victor jara

Impressionant el reportatge de diumenge al 3O minuts sobre l'assassí de Victor Jara. Memòria històrica. La meva admiració pel cantautor xilé, pel seu compromís i la seva música.

Manifiesto,

" ... el canto tiene sentido del que morirá cantando las verdades verdaderas.."

" Ahí donde llega todo y donde todo comienza canto que ha sido valiente siempre será canción nueva."

conferència nacional psc. Auditori de Girona. 24 i 25 de Novembre.

Dissabte i diumenge el conjunt del PSC ens reunim a Girona per debatre a l'entorn de tres temes d'actualitat i d'interés per les polítiques públiques de benestar, per ajudar a resoldre problemes de la gent i per millorar-ne la qualitat de vida i garantir-ne major igualtat d'oportunitats: les infraestrucutres, l' habitatge, i la convivència. Una bona oportunitat per demostrar que les nostres prioritats i preocupacions son les mateixes que la majoria de ciutadans i del país: la mobilitat, l'accés a un habitatge digne, el progrés econòmic, la cohesió social. L'aval de la gestió descentralitzada, les noves competències derivades del desplegament del nou estatut d'autonomía de Cataluya, el compromís del govern d'Espanya, la coordinació i cooperació entre l'administració estatal, l'autonòmica i els governs locals, i els nous recursos de finançament han de permetre solventar alguns dels neguits que expressen avui les catalanes i catalans.

La conferència nacional s'enmarca en un conjunt d'iniciatives que permeten debatre a dins i fora del PSC els elements estratègis de present i de futur, i ajudar a vèncer el corrent de desafecció democràtica i de manca de participació. La jornada de la convenció pel futur del passat divendres 16 de novembre a Girona i el document pre-congressual per un nou impuls del socialisme son també altres bons exemples.

How i wish you were here

How i wish, how i wish you were here

we're just two lost souls swimming in a fish bowl

year after year

pressupostos

Aquesta setmana el Congrés de diputats està dedicat majoritàriament - no totalment, demà per exemple ens reunim a la comissió de cultura per l'aprovació de la llei del cinema -, a l' aprovació dels pressupostos generals de l' Estat per l'any 2.008 , els darrers de la present legislatura.

Sense sorpreses i majors tensions- si descomptem una votació d'esmena ahir que vam guanyar només per dos vots i que ens hauria pogut desequilibrar el pressupost - aprovarem aquests darrers pressupostos amb acords amb la majoria de grups parlamentaris i ens permetrà afrontar el darrer tram de legislatura amb la tranquilitat i el recolzament majoritari que ja va assolir José Luis Rodríguez Zapatero i el grup socialista des del primer ple d'investidura.

Queden alguns projectes o proposicions de llei per discutir - per exemple la setmana vinent pot veure l'aprovació definitiva la reforma del codi penal en matèria de seguretat vial de la que he estat ponent -, però tot es comença a tenyir de l'ambient propi de final de curs amb l'horitzó de les properes eleccions generals previstes al març de l'any vinent.

Arriba per una banda el moment de començar a fer balanç d'acord amb el programa amb que ens vam presentar a les eleccions generals de 2.004 en que haurem de destacar-ne els compliments i assumir en algun cas els temes pendents. L'evaluació de les polítiques públiques i del representants públics és esencial pel control i qualitat democràtica - prometo fer més endavant també un exercici d'autoevaluació -, i la millor manera és fer-ho d'acord amb els compromisos adquirits en els programes electorals. Per altra banda, els partits polítics hem iniciat el procés de treball previ a la redacció dels futurs programes electorals que haurem de presentar i discutir amb el conjunt de militants i la societat civil.

Cal aprofundir en el nostre sistema democràtic, en millorar la transperència, el control i la proximitat dels ciutadans en la presa de decisions polítiques. Cada cop més les polítiques públiques i els representants polítics som més evaluables, però sens dubte el control principal és cada quatre anys i permet renovar o canviar els governs. Novament el moment de major exercici de democràcia s'aproxima.

Sentència

En moments en que el màxim òrgan dels jutges i tribunals el consejo general del poder judicial i el tribunal constitucional questionen l'imparcialitat, la qualitat de la justícia a Espanya també enmig de la dura batalla política, la sentència sobre els atemptats de l'onze de març prestigia , aporta credibilitat i confiança en les institucions judicials. No es pot negar que la sentència es d'un rigor d'anàlisi i de qualitat jurídica que completen les sessions de judici oral, el bon treball del ministeri fiscal i una bona instrucció i aportació de proves dels cossos i forces de seguretat de l' Estat. La sentència ha rebut elogis dins i fora del país i aconsegueix establir una veritat judicial fonamentada i amb proves concluyents. Algunes acusacions han mostrat la seva insatisfacció que també podran deixar impresa en l'exercici dels recursos.

El que resulta menyspreable és que tots els que van alimentar la teoria de la conspiració , que pretenien implicar a ETA com a justificació de la gran mentida dels dies posteriors a l'atemptat, ni hagin presentat excuses, ni acceptin la sentència judicial.

Cada cop que veig a Angel Acebes en els passadissos del Congrés no puc evitar tenir-li certa rancúnia. Recordo perfectament l'11 de març, era a l'alcaldia de Girona, amb l'alcaldessa i el conseller Nadal quan vam conèixer l'atemptat de Madrid. Recordo perfectament que les meves primeres impressions van ser les de que estavem davant d'un atemptat islamista i fins i tot em vaig atrevir a pronosticar que el govern del PP aplaçaria la convocatòria electoral prevista pel dia catorze. Això no va succeir però Acebes es va convertir en l'emisor de la gran mentida, induit o no, ens va confondre a tots, tenien pressa per guanyar les eleccions. Jo vaig defensar-lo en el seu moment. Si el llavors ministre d'interior afirmava en aquells moments que era ETA deuria ser veritat. Ens va confondre a molts, també al lendakari Ibarretxe que va condemnar l'autoria d' ETA. Acebes no ens ha demanat mai disculpes, ni ens ha explicat per què afirmava tan categoricament l'autoria d'ETA, continúa exercint responsabilitats polítiques amb un cinisme insuportable. Espero poder-li exigir aquestes disculpes públiques si algún dia tinc l'oportunitat parlamentària de debatre amb ell.

2.- Modest Cuixart. El meu record pel magnífic pintor desaparegut, i la meva aproximació personal a l'artista amb motiu del tapís d'una obra seva que el mestre Delclaux i les seves col.laboradores van fer a l'escola d'art del centre cultural de la Mercè en el meu temps de regidor de cultura.

Aproximació personal també a través de l´admiració, amistat i devoció que sentia Ricard Planas de BonArt pel pintor de Palafrugell.