període de session. El Congrés no es tornarà a reunir - sempre i quan no ho acordi la diputació permanent per situació excepcional- fins el mes de setembre. S'inicien les vacances parlamentàries, que han de permetre que durant el mes de juliol diputades i diputat puguin dedicar-se al treball a les seves circunscripcions.

ESCÓ 1706: CRÓNICA DEL DEBAT ( II ).

Minuts abans de les nou del matí ressona en tots els edificis del congrés un so d'avís que anuncia l'inici de la segona jornada del debat de l'estat de la nació. El so és repeteix sempre a l'inici de cada sessió i també minuts abans de l'inici de les votacions, sempre el mateix i també idèntic al que utilitzen molts aeroports internacionals per anunciar algun dels vols, fet que ens pot provocar en ocasions cert trasbals o desorientació en qualsevol lloc del món. Per cert, la gestió aeroportuaria també ha estat element de debat en aquesta jornada i novament el president del govern s'ha compromés a que la Generalitat de Catalunya hi tingui capacitat decisiva en la gestió futura dels aeroports catalans.

Ahir Durán i Lleida (CIU) i Agustí Cerdà (ERC) van participar en la primera jornada de debats després del líder del PP. Tots els grups prefereixen intervenir el primer dia, per que en el segon l'atenció i el seguiment dels debats decauen lleugerament. L'ordre ve determinat pel nombre de diputats de major a menor, situant-se els darrers en intervenir el grup mixte - que el formen els diputats que reglamentàriament no poden conformar un grup parlamentari propi- i el grup socialista que dóna suport al govern.

A les nou en punt es reprèn el debat amb la participació del portaveu del PNV, Josu Erkoreka. Presenciem el debat una seixantena de diputats, i bona part del govern. Em sorprenen les absències de diputats nacionalistes catalans - només dos de CIU i un d' ERC - i de diputats populars, únicament tres - o només un si tenim en compte que dos són els diputats del Burgo i Carlos Salvador diputats d'Unión del Pueblo Navarro (UPN) molt interessats en el que puguin dir els nacionalistes bascos-. El PP en prou feines sumarà mitja dotzena de diputats en tota la sessió, en un acte d'escàs respete als grups parlamentaris petits i Rajoy únicament s'incorporarà en el tram final del matí. La poca presència de diputats a l'hemicile tan sovint criticada no és símptoma de manca de treball. En els despatxos, en diferents reunions l'activitat parlamentaria segueix ben viva mentre duren els debats a l'hemicicle.

Erkoreka - com el conjunt de diputats del grup parlamentari basc del PNV- és un excel.lent parlamentari, de la prestigiosa "factoria" de Deusto. Amb to i verb elegant ha estat un dels més durs en el debat, amb una llarga crítica de retrets al govern fonamentats en el suposat centralisme del president Zapatero, que fins i tot el porta a qüestionar les diferències amb els populars, en un mesurat exercici de tacticisme propi del darrer any de legislatura.

Gaspar Llamazares (IU i Joan Herrera (ICV) - que s'ha convertit en un sòlid orador en aquests tres anys de legislatura - comparteixen els temps del seu grup parlamentari, i tornen a centrar el debat en l'agenda social. Li demanen al president que aprofiti la bonança econòmica per millorar les situacions de les famílies mitges amb dificultats de vivenda i precarietat laboral.

Després del trencament de Coalició Canària ( CC ) i també amb la deserció d'un diputat del partit popular, el grup mixt s'ha convetit en el tercer grup més numerós de la camera amb nou diputats. Oramas (CC), Rodriguez (BNG), Labordeta (Chunta), Lasagabaster (EA), Barkos ( NaBai) i Rodriguez (Nueva Canària) intervenen per fer balança de l'acció de govern però amb to constructiu.

El darrer en intervenir és el portaveu socialista Diego López Garrido que supleix amb solvència, en les funcions de portaveu, un dels millors diputats, oradors i portaveus de la nostra recent etapa democràtica, l'actual ministre Alfredo Pérez Rubalcaba.

El president del govern Jose Luis Rodriguez Zapatero ha tornat a exhibir aquest segon dia el millor del seu estil de fer política, encaixant les crítiques , defensant l'acció de govern, valorant els adversaris i estenent la mà al diàleg i la col.laboració, en el millor exemple de la doctrina republicanisme. Philip Pettit - teòric del republicanisme - deia fa pocs dies que el govern de Zapatero ha establert estàndards d'honestadat, coratge i efectivitat, i que malgrat els enormes reptes amb els que s'ha enfrontat els darrers anys ha mantingut una direcció constant i ha fet d' Espanya un model d'actuació per una democràcia avançada.

Quan la legislatura afronta el darrer tram el president del govern presenta un balanç positiu, també amb errors, però amb un horitzó d'oportunitats i de projectes de futur. Per la jornada de demà queden les discussions sobre les propostes de resolució dels diferents grups parlamentaris, i a partir d'ara moltes més coses per què tal com va dir ahir el president Zapatero " el futur comença avui ".

CONFIDENCIAL: El nostre dinar amb el company i amic Francesc Vallés, que forma part del ritual dels debats de l'estat de la nació, ens ha portat a visitar aquest any el Principe de Viana al carrer Manuel de Falla. Recomenació de fa uns dies de Juli Soler de el bullí, amb qui vaig coincidir fa uns dies a Madrid, després de demanar-li un nom entre tots els restauradors madrilenys.
El cap de sala ens explica que Juli Soler i Ferrà Adrià hi van a menjar croquetes, les consideren les millors del món, i a fé que tenen una textura i un cruixent especial. En Francesc i jo degustem unes excel.lents pochas de temporada i una lengua de ternera con aceitunas, i aprovem la suggerència del Juli Soler.

ESCÓ 1706: Crónica del debat de l' Estat de la Nació (I)

El debat de l'estat de la nació es sens dubte el més important del curs parlamentari. El d'aquest any es presentava decisiu per ponderar les forces de govern i oposició davant les futures eleccions generals de l'any vinent i per demostrar la fortalesa del president Rodriguez Zapatero i l'aval de la gestió del govern.

El congrés s'envolta aquests dies d'una gran expectació, he tingut serioses dificultats per travessar el pati del congrés que dóna accés al palau del congrés davant la gran quantitat de periodistes, fotoperiodistes i cameres que esperaven l'arribada del president.

