NOU CURS

Sense temps per recuperar-se, inici dimarts del nou curs parlamentari amb la convalidació d'un decret-llei i elecció de la vicepresidència quarta del congrés i les compareixences a la comissió de cultura dels diferents sectors afectats en la tramitació de la llei del cinema.

Com us he comentat en altres ocasions la comissió de cultura del congrés és un oasis en les dificultats de recerca de consensos en el parlament espanyol. A excepció feta de la llei dels papers de salamanca, en aquesta legislatura hem estat capaços d' aprovar per consens de tots els grups parlamentaris lleis tan complicades d'equilibrar com la llei del llibre o la llei de reforma de la propietat intelectual. Tot sembla indicar que malgrat les dificultats de conciliació d'interessos de la llei del cinema, i les polèmiques que l'han precedit en aquest cas també podría arribar-se a acords satisfactoris... sempre que superem els esculls plantejats de competències. El nou escenari de l' Estatut d' Autonomia de Catalunya i bona part de les competències exclusives otorgades a l' Estatut en matèria de cultura al govern de la Generalitat afloren un conflicte competencial que pot dificultar l'acord. Un informe elaborat amb el rigor de l' institut d'estudis autonòmics i Carles Viver Pi i Sunyer no deixa dubtes sobre l'invasió competencial en alguns aspectes de la llei. Crec que serem capaços de trobar les fòrmules jurídiques que respectin els aspectes competencials i permetin en el futur que el govern de Catalunya pugui desplegar sense problemes la futura llei de l'audiovisual. En les qüestions de contingut, les ajudes al sector de l'animació en els percentatges que les televisions han de destinar a les produccions, les contraprestacions als exhibidors per les quotes de pantalla, la figura del productor independent o la nacionalitat de les pel.lícules han centrat bona part de les intervencions.

També aflora en la discussió de fons l'estat de salut del cinema espanyol, sens dubte un dels millors en el context europeu però constanment amenaçat per l'enorme exhibició de pel.licules americanes, no sempre justificades per la seva qualitat i sí per la pressió de les Majors. El reconeixement internacional al cinema espanyol i català - Marc Recha o Isabel Coixet en son bons exemples -, així com la progressiva acceptació del públic. Evidenment el manteniment de les quotes de pantalla - una pel.licula europea de cada tres foranies -, i la obligació de producció de les televisions amb el 5% de beneficis son realment imprescindibles, a la que televisions i exhibidors en mostren la seva disconformitat .

Aquest mes de setembre i també a l' octubre son claus per desencallar projectes legislatius d'importància, a més de la llei de pressupostos, novembre i desembre seran dos mesos clarament pre-electorals.

CONFIDENCIAL: El darrer en intervenir a les compareixences de la llei del cinema és el director David Trueba, al que conec des de la seva visita a Girona en ocasió de la realització de la pel.licula Soldados de Salamina. Parlem dels amics comuns Javier Cercas, Guillem Terribes i em demana que dóni molts records a l'alcaldessa Anna Pagans i a la gent de l' ajuntament. Em promet visitar-nos aviat, tot i que ell per raons familiars i de residència d'estiu ( a la garrotxa ) és sovint per terres gironines.

Tinc ocasió de reclamar-li en to de broma, el per qué va eliminar de la pel.lícula el cameo que teniem a Soldados de Salamina, en que compartia pla a més de amb l'Ariadna Gil, amb la Zoila Riera i en Santi Niell quan els tres erem regidors de l' Ajuntament de Girona.