A pocs dies del final de campanya, les forces comencen a fallar una mica, poques hores i mal dormides, acumulació de tensió, l'amunt i avall del territori, l'intensitat emocional de les converses, actes públics de proximitat.... Tinc la sensació de que hem fet la campanya que voliem. Una campanya en positiu, des de Catalunya, des de Girona. I hem trobat respostes, gent interessada en conèixer el balanç de govern, les propostes en positiu i poc interessada en la confrontació amb l'adversari. La majoria de gent ja sap qui son i què ha fet el PP en els darrers anys.
La clàssica visita al mercat, l'acte públic amb una cinquantena de persones, l'acte sectorial amb empresaris, la visita a la llar de jubilats... a tot arreu rebo ànims i interés per la política, i pocs desaires.
En certa manera també el cara a cara de Zapatero i Rajoy d'ahir comença a tancar la campanya. Rajoy va perdre l'oportunitat de fer creible una alternativa i Zapatero va demostrar major credibilitat i confiança en el futur. A Catalunya - a Girona crec que també - el PSC tornarà a ser primera força política, però ara cal sumar-ne el màxim d'electors per fer la diferència prou gran al PP i impedir un resultat ajustat que fes possible una majoria conservadora a Espanya liderada per Rajoy. Ahir ho vaig sentir dir a Duran i Lleida, excel.lent parlamentari i polític, que només pactarien amb qui guanyes. I jo pregunto: amb vots, amb escons?. No val a badar, feu confiança al PSC!
Endavant Girona i Catalunya optimista!
No hay comentarios:
Publicar un comentario