Des del meu primer debat compleixo alguns rituals: arribar el primer a l'hemicicle i dinar el segon dia de debat amb el company diputat Francesc Vallés, amic previ a coincidir en el congrés. Aquesta vegada no he estat el primer en arribar se'm han avançat els diputats populars Fernández Díaz i Pujalte. A la tribuna de convidats el primer en arribar-hi ha estat el president d'Aragó Marcelí Iglesias i el primer membre del govern que ocupa els escons blaus es la ministra Carmen Calvo. Observo també a la tribuna l'esposa del president Sónsoles Espinosa, que discreta, atenta i també amb molta tensió seguirà totes les intervencions de la sessió. A la mesa del congrés Gabriel Cisneros, pare de la constitució, aguantarà amb dignitat i moltes dificultats bona part de la jornada, malgrat el seu delicat estat de salut. També tinc ocasió de saludar al president de l'Espanyol Dani Sánchez-Llibre que assisteix també com a convidat als debats i m'assegura que el club no vendrà Raul Tamudo.

Posteriorment l'hemicicle s'anirà omplint fins que a les dotze en punt, i després d'un minut de silenci - de fet uns segons - en memòria de les víctimes del Iemen, Rodriguez Zapatero pren la paraula.

Al meu parer aquest ha estat el debat més sòlid i contundent que he escoltat al president del govern en la present legislatura, tan en la seva primera intervenció, com sobretot a les répliques i dúpliques, en les que en altres debats no havia respós amb tanta solvència.

Gran part del debat l'ha centrat en l'obra de govern, en la gestió feta, en els compromisos acomplerts, malgrat reconèixer que resten problemes per resoldre i molt a fer. La bona situació de l'economía ( el PIB s'ha incrementat més de 100.000 m€ des de 2.004, Espanya és el tercer inversor estranger entre els països de l'OCDE ), la puja de les pensions ( les pensions mínimes han pujat entre un 13% i un 25% afectant a 3.000.000 de persones ), la puja del salari mínim interprofessional un 24% i la posada en funcionament del quart pilar de l'estat del benestar amb la llei de dependència que atendrà aquest any a 200.000 famílies que tenen una persona amb gran dependència al seu càrrec, son bons exemples dels avenços i de la bona gestió del govern. També ha assumit responsabilitats en el fracassat procés de pau a Euskadi i ha tancat qualsevol oportunitat pel diàleg amb ETA. Aquesta manifestació ha deixat al partit popular sense el discurs com el tenien previst. Tot i així Rajoy a més de les desqualificacions i la manca de respecte cap al president, ha intentat novament pivotar el seu discurs en la crítica a la política antiterrorista del govern i al procés de pau com argumentari únic i possible d'atacar l'acció de govern. Cap crítica a la política econòmica o a la política social i cap idea, ni cap alternativa. Això sí un altre argument de pes ha tornat a sortir en el discurs de Rajoy: el suposat error de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Per primera vegada en un debat de l'estat de la nació tinc la sensació de que el líder de l'oposició ha perdut molt clarament, amb un discurs sense cap argument i sense credibilitat. Amb l'atenta mirada de la presidenta Esperanza Aguirre des de la tribuna i amb el futur retorn de Rodrigo Rato, el lideratge conservador de Rajoy sembla definitivament declinar.

Crec sincerament que el president Zapatero en surt reforçat del debat i que ha aconseguit també traslladar-nos projectes i objectius de futur: assolir la plena ocupació a la propera legislatura, ampliacions de protecció socials, més inversions en educació i investigació i ciència, lluita contra el canvi climàtic, dotació d'infraestructures i com a proposta més rellevant l'ajuda universal de 2.500 euros per cada fill que neixi a partir d'avui o que s'adopti i que rebran totes les famílies amb residència legal a Espanya.

Quan tanco aquesta crònica d'urgència, Josep Antoni Durán i Lleida es dirigeix a la tribuna d'oradors, potser avui decideixi aclarir les intencions de futur sota l'atenta mirada dels diputats de convergència democràtica, no sempre conformes amb l'estratègia del líder democristià. La primera jornada del debat s'allargarà fins al capvespre.

AMUNT GIRONA!!!!!!!

Nova alegria esportiva a la ciutat amb el merescut ascens del GIRONA F.C a la segona divisió b, i noves oportunitats i esperances de que el club històric de la ciutat pugui algún dia representar-nos en les divisions professionals del futbol espanyol.

CONFIDENCIAL: No era a Alcalà - vaig seguir el partit a través del Papi i d'en Munsó -, i malgrat les dificultats dels primers minuts del partit vaig pronosticar que l'ascens no és podia escapar. Vaig enviar-li sms al Papi Guardiola dient-li que no patís que assoliriem l'ascens en els darrers minuts i vaig pronosticar a Jordi Roche per telèfon a la mitja part que Xumetra faria el gol decisiu. Després d'això que s'aparti Pitoniso Pito!

Confirmat l'ascens vaig poder parlar amb el president Josep Gusó que estava emocionat però molt tranquil i segur del futur del club.

Gràcies novament amic Eduard per recordar-me en el teu comentari el just post pel nostre GIRONA F.C.

C.B GIRONA


Des de fa una setmana formo part del nou consell d'administració del C.B GIRONA, una manera més de fer ciutat i d'aportar capacitats i experiència a fer gran el projecte exitós del bàsquet a Girona.

L'il.lusió i recursos que Josep Amat i Akasvayu han dedicat a Girona i al bàsquet, la professionalitat de l'Antonio Maceiras i en Santi Sardà necessitaven de major suport de la gent d'empresa i de la societat civil de Girona, i en aquesta direcció ha estat la meva incorporació. Confio en millorar l'excel.lent relació del club amb les institucions i ajudar a gestionar correctament el club amb implicació cada cop més del teixit empresarial i cívic de Girona i tota la seva demarcació.

CONFIDENCIAL: De fet segueixo el bàsquet des de les temporades del C.B Sant Josep a segona divisió al pavelló de Sant Josep amb els Gaínza, Davesa i cía, de les temporades de primera "b" a Palau i de l'ascens contra el Cajamadrid i en soc abonat del club des de aquelles dates.. També vaig participar amb una modesta acció de PROBASQUET quan l'alcalde Nadal va demanar una aportació extraordinària a les empreses i societat civil per ajudar al club en situació delicada l'any 2.003.

De totes maneres reconec que més aviat hi entenc poc de bàsquet i no hi he sabut jugar mai correctament i és que a mi no m'han anat mai les pilotes rodones... sinó l'ovalada del rugbi!.

