No és fàcil sortir avui defensant a la ministra Magdalena Álvarez, i avui el diputat i coordinador dels diputats i diputades del PSC Dani Fernández ho ha fet amb valentia i arguments. Els representants del PP, CIU, ERC, ICV han sortit criticant la gestió i demanant dimissions.
El cert és que mai com ara a la recent etapa democràtica el govern de l'Estat no havia fet un esforc inversor com el que s'esta fent, de la mateixa manera que el govern de la Generalitat i el conseller Quim Nadal estan invertint i solucionant problemes amb les infraestructures del nostre país com no ho havia fet cap dels responsables dels darrers governs de CIU. No només deu ser responsabilitat dels actuals gestors de Foment el dèficit d'infraestructures a Catalunya, o es que els governs de CIU que van governar i pactar amb satisfacció amb els executius del PP no tenen cap responsabilitat en la situació actual? Tenia interés el PP en invertir a Catalunya en els seus anys de govern o preferia fer-ho a Madrid o València?
Potser les crítiques són necessàries però el que cal és compromís, treball i dedicació per revertir aquesta situació i crec que en aquests aspectes el govern de l'Estat ha respós des del primer dia.
Malgrat això, també és cert que no podem demanar mes paciència als ciutadans que dia si i dia es veuen atrapats en les demores de les rodalies de RENFE. Cal demanar-los disculpes i treballar sense descans per revertir la situació. Em nego a compartir les crítiques destructives i més comprovant a Girona les millores en les carreteres que el departament de politica territorial està portant a terme, la resolució lenta però que avanca del desdoblament de la N-2, les inversions en l'aeroport de Girona o la construcció de la linea d'alta velocitat amb soterrament a la ciutat de Girona.
Exigència màxima i compromís i admissió de les responsabilitats que pertoquen a cadascú, les presents i les passades. Evidenment la resposta i les solucions corresponen als responsables del govern i els partits de l'oposició han d'exercir la fiscalització de l'acció de govern, però cal reconèixer també els avenços fets amb l'actual govern i els errors i dèficits dels que avui alcen la veu però que ahir van permetre les dificultats d'avui.
El cert és que mai com ara a la recent etapa democràtica el govern de l'Estat no havia fet un esforc inversor com el que s'esta fent, de la mateixa manera que el govern de la Generalitat i el conseller Quim Nadal estan invertint i solucionant problemes amb les infraestructures del nostre país com no ho havia fet cap dels responsables dels darrers governs de CIU. No només deu ser responsabilitat dels actuals gestors de Foment el dèficit d'infraestructures a Catalunya, o es que els governs de CIU que van governar i pactar amb satisfacció amb els executius del PP no tenen cap responsabilitat en la situació actual? Tenia interés el PP en invertir a Catalunya en els seus anys de govern o preferia fer-ho a Madrid o València?
Potser les crítiques són necessàries però el que cal és compromís, treball i dedicació per revertir aquesta situació i crec que en aquests aspectes el govern de l'Estat ha respós des del primer dia.
Malgrat això, també és cert que no podem demanar mes paciència als ciutadans que dia si i dia es veuen atrapats en les demores de les rodalies de RENFE. Cal demanar-los disculpes i treballar sense descans per revertir la situació. Em nego a compartir les crítiques destructives i més comprovant a Girona les millores en les carreteres que el departament de politica territorial està portant a terme, la resolució lenta però que avanca del desdoblament de la N-2, les inversions en l'aeroport de Girona o la construcció de la linea d'alta velocitat amb soterrament a la ciutat de Girona.
Exigència màxima i compromís i admissió de les responsabilitats que pertoquen a cadascú, les presents i les passades. Evidenment la resposta i les solucions corresponen als responsables del govern i els partits de l'oposició han d'exercir la fiscalització de l'acció de govern, però cal reconèixer també els avenços fets amb l'actual govern i els errors i dèficits dels que avui alcen la veu però que ahir van permetre les dificultats d'avui.
