Litúrgia i institucions

Publicat a Diari de Girona.


Dilluns i dimarts de la present setmana s'han constituït les comissions, i per fi la legislatura pel que fa al treball parlamentari es posa plenament en funcionament. L'especialització de diputades i diputats en diferents àmbits sectorials fa especialment efectiva la feina dels parlamentaris dels grups majoritaris, i per contra els grups més petits han de fer esforços per no deixar sense atendre algunes de les divuit comissions constituïdes.

Dilluns arribo a Madrid just a temps per acomiadar les despulles de l'expresident del govern Calvo Sotelo, que des de diumenge reposaven a la sala de les Passes perdudes del palau del Congrés. Comiat sobri i amb honors al qui va ser el segon president de la nostra recent democràcia. Comprovo fins a quin punt la litúrgia i sobrietat de l'acte reforcen les nostres institucions democràtiques. Darrere el fèretre de l'expresident que surt de la porta dels lleons i després de rebre els honors militars dels tres exèrcits en formació a la Carrera de San Jerónimo, els presidents Zapatero, Bono i Rojo, màxims representants de les altes institucions de l'Estat, acompanyen el seguici mortuori, precedint la família i una representació de diputats i senadors.

La setmana passada va tenir lloc el primer ple ordinari, centrat en dos temes d'autèntica actualitat i urgència: mesures de reactivació econòmica i mesures excepcionals i urgents per garantir el consum d'aigua de boca a Barcelona i a l'àrea metropolitana. Probablement sigui un bon indicador de legislatura que en el primer debat s'afrontin temes en el quals cal determinació i actuació urgent. La desacceleració econòmica es un fet que afecta el nostre teixit productiu, i cada cop més la inflació es nota en les nostres economies domèstiques: en la benzina del cotxe, en productes bàsics, amb la puja de les hipoteques. Tot i així, el pont de maig sembla desmentir-ho amb les carreteres plenes de gent disposada a fer uns dies de vacances.Les primeres mesures presentades pel vicepresident Solbes estan centrades a fer front a la desacceleració a través de millores fiscals: reducció de 400 euros per a pensionistes, assalariats i autònoms, avançament en les devolucions de l'IVA a les empreses i mesures de reactivació del sector de la construcció que permetran, entre d'altres, accelerar la licitació d'obra pública i promocionar la rehabilitació d'edificis. La política desplegada en l'anterior legislatura per l'equip econòmic socialista d'estabilitat pressupostària i superàvit en els comptes públics superior als 3.000 milions d'euros permet afrontar amb confiança els propers anys, on el creixement econòmic serà clarament inferior al darrer quatrieni.

La conducció d'emergència Tarragona-Abrera que ha d'evitar els riscos de subministrament d'aigua a Barcelona s'adopta per urgència que més de cinc milions de persones puguin quedar-se sense abastament d'aigua de boca el proper mes d'octubre per la situació de sequera. Aquesta és una situació que necessàriament ha de ser temporal mentre no estigui en funcionament la futura planta desalinitzadora del Prat, que hauria d'estar finalitzada el juny del 2009, i es fa aprofitant una cessió temporal de drets d'aigua sense extreure'n cap gota addicional de l'Ebre. El debat de l'aigua és un debat delicat i que posa en risc novament l'enfrontament territorial, també a casa nostra. El cert és que el grup socialista al Govern de l'Estat i a la Generalitat és el que ha pres les decisions i qui ha planificat la situació d'emergència. Les alternatives que plantegen altres formacions polítiques deixen al descobert la seva manca de previsió i de decisió en la política de l'aigua. És legítim que els regants del Ter reclamin una reflexió sobre el sistema Llobregat-Ter, i probablement sigui necessari un radical canvi en la política d'estalvi de l'aigua, que haurà també de començar en els propis regants i també en el conjunt de la població.