GIRONA ELECCIONS MUNICIPALS (II) PACTES

Finalment reeditem el pacte de govern d'esquerres a l'ajuntament de Girona, que permetrà dissabte novament a Anna Pagans ser escollida alcaldessa amb els vots favorables del PSC, d'ERC i d'ICV.

Han estat unes darreres hores i dies molt difícils de negociacions i d' incomprensions mútues malgrat la lectura dels resultats electorals. Ja ho havia dit en el meu anterior post: els gironins havien donat suport majoritari al PSC i al pacte d'esquerres - el psc perd un regidor que guanya icv-, per tant no hauria d'haver estat tant difícil l'acord i tant aprop que la força majoritaria se'n anés a l'oposició amb un pacte legítim però poc inteligible erc-icv-ciu.

Una reflexió autocrítica per tots nosaltres que no hem sabut traslladar en les negociacions pel pacte: els programes, les idees, el futur de girona i sí el debat sobre la visibilitat de les polítiques i el repartiment de regidories. Certament la negociació va ser des del primer dia sobre aquestes qüestions, i de manera molt diferent a fa quatre anys en que primer van discutir-se les polítiques, l'acord de govern i després les responsabilitats del cartipàs. Haurem de treballar des d'avui per reestablir confiances, lleialtats i complicitats en el nou govern i fer-lo més cohesionat, no en benefici dels partits, sinó dels ciutadans i de la ciutat que necessita que totes les energies i esforços és dediquin al treball per la ciutat, i els serveis públics als ciutadans. Caldrà comptar també amb les forces polítiques que seran a l'oposició i especialment amb CIU i Carles Puigdemont, que han d'exercir el difícil paper de fiscalització del govern però que també han de participar en els acords estratègics de ciutat.

Desitjo que avui sigui el primer dia d'un nou govern estable i comprómés a Girona que ens permeti seguir vivint en una ciutat que progresa amb serveis, amb qualitat de vida i atenció a les persones, que passem full de les tensions post-municipals i que entre tots contribuim a un futur ple d'oportunitats, en una ciutat que ens apassiona.

GIRONA. MUNICIPALS 2007 ( 1 )

Primeres valoracions,

1) La baixa participació és la nota més negativa de la jornada electoral. Cal fer una profunda reflexió sobre el paper dels partits polítics i la creixent desafecció democràtica. En el nostre ordre de prioritats immediat com a partit i com a govern municipal ha d'estar recuperar l'interés en la política. Novament la dada de 1.352 vots en blanc també és un avís cap a totes les formacions polítiques. Abstencions del 67% al barri vell i a font de la pólvora, del 54% a Pedret i del 52% a Sta. Eugènia i Can Gibert.

2) Per vuitena vegada consecutiva el PSC és la llista més votada a Girona i ha de permetre que el nou govern tingui en Anna Pagans i el PSC el lideratge de l'acció de govern pels propers quatre anys. L'experiència de govern, el coneixement exhaustiu de la ciutat, la capacitat de treball de les dones i homes del PSC en el govern, el balanç de gestió honesta i ben feta, programa coherent i compromés amb el futur de Girona han permés un recolzament majoritari dels electors de Girona.

3) Novament el vector dreta-esquerra a Girona ciutat marca les tendències i preferències dels electors. El regidor que perd el PSC el guanya ICV i el regidor que perd el PP i Concepció Veray el guanya CIU.
Al 2.003 els 3 regidors que va perdre el PSC van ser dos per ERC i un per ICV.
Els electors avalen la continuitat del govern PSC-ERC-ICV a la ciutat que en surt reforçat.

4) Cal reconèixer que novament el PSC, a 2003 i ahir perd electors, més de 3 punts si ho comparem amb les darreres eleccions i més de 14 punts si ho comparem amb les municipals de 1.999.

5) El vector nacionalista CIU-ERC empata amb regidors amb el PSC, i CIU i Carles Puigdemont milloren resultats però lluny encara del sostre electoral de l'any 1.991 de 9 regidors i mes del 30 per cent del suport de l'electorat.
Intelectualment permet a CIU, ERC, ICV amagar amb un possible acord que deixés fora al PSC que sembla del tot improbable.

6) Vot significatiu per la CUP, i residual per C'S però que aconsegueixen vots de nous electors i resten suport als partits de govern.
Un centenar de vots de C'S a Santa Eugènia,i a Palau i 169 vots de la CUP a l'Eixample. Algunes pistes sociològiques del seu electorat.

SIC TRANSIT GLORIA MUNDI

ARTETA, GRANADA, LICEU

Tremolant em va deixar el concert al que vaig poder assistir diumenge a Granada a l' auditori Manuel de Falla, de la magnífica soprano Ainhoa Arteta, en el 75 aniversari del diari Ideal. Acompanyada per l'excel.lent orquestra húngara de Szeged, la soprano va lluir com mai un repertori d'àries de Mozart, Bellini i Puccini que va tenir en els bisos - un ària de l' ópera "La Vally" d' Alfredo Catalani que no coneixia i " o mio babino caro " de l'ópera " Gianni Schicchi " de Puccini - moments màgics, que et transporten, de profunda emoció, excelsos, d'aquells que la música et permet molt de tant en tant. Arteta estava esplèndida de veu, intensa, elegant, delicada i apassionada, un regal pels sentits del que vam poder gaudir a Granada.

Era a la preciosa ciutat andalusa convidat per la Caja Rural de Granada per oferir una conferència sobre la nova llei de societats professionals de la que he estat ponent per part del meu grup parlamentari. Interessant conèixer els punts de vista de diferents professionals que van assistir a la conferència i de representants de col.legis professionals que en general valoren molt positivament la llei.
Vaig estar perfectament acollit pels meus companys diputats Maria Escudero, Maria José Sánchez, José Antonio Pérez Tapias i Javier Torres Vela - ara candidat a l'alcaldia de Granada - que malgrat estar en plena campanya van aconseguir que em sentis acompanyat en tot moment.

Dissabte també vaig tenir la sort de poder assistir al Gran teatre del Liceu a l'assaig general de l'ópera " Khovantxina " de Modest Mussorgsky, convidat pel director de producció del Liceu Jordi Tort - ex director en funcions del Lliure i ex-director adjunt amb Àlex Rigola - un dels professionals de la gestió cultural més valuosos del nostre páis. L' ópera s'estrena avui i em permeto recomanar-la vivament, els cors d'aquesta ópera tenen una força i musicalitat com no havia sentit en cap ópera. Em diu en Jordi que la directora artística d'aquesta ópera no pot evitar plorar cada vegada que els sent, i no m'extranya per què són d'una intensitat que et deixen corprés. L'ópera representa perfectament l'història del poble rus - en aquest cas ambientada en un moviment d'oposició dels prínceps i una corrent religiosa contra els canvis que intenta imposar el nou tsar Pere el Gran -, un punt tràgic i amb la presència permanent d'un fort nacionalisme i imperialisme.

