IOLANDA PINEDA

Una de les principals alegries de les passades eleccions municipals va ser la victòria de Iolanda Pineda al municipi de Salt i la seva elecció com alcaldessa. No ho tenia fàcil després de dos mandats seguits de Jaume Torramadé com alcalde, reforçat com a vicepresident de la Diputació -sembla que el pas dels alcaldes per la Diputació dóna més desgast del previst-, amb un nou relleu de lideratge a la llista del PSC després que Carles Barceló no aconseguí recuperar l'alcaldia ara fa quatre anys.

Pineda sabia del repte que assumia quan fa poc més d'un any el PSC va demanar-li que tornés de Lleida -on residia i treballava amb el seu marit- novament a Salt per preparar la seva candidatura al seu municipi d'origen. Ben envolcallada per un entorn familiar que l'ha recolzat sempre en les idees i projectes polítics -especialment el seu pare Luciano i ara el seu marit Moisés-, i amb l'aposta clara de Quim Nadal, Marina Geli i Pep Quintanas, va fer un treball perfectament dirigit abans i durant la campanya electoral, de proximitat, de creació d'equips, d'immersió en les necessitats de Salt que la van portar a donar el tomb al seu municipi. La clara demostració que en política el treball ben fet normalment dóna fruits -vaig tenir ocasió de comprovar-ho en la campanya electoral-.

M'és senzill parlar d'algú amb qui he col.laborat i compartit professió i treball per més de quatre anys i que per tant en conec l'intel.ligència, capacitats i dedicació. No tinc dubte que te Salt al cap i sap que necessita, que l'hi convé, el que cal fer per resoldre algún dels seus problemes estructurals i com permetre la millora de la qualitat de vida de la gent i el reforç de l'orgull de ser saltenc. Quatre anys per endavant per demostrar que amb Ilanda Pneda i els socialistes és millora la gestió i l'acció de govern i permet a Salt donar un pas endavant com un dels municipis més importants de les comarques gironines.

Penso tot això mentre dinem a Girona - hem variat la nostra elecció inicial a Salt al trobar tancat can vilanova -, en una conversa afectuosa i on comprobo els projectes que prepara i els que estan en marxa, que hauran de permetre el canvi desitjat. Si el govern de la Generalitat s'ha compromés d'una manera clara amb Salt amb el projecte ambiciós del pla de barris, ara també li correspón al govern de l'Estat i per tant em comprometo amb l'alcaldessa a facilitar financiació de projectes des de Madrid.

No tinc dubtes de l'èxit de la gestió de Pineda i que ens sens cap menda de dubte ens trobem davant d'un dels referents immediats del socialisme gironí pels propers anys.

Els sous dels polítics

En els darrers dies es produeix cert debat a Girona sobre els sous dels representants polítics arran dels acords dels ajuntaments i de la Diputació de Girona.

En termes generals no pot dir-se que tots els representants polítics: de govern i electes tinguin compensacions econòmiques desproporcionades. En molts casos els alcaldes i alcaldesses de les comarques de Girona tenen sous inferiors a molts alts funcionaris dels seus propis consistoris, tot i la major dedicació i responsabilitat que exerceixen. Molts dels responsables de govern, i no cal dir -per exemple el president del govern- tenen assignacions contingudes, que no aguanten comparació amb el camp privat. Conec molts responsables polítics i de l'administració pública que prefereixen, per vocació, el servei públic que presten a treballar amb més ingressos econòmics en l'empresa privada. Possiblement en alguns casos podem compartir que existeix alguna desproporció però no és així en la majoria de casos. Es cert també que cal adecuar-se als sous mitjos de les treballadores i treballadors de Girona, molts dels quals els costa arribar al salari de mil euros, però també cal concloure que si volem tenir bons gestors i servidors públics també hem de retribuir-los correctament.

Possiblement el cas de la Diputació de Girona mereix alguna reflexió, com a institució al servei dels ajuntaments, on l'increment en aquesta ocasió d'alguns dels sous dels seus representants ha augmentat significativament per sobre del que ho han fet les retribucions en els respectius ajuntaments. La diferència de la Diputació amb els ajuntaments és que les decisions no tenen el control directe dels electors. Per aquest motiu els increments en les retribucions en els Ajuntaments son en molts casos els increments de l'IPC i els de la diputació han estat sensiblement per sobre. No hi estic en desacord perquè crec en el treball, la dedicació i l'esforç dels representants polítics a la diputació, i com en conec a la majoria del govern i de l'oposició em mereixen confiança. A mi el que em sembla exigible és que se'ns evaluin per la feina feta, i només si no és compleix amb les responsabilitats atribuides, si no hi ha dedicació a l'órgan o carrec pel qual se'ns retribueix que hi hagi la crítica però no abans.

El que no seria de rebut és que la diputació pagui als seus diputats i asessors per tal que només treballin pels seus respectius ajuntaments o només pels partits, també han de respondre per l'institució que representen o els contracta per donar servei a tots els ajuntaments i als ciutadans de les comarques de Girona.