CAPUTXINS I MOLT MÉS

Article publicat a HORA NOVA, el 22 de maig.

L’anunci en les darreres setmanes que el Govern de l’Estat ha aprovat el projecte de reforma i rehabilitació del convent de caputxins a càrrec de l’u per cent cultural, és una Excel·lent notícia per Figueres. I confirma que l’equip de govern de Figueres, que el PSC responsables de la gestió a la regidoria de cultura, fan les coses bé. Però no és només això. Figueres està construint un nou relat de ciutat en el qual la cultura hi te un paper principal per aconseguir que sigui un punt de visita obligada, no només per la singularitat del museu Dalí, sinó també per la riquesa del seu patrimoni històric i per l’oferta cultural i gastronòmica que proposa. Equipaments culturals com el Teatre Jardí -que millora dia a dia la seva programació- i el Casino Menestral en plena remodelació –la seu tradicional de l’excel·lent festival de jazz que organitzen les joventuts musicals-; el museu del joguet, els projectes de rehabilitació de la casa natal de Salvador Dalí a càrrec del Ministeri de l’habitatge i la futura rehabilitació i adequació com a futur museu militar d’un patrimoni singular i rellevant com el del castell de Sant Ferran, confirmen el salt qualitatiu que pot fer Figueres en el mandat present, gràcies també a la il·lusió renovada que les dones i homes del PSC aporten al govern municipal que presideix l’alcalde Vila.
La capitalitat cultural que exerceix Figueres és un altre bon exemple per definir una ciutat que vol recuperar presència, lideratge i vitalitat. El nou relat de capitalitat cultural de Figueres en unes comarques de Girona de ric patrimoni històric i excel·lència en l’oferta cultural, la suma amb els tradicionals i nous centres emergents arreu: Girona, Olot, Sant Feliu Guíxols, Salt, Sta. Cristina d’Aro, La Bisbal… les millors impressions pel present i futur a Figueres.

EL DEBAT

Article publicat a EL PUNT el 20 de maig.


El debat de política general al Parlament de Catalunya o el debat de l'Estat al Congrés són moments centrals i oportunitats per conèixer la fortalesa dels governs. Per cert, també fóra oportú que alguns dels nostres ajuntaments facilitessin un debat de ciutat amb caràcter anual sense el constrenyiment de l'ordre del dia dels plens municipals.
El de la setmana passada al Congrés, tal vegada en el moment de més dificultats parlamentàries, ha estat el debat més sòlid, constructiu i clarament guanyat als adversaris polítics del president Zapatero. Davant un president que ofereix mesures d'estimul de l'economia destinada a treballadors i a petites i mitjanes empreses, i que aposta per un canvi de model productiu, no hi ha més que el discurs d'oposició i desgast. Un Rajoy erràtic, incapaç d'oferir suport en moments delicats, d'acceptar cap de les mesures que proposa l'executiu ni de proposar-ne de complementàries o d'exhibir un projecte alternatiu.
Zapatero va desgranar propostes concretes per impulsar una economia sostenible: la creació d'un nou fons d'inversió local de 5.000 milions d'euros, rebaixa de l'impost de societats a les pimes vinculada a la creació de llocs de treball, proposta de pacte social i un renovat compromís amb les polítiques socials i l'ampliació de dret dels ciutadans.
Només l'agenda catalana ofereix algun dubte al solvent discurs d'aquesta setmana. La nova data límit per a l'acord de finançament autonòmic el 15 de juliol, els encara escadussers traspassos de competències derivats del nou estatut i el seu desplegament, justifiquen només en part l'oposició de Duran, Ridao o Herrera. El canvi d'actitud al ministeri de Foment quant a les rodalies i la gestió aeroportuària anunciades pel ministre Blanco, mostren un salt qualitatiu en la voluntat del govern d'Espanya de resoldre els contenciosos pendents amb el govern de Catalunya. És el moment d'avançar en l'autogovern de Catalunya i d'acordar un model de finançament satisfactori, però també i sobretot el d'abonar el govern Zapatero per resoldre la crisi i sortir-ne reforçats en un canvi de model més sostenible i que torni a generar ocupació de qualitat. Per les idees i les mesures clares exposades, cal donar estabilitat al govern d'Espanya, i també perquè no existeix l'alternativa. Amb la discussió i aprovació de les resolucions del debat es mostrarà on és cadascú. Amb Zapatero i el govern socialista, o contra ells i amb Rajoy.

EUSKADI

Article publicat a EL PUNT el 4 de maig.

Demà, dimarts 5 de maig, el Parlament basc escollirà per primer cop un socialista com a nou lehendakari al País Basc. Una decisió no exempta de dificultats però que ha de permetre establir un nou clima de convivència dins i fora d'Euskadi. Aquests darrers anys el govern d'Ibarretxe ha contribuït a la fragmentació i radicalització de la societat basca i a l'enfrontament amb el govern d'Espanya, amb la proposta de reforma d'Estatut (pla d'Ibarretxe) clarament inconstitucional.
No ens complau des de Catalunya el suport dels populars per la seva incomprensió de la realitat plurinacional d'Espanya, i on el socialisme català –Maragall, també Lluch– havia subratllat el model d'entesa amb el nacionalisme moderat, però és necessari el canvi. La suma de la majoria absoluta dels trenta-vuit diputats socialistes i populars deixava poques opcions però el PNB no ha tingut en compte cap altra possibilitat que mantenir la lehendekaritza, i per tant no ha deixat alternativa. Una situació diferent va produir-se en les eleccions de 1986, en què els socialistes bascos amb Txiki Benegas, van obtenir dos diputats més que el PNB i van donar suport al govern del nacionalista Ardanza, amb el socialista Ramón Jauregi com a vicelehendakari. Un govern que va donar estabilitat durant deu anys a Euskadi amb la lleialtat dels socialistes.
Recordo el primer cop que vaig sentir teoritzar sobre acords amb el PP. Va ser en una visita que Jesús Eguiguren –president dels socialistes bascos– i Teo Uriarte –membre d'ETA durant el franquisme, antic militant d'Euskadiko Ezkerra–, aleshores parlamentaris socialistes, van fer a Girona. Uriarte va dir-nos que hi havia alguna cosa profunda que els unia amb el PP i era que ploraven junts els morts mentre que sovint patien la incomprensió, si no la indiferència, del món nacionalista. És precisament en l'amenaça permanent i compartida, a més de la defensa de la Constitució i de l'Estatut de Gernika, que existeix l'embrió del nou pacte a Euskadi. S'ha donat preferència a l'acord malgrat les dificultats que planteja a Espanya, on el PNB ha deixat de donar estabilitat parlamentària al govern de Zapatero i ha començat a fer «pinces» amb el PP.
Conec Patxi López. Té la força de la convicció, de la il·lusió, de l'honestedat i la sensibilitat de qui estima un país que vol en pau i convivència. Patxi i els socialistes bascos mereixen aquesta oportunitat, val la pena intentar-ho.