CONFIDENCIAL: Avui em trobo sol treballant al Palau del Congrés. És festa a Madrid i només els policies nacionals que custodíen les portes m'hi acompanyen. Tant de silenci dóna al Congrés un aire extrany, però serà per poques hores per què demà matí tenim sessió ordinaria i a la tarda la sessió de control amb els "sorolls" habituals.
Per cert, el canvi en l'ordre del dia del ple de demà m'impedirà ser demà a Glasgow per animar l'Espanyol. Sort!

ANNA PAGANS 2007-2.010

AL SERVEI DE LES PERSONES

Comença una nova campanya electoral, la campanya de totes les campanyes electorals, ben distinta a totes les altres. La campanya més propera, més immediata, més fàcil d'arribar a cadascún dels electors, de rebre suggerències, crítiques o escalf.

A Girona amb la confiança de la feina ben feta, de la consolidació de l'alcaldessa Anna Pagans, d'un bon equip i un programa ambiciós de futur els socialistes estem preparats per continuar liderant el futur pels propers quatre anys.

El meu respecte cap a les altres formacions polítiques i els seus candidats, alguns ja han demostrat capacitat de govern, i d'altres incorporen idees interessants pel futur de la ciutat. Sens dubte serà un gran exercici de salut democràtica la present campanya i en els propers anys prevec un debat interessant govern-oposició en uns anys decissius per la nostra ciutat.

Ahir vam començar la campanya a la plaça Josep Plà, sopant al 21 i desplegant un cartell virtual de l'Anna Pagans davant la nostra seu electoral, que es composava de petits retalls de la ciutat i de les persones amb brillant execució de la factoria Casanovas . Primer acte de l' Anna que comença amb força i noves idees, acompanyat per la primera secretària Marina Geli, i reconfortats per la presència de militants i simpatitzants de l' agrupació de Girona del PSC i de tota la candidatura.

Tornant a casa em trobo amb la candidatura de la CUP amb el seu candidat a l'alcaldia Jordi Navarro al capdavant, joves, il.lusionats i amb ganes de treball confien també tenir veu al proper consistori de Girona. Sort a tots i debat i diàleg en benefici de la democràcia i de Girona!

SÉGOLÈNE

Reconec que la Ségolène Royal em va acabar seduint ahir, tenia els meus dubtes sobre la solidesa de la candidata, fins i tot pensava que el candidat idòni hauria estat l'estratega, el líder del partit, sólid intel.lectual i parella de Ségolène: Françoise Hollande, però en la manera d'encaixar la derrota la candidata francesa em va convèncer del tot. Va aparèixer instants després de les vuit, quan la televisió francesa havia anunciat la victòria de Sarkozy, i ella amb un somriure esplèndid que no deixava veure rastre de decepció admitia la derrota i traslladava esperança i ànims als milions de votants que esperaven una França diferent. Alguna cosa ha començat, alguna cosa és mou deia ségolène i tot i que desitjava éxit i encerts al futur president de la República, potser sabia que precisament ahir començava el compte enrera per que França tingui en un futur immediat la primera dona a la presidència de la República i una digna succesora de Françoise Miterrand.

I del nou lider conservador? Potser millor en parlem un altre dia.

BRAD MEHLDAU A CAP ROIG


Quina meravella els festivals musicals d'estiu a les comarques de girona !. Després de conèixer que el Festival de Perelada ens regala l'excels concert del keith jarrett trio, ara el festival de cap roig ens anuncia la presència del més talentós dels joves interprets de jazz al piano, el màgic Brad Mehldau aquesta vegada sense el seu trio però acompanyat per un dels monstres vius del jazz contemporani el guitarrista Pat Metheny, amb qui acaben d'editar un disc imprescindible pels amants del jazz.

Vaig viure amb cert disgust que el vell festival de jazz de cap roig-costa brava desapareixés per donar lloc a l'actual i més eclèctic festival de Cap Roig, però els seus organitzadors han permés que el jazz hi tingui sempre un espai preferent i cada any ens obsequien amb alguna delicatessen. Sentir a Jarrett i Mehldau el mateix mes i a Girona és el millor regal, i una bona excusa per no marxar lluny de casa nostra durant l'estiu.

A GLASGOW!!!!!!!


Finalment no vam repetir el drama de leverkusen i l'Espanyol va assolir brillanment l'accés a la final de la UEFA a Glasgow. De fet l'eliminatòria lluny d'assemblar-se a la final de la temporada 87-88, ha semblat més la primera eliminatòriad'aquella brillant participació a UEFA amb un 4-0 contra el Borussia al mític estadi de Sarrià, i amb un Michel Pineda espectacular. Qui deia que teniem por als equips alemanys?. Ahir el que va estar espectacular va ser el banyolí Coro, per mèrit propi història viva de l'Espanyol.

M'agradaria poder assistir a la final de Glasgow, però necessitaria anar i tornar el mateix dia del partit, a fi de no abandonar les meves responsabilitats parlamentàries. Algú sap si hi ha algún vol charter des de Girona o Barcelona a Glasgow que vagi i torni el mateix dimecres 16 de maig ?

".... I TRENCAREM LES MURALLES DE LA GIRONA VIRTUAL....."

( Cort Reial, 2 de maig 2.007 ).

BLOCAIRES GIRONINS

Agradabilísima la trobada d'ahir de blocaires, al bar la borsa , promuguda per l'amic Carles Ferrer, vell company de vestuari de rugbi i avui entregat a l'apassionant món de les TIC'S. El Carles va abandonar un còmode treball a una multinacional per convertir-se en emprenedor des de Girona creant una empresa de promoció i posicionament de web's. També hi era copatrocinant l'iniciativa un altre jove emprenedor l'Antoni Porras, director d'una consultoría d'estratégia i networking, i altres companys i amics dins i fora de la xarxa Eduard Batlle, Marta Morera, Camil Ros i Carles Puigdemont. Nova gent de Girona, de Blanes, de Bilbao, de Barcelona amb qui vam compartir una estona d'intercanvi en aquesta dèria comú dels blocs. Crec que com a mínim d'aquí hi sortirà un portal de blocaires de Girona... i una segona edició del beers and blogs!

TRES DE MAIG

CONFIDENCIAL: Avui dos de maig i demà tres de maig, coincideix amb fets històrics a Madrid i a Espanya i l'aixecament del poble contra la dominació de Napoleó i França. Estic llegint el conjunt de llibres que composen els episodios nacionales de Benito Pérez Galdós, ja he arribat a Zaragoza i friso per arribar a Gerona. Bona obra literaria escrita amb rigor històric i comprensiva d'una manera d'entendre Espanya - Trafalgar imprescindible!-

Us haig de reconèixer però que a mi aquests dies em recorden potser l' episodi més dur de la meva vida, quan per aquestes dates vaig ser denunciat falsament i amb tota la mala intenció a pocs dies de començar la campanya electoral de les municipals de 2.003, demà en farà quatre anys. Recordo l'intens sufriment personal, i també de familiars i d'amics en aquelles dates però també la solidaritat i estima generada, i els dubtes d' algun company de partit.

Vaig confiar amb la justícia des del primer dia, però no vaig saber-me orientar en el difícil món de la comunicació. Amb el meu silenci i sense versió alternativa vaig deixar fàcils per alguns la sentència anticipada. Judici de faltes ràpid, inconsistència i contradiccions dels denunciants, la fiscalia renúncia a presentar acusació i sentència absolutoria. Apel.lant a la responsabilitat política se'm va demanar no interposés les oportunes querelles contra els denunciants i n'estic content de no haver-ho fet, perquè pocs mesos després hi hauria canvi de govern a la Generalitat. Tot i així la justícia és impossible que restituexi tot el mal causat, i encara quan algú m'ho recorda no puc evitar que em fereixi profundament. Els autors de la denúncia i alguns interessats en que prosperés van aconseguir parcialment el seu objectiu, però certament van enfortir les meves conviccions per donar el millor de mi mateix al noble exercici de la política.

A PER LA FINAL!


Partit important avui pels "pericos": partit d'anada de semifinals de la copa de la UEFA a l'estadi olimpic de Montjuïc contra els alemanys del Werder Bremen. Tot un equipàs que posarà a prova la qualitat i la força del blanc-i-blaus, que intentaré no perdre-me'l si la feina a Madrid no m'ho impedeix.

Jo soc dels que vull que guanyi la lliga el Barça, atès que és impossible que l'Espanyol ho pugui fer ni aquest any i difícilment en els propers, per tant espero que els aficionats al futbol de casa nostra estiguin avui amb els "pericos" i que els catalans aquest any també guanyem una competició europea amb l' Espanyol, i pel Barça la lliga i la copa d'aquest any i la champions de l'any vinent!.

Afortunadament avui tindrem el nostre jugador franquicia Raul Tamudo. Endavant ESPANYOL!

CONFIDENCIAL: 1. Pràcticament fa vint anys d'aquella final de la UEFA contra el Bayer Leverkusen, on la dissort o la supèrbia de Javier Clemente, ens van deixar amb el trist subcampionat. Al partit d'anada vaig anar al vetust estadi de Sarrià amb el meu pare, recordo un ambient impressionant i l'excitació amb que vaig viure el partit. Tinc molt present també el cop de cap de Golobart al pal que hauria pogut significar el 4-0... i potser així la UEFA no s'hauria escapat. El partit de tornada el vaig veure a casa i no a Leverkusen, no vaig poder resistir i no vaig voler veure els penals, em vaig tencar al lavabo, després tot va acabar amb un desconsolat plor final.

2. Tinc a casa una samarreta de Raúl Tamudo, que em van regalar el company diputat Josep Sánchez-Llibre i Sebastián Javier després del partit Getafe-Espanyol. La samarreta del 23 era la segona equipació de l' equip i amb ella Tamudo va marcar el 0-1 de la victòria.

ÀNIMS SÉGOLÈNE!

Bones notícies des de França, Ségolène Royal disputarà la presidència de l'Elisi al nou papus de la dreta francesa Sarkozy. No les teniem totes després de la gran sorpresa de la darrera convocatòria quan inesperadament Le Pen va deixar fora de la segona volta al socialista Jospin.

La segona bona notícia és l'éxit de participació 87%!!!!!!!! - quan vaig sentir-ho pensava que l'informador s'havia equivocat!-, que ens provoca una sana enveja vistes les darreres convocatòries electorals a Catalunya. Caldrà analitzar el per què d'aquesta alta participació, però segur que hi té a veure la sorpresa Le Pen i la mobilització de l'esquerra per evitar que és repetís la vella situació. També voldria creure que el model de campanya francesa de debat entre candidats, de les primàries socialistes ha estat un bon revulsiu per millorar la participació, però de ben segur el que pesa en aquest cas és el model distint de societat i de projecte polític que proposa el vector dreta-esquerra el que ha fet decidir als francesos a parlar. El 6 de maig la revàlida definitiva, esperem que en els dies que queden Royal i els socialistes francesos siguin capaços d'ilusionar a la majoria. Ànims i sort Ségolène !

I bon sant Jordi a totes i a tots... des de Madrid!!!!

JARRETT TRIO A PERELADA!

" No m'ho puc creure déu torna a Perelada el 22 de juliol", missatge al contestador del móbil del periodista i amic Salvador Garcia amb qui compartim devoció pel mestre dels mestres del jazz el pianista Keith Jarrett. Encara recordo amb emoció el concert de Perelada de fa un parell d'anys i el bis amb que va obsequiar-me del "when i fallen in love". És una inmensa fortuna que Jarrett hagi tornat a triar Perelada tot i que no li agrada tocar en espais oberts. Paris, Perugia, Brescia, Essen, Antibes i Perelada han estat les places escollides pels concerts de la gira d'estiu del Jarret trio. Acompanyen a Jarrett dos excel.lents músics considerats probablement com un dels millors contrabaixistes i bateristes de jazz en actiu Gary Peackock i Jack deJohnette.

El millor regal d'estiu, ens trobem a Perelada!

CONFIDENCIAL: Gràcies Mercè per cedir-me una de les entrades del concert de POLICE a l' olimpic. M'havia estat impossible conseguir-la a través del servicaixa!

I EL GIRONA CAMPIÓ!

Enhorabona al C.B Girona, a l'Akasvayu-Girona, a l'afició, als jugadors, al trio màgic Amat-Maceiras-Pesic, als jugadors Mc Donald, Gasol, Fernando...a les institucions Ajuntament de Girona i Diputació de Girona, a Quim Nadal, als pioners Davesa, Paco Faure, Banchilleria, als continuadors amb Quim Vidal al capdavant, Enric Ametller, Juanhuix, Piferrer, Ginés, Darné i un llarg etcétera, als periodistes amb Papi Guardiola com a cas més emblamàtic d'entrega i dedicacíó, Toni Romero, Carles Alonso, Marc Verdaguer, Jordi Roura..., als ex-jugadors Jordi Puig, Gerard Darnés,Toni Espinosa, Sito Ribas, Richi Gaínza, Pep Pujols, Epi I... , ex-entrenadors Alfred Julbe, Trifón Poch...Em surten noms a raig però n'hi han molts a l'història d'aquest club que amb el títol de la copa fiba arriba al seu màxim nivell.

Per molt anys bàsquet a Girona!!!!!!!

MENTIDES ARRISCADES

El cas Díaz de Mera pot acabar convertint-se en l'inici del final de les teories conspiratives del PP i de la seva direcció política. Inversemblant i indignant va ser la declaració de l'actual eurodiputat i ex director general de la policia Díaz de Mera davant el tribunal en el judici de l'11-M en que va assegurar que existia un informe policial que detallava les connexions entre ETA i l'atemptat de Madrid, negant-se a revelar les suposades fonts tot i contradir-se amb declaracions anteriors i amb allò que havia manifestat davant de la comissió parlamentària de l'11-m. Ara la mentida pot arrossegar-lo definitivament i amb ell a la direcció dura del PP amb el duet Zaplana-Acebes.

Per primera vegada el màxim mandatari del PP Mariano Rajoy va desmarcar-se de la línea dura exigint a Díaz de Mera que provés les seves asseveracions i recordant-li el seu deure de col.laborar amb la justícia. En una entrevista a diari de girona el passat 19 de març Rajoy assegurarava que no hi havia ningú en el seu partit que vinculés a ETA amb l'11-m i que si algú ho deia exigiría que ho provés. Sembla que De Mera acorralat ha facilitat la suposada font: el comissari Garcia Castaño, qui ha respós per carta al Tribunal que no existeix el suposat informe, i que nega qualsevol relació d'ETA amb l'atemptat i únicament reconeix que Díaz de Mera li havia demanat ajuda al sentir-se pressionat políticament.

Darrera el despreci de Díaz de Mera a la justícia i als ciutadans no hi havia res i és el síntoma més evident de la gran mentida que intentava alimentar el PP i algún mitjà interessat. Avui únicament el duet Zaplana-Acebes ha sortit en defensa de Díaz de Mera, potser també en el PP comencin a passar plana del 14-m, perquè només amb mentides no s'arriba novament a assolir la confiança dels ciutadans.

EFECTE LLACH

Dissabte no vaig anar a Verges, tot i que em confeso admirador de la música de Lluís Llach, que forma part de la banda sonora de la vida de molts de nosaltres que identifiquem les seves cançons i músiques amb diferents instants presents o passats. Ja preveia que els responsables polítics no serien rebuts amb especial estima i que per coherència en Lluís evocaria en el concert el seu pensament polític.

LLuís Llach va definir-se d'esquerres i nacionalista radical, en un moment polític especialment delicat fruit del despropòsit en que està instalada la dreta nacional espanyola. Certament en els darrers anys quan el PP ha atiat el seu sentiment ultranacionalista durant el govern Aznar o en aquests darrers any d'oposició de Rajoy amb l'espanya se rompe i la masiva utilització dels símbols espanyols - i alguns preconstitucionals - en les convocatòries de manifestacions, desperta a Catalunya un nacionalisme reactiu. L'indicador més significatiu d'aquesta tendència és el creixement espectacular d'ERC a les eleccions legislatives de 2.004 on van passar de l'escó de Joan Puigcercós - al que cal reconèixer també una brillant etapa parlamentària a Madrid - als vuit diputats que avui tenen al Congrés de diputats.

A ERC no se li deu escapar que en situacions de confrontació i de radicalisme nacionalista espanyol creix a Catalunya també el sentiment nacionalista com a reacció a l'immoderació i a l'atac frontal contra les institucions catalanes, i que per altre banda el resultat incert de la sentència del Tribunal Constitucional en relació als recursos del PP i el Defensor del Poble contra l'Estatut d' Autonomía de Catalunya alimenta també un clima pólític prou tens. Fins ara ERC ha demostrat prou maduresa en el govern de la Generalitat per no caure en la provocació constant en que s'ha convertit la política que practica el PP, és per això que han sorprés les declaracions del viceprimer secretari dels republicans Xavier Vendrell oferint una suposada aliança amb CIU en cas que estigués disposada a convocar un referendum d'autodeterminació. Coneixent anticipadament la resposta de la federació nacionalista, les declaracions de Vendrell són al meu parer inoportunes, poc responsables i que només s'entenen en clau estrictament d'eleccions municipals i en l'horitzó de les futures eleccions generals. Seria desitjable una rectificació o matització de les seves declaracions per preservar l'estabilitat política i institucional que ha assolit el govern de la Generalitat i evitar donar nova munició a la dreta reaccionària del PP. Potser sense pretendre-ho Lluís Llach -algú ja ho anomentat l'efecte Llach- pot haver inspirat nous ànims a aquells que volen construir el seu projecte nacional a Catalunya contra els nacionalistes espanyols. Afortunadament crec que el projecte d'Espanya plural, federalitzant s'anirà consolidant malgrat els esforços de ruptura i de fracció que utilitza intencionadament el PP, i la nova dreta d'influència feixista.

"...per això malgrat la boira cal caminar...".

CONFIDENCIAL:Amb Lluís Llach tinc la recança de no haver pogut aconseguir, en el meu darrer any com a regidor, que pugués venir a Girona a fer un concert públic al parc del migdia i en el marc de les fires, dificultats de dates i pressupostàries m'ho van impedir. Després ho vam intentar amb en Joan Manel Serrat que per dates no va poder venir però es va comprometre l'any després amb el magnífic concert que va oferir a les fires del 2.004 al pavelló de fontajau acompanyat per la OBC.

RUBALCABA

Alfredo Pérez Rubalcaba ha tornat a donar avui una lliçó de bon parlamentarisme, d'arguments, de defensa de l'estat de dret, i ha deixat en evidència l'estratégia interessada del partit popular (PP)

El PP a través del seu portaveu Eduardo Zaplana, i acompanyada en la gesticulació per una histriònica Alicia Sánchez-Camacho ha fet tot un exercici d'irresponsabilitat política utilitzant la política antiterrorista com a arma política per intentar derribar el govern socialista i el president Jose Luis Rodriguez Zapatero.

Rubalcaba ha desacreditat les mentides i el cinisme en que basen els seus arguments el PP, les excarcelacions de presos i els beneficis penitenciaris acordats en temps de l'administració popular i la doble moral que utilitza el PP enganyant els seus propis electors i intentant manipular i patrimonialitzar les víctimes del terrorisme.

El cas de Juana ha tingut resolució des d'un punt de vista penitenciari i legal, avalat pel govern amb criteris jurídics i humanitaris, i en relació al delicte d'amenaces pel que ha estat condemnat atès que va complir la pena de terrorisme a la que va ser condemnat d'acord amb el codi penal de 1.973. No s'ha cedit al xantatge del pres que podia plantejar-se en termes de llibertat o mort. De Juana Chaos està en llibertat vigilada i no ha estat excarcelat tal i com correspón a la concesió del segon grau penitenciari, fins i tot l'administració ha estat prou rígida al no concedir-li el tercer grau penitenciari .

" La responsabilitat moral no s'extingirà mai, la responsabilitat legal - dels delictes de terrorisme - ha estat complerta " - ha dit Rubalcaba- i aquest és precisament el nucli del debat que no vol escoltar el PP. No el vol escoltar quan son responsables de la concessió de redencions de penes a de juana de més de divuit anys, algunes per motius gens justificables. El que importa és tornar al poder costi el que costi encara que això arrossegui descrèdit per les institucions de l'estat i per la política en general.

Rubalcaba és avui un dels polítics més brillants en actiu, ministre amb Felipe González i ministre de l'interior ara amb Jose Luis Rodríguez Zapatero, per això algú l'ha batejat com el Fouché de la política espanyola. A diferència del polític francés Rubalcaba s'ha mantingut sempre fidel a les idees, al socialisme i al servei als ciutadans, i potser hi comparteix amb aquell l'habilitat i seducció necessària per mantenir-se en primera línea de la política en períodes molt diferents. Sens dubte si algún dia s'escriu l'història de la pau a Euskadi Rubalcaba hi tindrà alguns capítols. Un crack.

JAZZ TERRASSA

El mes de març és la data anual del meu peregrinatge a Terrassa i al seu magnífic festival de jazz que any rera any ens sorprén amb una programació de luxe gràcies al capteniment i a la dedicació del valentí i la susanna, amb qui també he coincidit en peregrinatges als altres grans festivals de jazz a vitoria-gasteiz i donosti. Aquest any hi vaig molt ben acompanyat per la meva col.lega d'escó al congrés de diputats i ex-regidora terrassenca la Dolors Puig.

Si hagués triat un grup que em venia de gust escoltar en directe, segur hauria escollit entre d'altres el esbjörn svensson trio. Quan fa uns dies us explicava en un post els meus pianistes i trios de jazz preferits - coincideixo en molts amb el meu bon amic Jordi Martinoy - us destacava l'svensson trio, un dels pocs que no havia pogut mai escoltar en directe, però terrassa m`'ho va proporcionar el passat dissabte. Magnífic concert, amb el clima próxim i respectuós que poques catedrals del jazz tenen com a terrassa. La presentació imprescindible del valentí, l'entrega dels músics a un públic respectuós i exigent, i la proximitat dels músics en el post-concert- aquest cop hi intercanvio quatre mots amb el meu anglès nivell first i em signen també un cd- , son ingredients que converteixen el festival de terrassa en un referent.

Els e.s.t ( esbjörn svensson trio ) és un trio innovador, a voltes amb músiques properes al pop, a voltes amb el jazz més vanguardista. Una molt bona recomenació per els no iniciats en el jazz, també hi afegeixo els the bad plus, amb un estil similar, que no decepcionaràn a ningú i una bona manera de començar a estimar el jazz - i us aviso que quan això comença no té retorn!-.

Em va sorprendre dissabte l'evolució dels e.s.t cercant noves sonoritats als seus instruments, més electrònics, que em va semblar influència d'un altre trio imprescindible i inclassiflicable els americans medeski, martin & wood, història viva del jazz del segle XXI.

Terrassa no s'acaba aquí, aquest any encara hi podrem veure més actuacions estelars, per exemple el dijous 22 el mític baixista Ron Carter , el 23 el pianista de l'admirat Gillespie Kenny Barron, el 24 la vocalista brasilera Luciana Souza i el 26 un dels millors bateristes del món Jack deJohnnete, baterista de l'excels Jarret trio. Molts motius per tornar aquest mes a Terrassa.

GIRONA EN BONES MANS

Valen-me de la meva condició de primer secretari de l'agrupació del PSC de Girona, no he deixat d'assistir als plens de l'ajuntament si coincideix un dimarts que no tinc sessió plenaria al Congrés de diputats. Ho faig en primer lloc per mantenir-me al dia del debat municipal, per donar suport als meus companys del grup municipal, però també amb un punt nostàlgic dels feliços cinc anys participant del govern de la meva ciutat.

Com els jugadors de futbol que passen més nervis a la banqueta que en el camp, quasi visc amb més intensitat el ple municipal des del públic que quan ocupava un seient de regidor de govern. Tot i així paga la pena comprobar que les sessions plenaries transcorren amb la seguretat i decisió que l'alcaldessa Anna Pagans i l'equip de govern imprimeixen. Tant és així que l'oposició ha quedat molt desdibuixada, però potser també cal agrair-li el to respectuós i de propostes en positiu que sempre utilitzen les seves portaveus Zoila Riera (CIU) i Concepció Veray (PP).

Ahir va protagonitzar en bona mesura el ple, l'informe anual de la defensora del ciutadà Teresa Seseres, que ha sabut posar el segell d'efectivitat i prestigi a aquesta nova institució al servei dels ciutadans. Les recomenacions de la defensora s'han convertit amb un instrument eficaç per millorar el servei de l'administració pública valorades pel govern i per l'oposició.

També va ocupar bona part del ple tres mocions dels grups municipals: una sobre la detenció de la sarrianenca Núria Pòrtules, una altra sobre la plena igualtat de les dones i una darrera sobre la gestió de Renfe. Vaig pensar que pràcticament repetiem alguns dels debats viscuts en els darrers dies al ple del Congrés de diputats - llei d'igualtat, renfe- i que tenia dubtes si algún d'aquests debats calia reproduir-los al consistori, però sens dubte és un nou exemple que la proximitat de la política municipal fa precisament que hagi d'ocupar-se del problemes que més neguiteixen als ciutadans i les causes de les mocions ho eren. A la plaça del vi esperant la sortida del ple un grup de companys de la Núria és manifestaven demanant la seva llibertat. Potser no ho poden fer a les portes de l'Audiència nacional o del ministeri de justícia i és raonable que ho facin davant els representants més directes del poble.

Entre el públic assistent al ple hi comencen a aparèixer futurs candidats al nou consistori, ahir hi era present bona part de la candidatura de CIU a les properes eleccions municipals amb el seu candidat Carles Puigdemont al capdavant. Tinc un profund respecte per Puigdemont, i crec que aportarà idees noves i interessants a la ciutat, però també tinc el convenciment que la bona gestió de l' Anna Pagans, del PSC, així com dels nostres companys de govern ens hauria de donar una amplia majoria a la convocatòria electoral del proper 27 de maig.

Acabat el ple tinc temps d'arribar al darrer quart del partit de la Fiba cup Akasvayu Girona- Panaioios on és decideix favorablement el primer partit de l'eliminatòria pels gironins. Aquest equip té solidesa per arribar a la final four de la Fiba cup i guanyar-la, i si fos a Girona al pavelló Fontajau fantàstic!.

ESPANYA ES RAJOY I EL PP?

En el joc de despropòsits en que vol convertir la política a Espanya el Partit Popular (PP) i Mariano Rajoy amb l'únic objectiu de tornar al poder en les eleccions legislatives de 2.008, hi ha una novetat: la frívola apropiació dels símbols nacionals per donar entendre que són els únics defensors de l'unitat d'Espanya i valedors de l'orgull patri. Ja hem observat com en les darreres manifestacions convocades per la asociación de víctimas del terrorismo (AVT) i el PP han anat apareixen cada cop més banderes nacionals i algunes de pre-constitucionals, com han fet sonar l'himne nacional, i com és fan constans referències a l'unitat d'Espanya.

Rajoy amb la convocatòria de la manifestació de dissabte insisteix en l'estratègia, establint com a capçalera de la manifestació el lema "España por la libertad", i justificar-ho dient que la mobilització de dissabte pretén mostrar el "rebuig dels espanyols a la decisió política". Segur que els signes nacionals i l'himne seran a partir d'ara molt més presents en tots els actes de partit del PP, inclusos els seus congressos, despertant un nou nacionalisme espanyol ranci i perillós. A vegades penso que és una autèntica provocació per que l' altra Espanya és manifesti amb les banderes republicanes i vindiqui l'himne nacional de Riego. Quina irresponsabilitat! la bandera i l'himne d'Espanya és de tots els espanyols i el PP n'està fent un ús patrimonial amb criteris de rendibilitat política. L'estratègia del PP es donar la sensació que estem en un país de crispació, de caos, de desgovern, de fractura nacional, sense importar l'influència que finalment pugui despertar en part de la ciutadania. Els altres partits polítics, i els ciutadans assenyats que coneixem l'història de fractura del nostre país no caurem en la provocació.

Espanya avui és un país modern i avançat, amb unes tases de creixement molt per sobre de la resta de paísos de l'Unió europea, un país d'oportunitats i de bons serveis públics que ha permès repartir correctament la riquesa i un país plural que respecta l'autogovern i els trets diferencials de les cultures i pobles que l'integren. El nostre és un model d'éxit, d'entesa i de pacífica convivència que l'afany de poder del PP no trencarà. El terrorisme i la manca de pau a Euskadi és una de les preocupacions principals al nostre país, i és responsabilitat del govern intentar solucionar-ho amb tots els mitjans al seu abast, i amb l'aval de la majoria electoral que va donar-li el govern a Zapatero i als socialistes el 14-M del 2.004. Aquest és el mal d'origen del PP no haver acceptat mai la derrota democràtica, ni l'alternança política. Rajoy i el PP patrimonialitzen el poder i els símbols nacionals, és manifesten contra les decisions legítimes, legals, i democràtiques - penseu per exemple en les manifestacions contra l'aprovació de la llei que permet el matrimoni entre homosexuals - com si per dret natural el govern sempre hagués d'estar en mans de la dreta.

Afortunadament Espanya no és ni el PP, ni Rajoy.

DE JUANA CHAOS

De juana chaos és un criminal, un terrorista amb vinticinc assassinats a les seves espatlles i per això va ser condemnat a una condemna severa i al compliment de privació màxima de llibertat a 30 anys de presó en aplicació del codi penal del 73. En compliment dels beneficis penitenciaris que el codi penal del 73 permetía - no aplicables en el codi penal en vigor -, va complir la pena imposada, després de passar 18 anys i més de cent dies de presó.

Posteriorment, en un context d'alarma social per la seva possible excarcelació va ser condemnat per un delicte d'amenaces - que no de terrorisme - a dotze anys de presó per l'audiència nacional per uns articles publicats al DEIA, sentència que va ser modificada pel suprem a una pena de tres anys. Ja he explicat en un altre post que la sentència va ser segons el meu criteri desproporcionada. De juana està complint des de agost de 2.005 presó per aquest delicte d' amenaces que no pels delictes de sang. En aquest context s'ha produit la vaga de fam i les seves conseqüències que han posat al pres al límit de la vida. L'Estat és avui garant de la vida de De Juana i el seu delicat estat de salut ha aconsellat una decisió penitenciaria valenta però basada en raons legals i humanitàries. El govern i Alfredo Pérez Rubalcaba han adoptat la decissió adequada protegint la vida d'aquell que ha demostrat que no respecte la dels altres, però és una decisió que demostra la grandesa de la democràcia i de l'estat de dret. No s'ha excarcelat a De Juana que continuarà complint la condemna en règim vigilat, se li ha aplicat el segon grau, i fins i tot se li podria haver acordat el tercer grau atès que el art. 104.4 del Reglament penitenciari diu que " Los penados enfermos muy graves con padecimientos incurables, según informe médico, ... podrán ser clasificados en tercer grado por razones humanitarias y de dignidad personal, atendiendo a la dificultad de delinquir y a su escasa peligrosidad".

Rubalcaba avui deia que la diferència entre els terroristes i els demòcrates és que nosaltres respectem el dret a la vida de tots. Entre tots hem salvat la vida a De Juana, la democràcia li ha garantit els drets que ell no va respectar amb ninguna de les seves vinticinc víctimes . Hem de poder explicar a les víctimes que la finalitat del nostre estat de dret i de les penes no és merament retributiva. Vull pensar que la generositat amb la que s'actuat ha de fer reaccionar als violents i tant de bó serveixi per que algún dia l'esquerra abertzale condemni la violència i arribi la desitjada pau al país basc.